No se sap quan s’acabarà de constituir la Comissió Europea, ni quan el Consell de la Unió Europea donarà el seu parer sobre l’acord d’associació negociat amb Andorra ni si aquest serà de validació o si presentarà esmenes al text, ni tampoc si acabarà sent un acord mixt (que necessitaria l’aprovació de tots els parlaments nacionals de la UE) o no (i amb l’acord del parlament europeu n’hi hauria prou). “Queden moltes incògnites”, ha afirmat el cap de Govern, Xavier Espot, des del santuari de Meritxell. I fan “molt difícil” fixar una data per al referèndum sobre l’acord d’associació amb la UE. És més, “si tot va com previst”, i per tant n’hi haurà prou amb l’aprovació per part del Parlament Europeu, i el Consell de la UE no hi fa esmenes, “l’any que ve es podrà fer el referèndum, però si no és així s’haurà de posposar per una mica més endavant”, ha manifestat Espot, apuntant que durant aquest proper mes d’octubre s’hauria d’aclarir una mica la situació i començar a marcar un calendari descartant, a priori, que aquest endarreriment dugui la consulta fins al 2026.
Espot, com havia fet abans el síndic general, Carles Ensenyat, ha defensat l’acord com “un pas més, natural, de decantació cap a l’homologació, la internacionalització i cap a allò que és irremeiable, que és que Andorra no pot viure d’esquena al món, al seu espai econòmic i social natural, que és el que l’envolta, que és la UE”. I en aquest sentit, i preguntat sobre les negociacions que s’engeguen aquesta setmana per evitar els controls fronterers sistemàtics dels ciutadans de fora de l’espai Schengen, el cap de Govern ha defensat que la “bona notícia” per la qual “tots ens hem de congratular” és disposar d’un mandat de negociació que permet un acord específic per a Andorra. “No és una casualitat que puguem tenir una exempció”, ha afirmat, i ha afegit que, malgrat que la negociació no serà senzilla, “es parteix d’una bona predisposició i unes bones bases, i la garantia que no hi haurà controls sistemàtics que posarien en escac la mobilitat dels nostres residents i nacionals i l’arribada dels 10 milions de visitants”, amb el corresponent impacte sobre l’economia. Així, “hem de ser conscients que vivim en un món interconnectat i que estem enclavats dins el territori de la UE, i convé tenir-hi bones relacions”, deia a aquells que “s’omplen la boca amb exigències, taxativitat i unilateralitat”.
Tres edificis més
En relació amb la problemàtica de l’habitatge i una solució compatible amb un creixement urbanístic sostenible, Espot ha defensat que no hi ha gaires mesures possibles i per tant “no en podem descartar cap”. “Hem de ser pragmàtics”, defensava afegint que “sense voler ser triomfalista o excessivament optimista”, d’aquí a finals d’any estarien a disposició “dos o tres edificis més” d’habitatges a preu assequible.
En aquest punt també ha defensat la “feina prèvia de ponderació i equilibri perquè tothom s’hi senti suficientment còmode”, encara que “a vegades ningú s’hi acaba de sentir del tot”, feta amb la llei òmnibus (per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge). Amb tot, ha assegurat que “el recorregut no s’acaba” i que si cal es pot modificar per tenir una llei “més consensuada, que doni seguretat jurídica, que sigui clara i fàcil d’aplicar”.