“Transformar una seu parlamentària en un museu del segle XXI”. Aquest és un dels grans objectius per a Casa de la Vall que s’ha marcat aquesta legislatura el síndic general, Carles Ensenyat, que vol recuperar projectes pendents i dels quals fa anys que es parla però que la pandèmia de la Covid-19 va deixar en un segon terme.

Una transformació que va més enllà dels “problemes d’accessibilitat per a la gent que no pot pujar escales”, que “evidentment s’han de resoldre”, ja que comprèn també “un tema més d’entorn, d’estètica, il·luminació, el relat...”. I és que Casa de la Vall “s’ha de transformar del que havia estat, seu parlamentària, a un espai d’identitat andorrana on, òbviament, es fan les sessions tradicionals però que serveix també per explicar el relat d’Andorra i explicar Andorra”, defensa Ensenyat, que té força clar el projecte a desenvolupar.

“S’ha de dotar d’aules per fer tallers amb els infants” així com d’algun espai “on es pugui mostrar el Consell General al llarg de la història, que es pugui posar llum en temes concrets com per exemple la dona i el Consell, el sufragi universal i la seva consecució o els pariatges”, entre d’altres, concreta el síndic, que incideix en la necessitat d’un espai en què “es pugui posar el focus als temes identitaris que són propis del Consell”.

Una transformació que va més enllà també de l’edifici i que ha d’englobar uns entorns que “no estan abandonats però sí mal utilitzats”, assegura Ensenyat, que manté que “tenim aquesta plaça enorme que no té vida, els jardins de darrere que tampoc i un aparcament que ja ha deixat de tenir ús perquè n’hi ha un de soterrat”. Per tot plegat, “cal repensar tot això” i fer algun tipus d’actuació perquè “Casa de la Vall ha de ser un lloc on la gent pugui venir a gaudir de l’espai, de l’entorn”.

I a més a més, és ara el moment propici per fer-ho, ja que cal aprofitar que “fem el Museu Nacional i conjugar-se tot plegat perquè no es pot entendre Andorra sense conèixer Casa de la Vall”, apunta el síndic, que considera que potser “s’ha de jugar amb aquesta dicotomia:  hi ha un relat nacional que l’expliquen al Museu Nacional però després la identitat nacional, a part del relat més visual, l’has de fer a Casa de la Vall, i això pot anar lligat”.

D’aquesta manera, la voluntat de la nova Sindicatura és “tornar a reprendre el concurs d’idees que va deixar la síndica Suñé enllestit i que malauradament la Covid no va permetre”, i que “era fer un Grec per poder-hi fer espectacles i concerts i la resta jardins”, això sí, “intentant minimitzar el cost”.

El rol de la institució
En paral·lel a aquest projecte de transformació, Ensenyat vol potenciar també “el paper de Casa de la Vall i del Consell General, en aquest cas de la institució, quant a la divulgació de la recerca”, àmbit on s’inclouen tant les publicacions d’un vessant més polític com les d’un vessant històric.

En aquest sentit, el síndic ha avançat que s’està “negociant un conveni de col·laboració amb l’ARI perquè hi hagi publicacions periòdiques en l’àmbit polític”, on es podria incidir per exemple en les relacions internacionals del país o a fer un llibre on la Constitució s’expliqui des del Consell General, una publicació que “no existeix”. O també per exemple, fer una adaptació del Manual Digest per als alumnes del batxillerat.

I respecte al vessant més històric, Ensenyat recorda que hi ha “meravelles com són tots els llibres d’actes del Consell des del segle XV i fins al dia d’avui que no s’han fet públics mai” i que per tant seria “molt interessant” poder-los posar en línia a l’abast de la ciutadania. Una tasca complexa que requereix de la transcripció de les anotacions dels segles XV, XVI, XVII i XVIII i la seva adaptació en català modern, una “feina molt important que ningú farà si no és el Consell General”. “Tota aquesta part de divulgació li pertany al Consell General i a més és la seva obligació i la seva feina”, manté el síndic.

Consell obert
I tot plegat, i la voluntat d’apropar i posar la institució al servei de la ciutadania, entronca amb el projecte que Ensenyat ha encarregat a la subsíndica, Aula Consell General, una iniciativa que ha de permetre explicar “el relat nacional, la identitat andorrana i el Consell General per franges d’edat”. I és que “no és el mateix un noi de 12 anys que un de 16 o un universitari que un doctorand en recerca històrica que una persona de 30, 40 o 50 anys que vol conèixer el parlamentarisme”, remarca el síndic, que defensa que tot això “s’ha de generar i dotar d’estructura”.

Per acostar la institució al ciutadà és important també que hi pugui haver determinats actes que es portin a terme al Consell General. “Això no vol dir que es faran presentacions d’empreses privades, hem de trobar l’encaix, però el Consell ha de ser molt més accessible”, defensa Ensenyat, que considera que també “s’ha d’autorefermar i explicar més perquè està molt poc explicat”.

I en l’horitzó, perquè ja no pertocarà a la present legislatura malgrat que es pugui començar a preparar, la commemoració dels 750 anys dels pariatges de cara al 2028, una celebració que “ha de ser forta” perquè al final els pariatges “són la nostra primera Constitució”.