L’enquesta política elaborada per Andorra Recerca i Innovació (ARI) mostra que hi ha un empat tècnic entre partidaris i detractors de l’acord d’associació negociat amb la Unió Europea. El 40,8% el considera positiu i el 38,9%, negatiu. Un 8,1% no el veu positiu ni negatiu, un 11,2% no ho sap, i un 1,1% no contesta. “És la pregunta més clara de cara a entendre un possible resultat” de la consulta que es vol fer la primavera vinent, ha puntualitzat el responsable de l’àrea sociològica de l’ARI, Joan Micó. En pròxims estudis es plantejarà la pregunta directament –a la consulta sobre l’acord d’associació amb la UE què votarà? O molt similar–, va explicar Micó, que va puntualitzar que serà en l’Observatori del segon semestre d’enguany (octubre/novembre), el del primer semestre del 2024 (febrer/març) i en l’enquesta política, que s’avançarà en relació amb la d’enguany, els resultats de la qual es presentaven ahir, i es realitzarà just abans de la campanya pel referèndum.

Hi hauria un resultat menys ajustat si els qui participessin en la consulta fossin els residents no andorrans. I guanyaria el sí, doncs el 48,2% considera l’acord positiu, mentre que el 34,7% el veu negatiu. Els que no ho veuen ni blanc ni negre són un 7,1%, i els que no ho saben o no responen, un 10%. És justament aquest col·lectiu qui té una percepció més positiva de la UE. El 43,7% creu que la imatge de l’organització europea és “positiva o més aviat positiva”, el 23,7% la veu “negativa o més aviat negativa”, i el 28,3% interpreta que la UE té una imatge neutra. La resta no es posiciona. En canvi, entre els andorrans la percepció és més fosca: el 29,4% creu que la imatge de la UE és negativa, el 33%, positiva, i el 34,8% la veu neutra.

 
Mantenir l’estatus quo
Mantenir la relació que es té actualment amb la UE continua sent, però, l’opció més escollida per part dels andorrans. El 35,3% aposta per mantenir els acords actuals, dos punts menys que en la darrera enquesta, en què es va preguntar sobre la relació que s’hauria de tenir amb la UE, en l’observatori del segon semestre de l’any passat. La segona opció en ordre de preferència és justament un acord d’associació com el que s’ha negociat, que l’escullen un 26,4%. En la darrera enquesta era un 30,8%, i en l’anterior, un 42,5%. Fregava el 50% el 2021. 

En aquesta ocasió s’ha incorporat l’opció d’un acord d’associació diferent a l’actual. L’han escollida el 14,4% dels andorrans enquestats, i ha esdevigut la tercera preferència. 

Tenir encara menys relació amb la Unió Europea de la que es té avui en dia l’escullen un 5,7% dels ciutadans, mentre que un 4,9% optaria per esdevenir membre de la UE. Aquesta opció l’elegiria un 12,3% dels residents no andorrans, col·lectiu que en un 30,8% mantindria els acords actuals i en un 22,6% és favorable a un acord d’associació com el negociat.

 
Més beneficis
Hi ha “cert consens” que l’acord impactarà la vida de la població. El 77,2% dels andorrans creuen que l’acord repercutirà molt o bastant el dia a dia, mentre que un 15,7% creu que ho farà poc o gens. I si es demana per com es creu que incidirà en diferents aspectes, en la majoria dels casos guanya el “més aviat beneficiós”. Així per exemple, el 57,7% creu que serà bo per a la diversificació econòmica davant del 25,3% que considera que serà més aviat perjudicial sobre aquest mateix àmbit, el 66% el troba positiu quant a generació d’oportunitats per als joves (el 19,6% creu que serà perjudicial), el 72,5% en les relacions internacionals ho veu positiu (negatiu ho valora el 10,2%), el 71% augura un impacte positiu en el tracte dels ciutadans andorrans a l’exterior (mentre que un 9,3% creu que serà negatiu), el 54,1% ho veu un avançament en drets socials del conjunt de la ciutadania (davant el 22% que considera el contrari) i el 47,3% diu que aportarà seguretat jurídica (mentre que el 25,7% creu que serà el contrari). Per contra, el 42,5% veu l’acord més aviat perjudicial per a l’economia del país (38,7% creu que serà positiu), el 53,7% diu que serà negatiu per a la sobirania (enfront del 26% que creu que serà positiu), el 56,5% ho veu negatiu per la política migratòria (el 26,4%, positiu) i el 47,4% augura un impacte negatiu pel que fa al creixement urbanístic (un 29,5% creu que serà bo per aquest aspecte).

Així mateix, si es demana pels aspectes de l’acord negociat que poden afavorir Andorra, entre els andorrans el més respost és la lliure circulació de persones (12%), seguit de l’obertura econòmica (11,5%) i les facilitats per a les empreses (8,9%). Curiosament, també és la lliure circulació de persones l’aspecte més citat per una incidència negativa (el 34,2%). El segueixen a molta distància una pujada d’impostos (9,7%) i problemes d’inseguretat (8,2%).

 
Optimisme del Govern per fer créixer els que votarien sí
Des del Govern es valora positivament que els partidaris de l’acord d’associació amb la Unió Europea siguin més que els detractors, i es mostren optimistes de poder fer augmentar les diferències. “Hi ha feina a fer, però les dades són esperançadores”, manifestava el ministre portaveu, Guillem Casal, que apuntava que “fins ara no es podia comunicar de manera contundent” perquè l’acord no estava tancat, però ara ja es pot consultar per part de la ciutadania i pròximament també estarà disponible la versió en català. Això hauria d’ajudar a fer decantar la balança cap al sí. I també hi ajudarà el fet de saber què és el que preocupa la ciutadania al tomb d’aquest acord. Segons extreia Casal de l’enquesta, alguns dels aspectes que creuen que tindran més incidència, com els relacionats amb la fiscalitat o la seguretat ciutadana “són aspectes que no formen part de l’acord” o en els que no impacta. En aquest sentit, el portaveu de l’Executiu ha reiterat que es garanteix un sistema de quotes d’immigració i que l’acord no afecta la fiscalitat.

Un altre aspecte destacat pel Govern és que superen el 60% els que creuen que s’està “comunicant raonablement bé” (un 27,4% diu que l’Executiu està comunicant bé o molt bé l’acord i un 37,5% creu que s’està fent regular), i “encara hi ha temps”. En aquest sentit, Casal ha apuntat que es treballarà per fer “més consultable” l’acord, oferint una “lectura interactiva”, en el sentit que per resoldre els dubtes sobre un aspecte concret el ciutadà no hagi d’anar saltant entre l’acord, els annexos i els protocols. Des del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró també ha destacat que queda més de mig any per al referèndum i “encara no s’ha començat el més fort en comunicació”.

Per la part de Concòrdia, Cerni Escalé insistia que “encara no es disposa de tota la informació” i que “no és democràtic que el Govern només exposi els punts favorables, necessitem que tothom tingui tota la informació”.