Des de l'inici de la legislatura i fins al 14 de gener passat, el Govern i les entitats públiques han portat a terme fins a 63 contractacions d'assessoraments externs per diferents treballs i projectes, que han suposat més de tres milions d'euros, segons es desprèn de la resposta del ministre de Finances, Ramon Lladós, a una bateria de preguntes sobre les contractacions d'assessoraments de la consellera general d'Andorra Endavant Noemi Amador, que recull el darrer Butlletí del Consell General.
Una resposta que no és del tot completa si es té en compte que la parlametària d'AE demanava per les contractacions d'assessoraments dels darrers deu anys i de la qual no es pot determinat el cost per a les arques públiques de tots aquests treballs ja que en alguns casos s'apel·la a la confidencialitat dels contractes i no es fa públic l'import i en altres s'estableix el preu per hora però no s'entra al detall de quantes hores s'han acabat abonant. Així mateix, de la resposta, on no hi figuren els contractes d'assessoraments inferiors a 15.000, es desprèn que fins a 43 de les contractacions no s'han fet públiques al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA), en tractar-se de contractes "de caràcter sensible o reservat", la publicació dels quals és per tant potestativa.
En relació als criteris que se segueixen per seleccionar els professionals o empreses per portar a terme aquests assessoraments, demanda també de la consellera general d'Andorra Endavant, Lladós concreta que les contractacions de serveis d'assessorament "s'han efectuat d'acord amb el principi de millor relació qualitat-preu". I en aquesta línia, detalla que en aquells casos on la tramitació de l'expedient requereix de l'aprovació del plec de bases, aquest ja recull els criteris econòmics i qualitatius, mentre en el cas dels contractes de caràcter sensible o reservat, on no es requereix l'aprovació del plec de bases, l'òrgan de contractació "també fa l'elecció d'acord amb criteris basats en l'eficiència, la qualitat i el preu".
Entrant al detall de les 63 contractacions d'assessoraments fetes des de l'inici de la legislatura, 18 les ha fet directament el Govern i sis d'aquestes van relacionades amb la negociació de l'acord d'associació amb la Unió Europea i la difusió d'aquest entre la ciutadania. Destaquen també els tres assessorament encarregats en matèria de creixement sostenible i d'habitatge, el de la redacció del pla pel dret a l'habitatge i els relatius a la prestació de serveis per l'assessorament en aeronàutica i aviació civil i per a les negociacions dels convenis per evitar la doble imposició.
Des d'Andorra Telecom s'han fet 12 contractacions de serveis d'assessorament per a iniciatives que van des de serveis de comunicació i publicitat a assessoraments fiscals, per a projectes d'inversió o per estratègies i presència en esdeveniments internacionals, mentre l'Agència de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) n'ha portat a terme 11, principalment, per assessoraments jurídics i de defensa legal.
Segueixen el rànquing Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) i Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI), amb 7 contractacions cada un, per a projectes, inversions, valoració d'actius o impuls de la intel·ligència artificial, en el primer cas, i per assessoraments de caire comercial, en el segon.
Andorra Turisme (2), Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (2), i Autoritat Financera Andorrana, Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Centre de Tractament de Residus, tots amb un, són les altres entitats que han fet contractaccions d'assessoraments externs.
Malestar amb la resposta
La resposta del Govern a les preguntes formulades no ha agradat gens ni mica a Andorra Endavant, que ha fet evident el seu malestar en un comunicat en què posa en dubte la transparència del Govern a qui acusa de "negar informació".
Així, la formació "lamenta especialment" l'opacitat en el cas de dues contractaccions d'Andorra Turisme a les empreses Intueri Consulting i Aptamind Partners, els dos casos en que no es detalla l'import amparant-se en la confidencialitat.
Andorra Endavant, que lamenta també que "les limitacions imposades pel ministeri són arbitràries i van en contra de l'esperit de control democràtic", critica també que l'exclusió sistemàtica de tots els contractes inferiors a 15.000 euros "deixa fora una part significativa de la despesa pública".
Per tot plegat, AE, que insisteix que la "transparència no pot estar subordinada a criteris de conveniència administrativa", reitera la petició a Govern perquè faciliti al Consell General tota la informació requerida, i avança que, en cas de no ser atesa la petició, es presentarà una queixa formal i se sol·licitarà l'empara al síndic general.