Aquí està, només cal estirar els dits i ja toquem la Fira de Sant Ermengol. Ocasió per parlar amb la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Gemma Tó. Sobre la fira, naturalment, però també sobre el dinamisme (o falta d’ell) econòmic a la ciutat i com revitalitzar-lo. 

Què significa la fira de Sant Ermengol per a la Seu?
És l’aparador de la ciutat. No sols  és una fira, sinó una fira de fires: vens per diferents interessos, del formatge, per descomptat, a l’artesania, l’alimentació... El gran aparador, i més aquest any, que traslladem la fira de formatges, que és la joia de la corona, al centre. Per què? Portar-la al camí Ral va ser una oportunitat i un encert durant la pandèmia. 

Però...
Però l’any passat em vaig dedicar a escoltar molt i vaig veure que hi havia consumidors que només anaven als formatges i marxaven, no entraven a la Seu. Ni sabien, alguns, que hi havia més coses. I els formatgers deien que n’hi ha tants, que s’ha fet tan llarg, que els visitants quan arribaven a certa alçada ja estaven cansats... o ja s’havien gastat els quartos. 

Tots ho hem viscut.
Es podia anar canviant la ubicació de cada formatger cada, però amb cinquanta, fins que als del final els toca a l’inici... També es volien veure entre ells. 

Fer caliu, que fos circular. 
Això provarem al passeig Joan Brudieu. Al gener, el regidor d’Urbanisme, David Servat, i jo, ja estàvem mesurant els carrers. Per a mi les joies són els formatges i l’artesania, que han d’estar al centre. Per arribar aquí, o entres per l’autofira i l’alimentària, o per la venda ambulant. La intenció és que tothom hi guanyi. 

Cap perill que quedem anxovats si hi ha molta gent?
No, perquè les casetes no estan dins del passeig i queda molta amplitud per caminar.   Ara bé, és una prova, i si veiem que no funciona, tornem a la fórmula antiga. S’ha de provar. Qui no arrisca...

Podria morir d’èxit, la fira?
No, perquè hi ha uns criteris per als expositors, que han de ser del Pirineu i artesans, però si volen venir de França, d’Andorra, d’on sigui, no els direm mai que no. Des del passeig podem tirar amunt, amunt. Al Camí Ral ja no podíem allargar-ho sortint massa de la Seu.

Públic, volíem dir. 
És clar, això és un risc. Però espero que no, tenim molta ciutat. L’any passat ja vam potenciar molt la promoció a Andorra, que sembla mentida, però hi ha gent d’Andorra que no ha vingut mai. Fins i tot la ministra Conxita Marsol l’any passat, que va venir a inaugurar, ho va dir, i és la nostra veïna. Es va quedar sorpresa. 

Caram.
L’any passat havia de venir una formatgeria andorrana, la de la Laura Orgué, i no va poder. Enguany vindrà. Pel que fa a la gent, ve molta gent de Barcelona, gent que ja fa temps que té hotel reservat, i ens venen molts francesos. 

Segona planta del Centre Cívic, una altra novetat. 
Un espai tancat, la gent no hi pot circular. Tenim tots els permisos, de seguretat, etcètera, però s’hi han de fer activitats tancades. 

Per què?
No té escala d’incendis. Cadastralment està contemplat l’ús públic, i ara estem duent a terme les adaptacions als requeriments que ens reclamen, perquè en un futur sí sigui un espai més –que és preciós, amb vistes de 360 graus i estava abandonat–. Per què estava tancat? No ho sabem. 

Entesos. De moment...
Acollirà el jurat del concurs de formatges, perquè entenc que és un concurs professional, que tots els formatgers esperen, i ha de ser seriós i rigorós. Els guanyadors després van per totes les fires amb aquell premi. Al poliesportiu semblava més un xou, i amb gent anant i venint. Ha de ser en un espai tancat, amb els jurats i els professionals formadors. 

Però no sols de la fira viu la Seu. Cal dinamització econòmica tot l’any. Del seu projecte per revitalitzar el mercat de cara al 2025 ja ens fèiem ressò en aquestes pàgines. Què més planteja?
La idea és, sí, que el mercat estigui endreçat el 2025. Però també treballem en la millora del carrer Major i de Canonges, per descomptat. La meva idea és que portant totes les fires al centre, tota aquella gent que mai no havia entrat a la Seu ho faci i quedi tan encantat que hi torni. Si aconsegueixo això, dinamitzo.
La neteja i la seguretat no estan al seu negociat, però són imprescindibles.
El tema de seguretat és complicat... i no només passa a la Seu, és generalitzat. Com fas? Les lleis. Passen els mossos per davant d’un local i no passa res i quan marxen... Ara se’n parlarà al consell municipal de seguretat, a veure com ho fem. Jo, quan tenia botiga, també vaig patir incidents. 

Però no ho podem considerar una fatalitat. 
No, no. Però els professionals ens han de donar les claus. Més patrulles? Falta un punch, sí, però qui està xalat, està xalat i quan es gira... Però està sobre la taula. 

Neteja: veiem el regidor Nadal suant, però encara...
Sua, sua, des de les sis del matí. El tècnic del mercat, Toni Alet, i el gerent de la Mancomunitat, Jordi Vilaró, van estar revisant el mercat, on cal incidir en la neteja. També comprarem la segona màquina netejadora petita, ja està aprovat pel ple, per entrar en els carrers on l’altra no accedeix. 

Parlem del centre, però la ciutat és més gran: i un comerciant d’una altra zona?
El centre, comercialment, és el punt d’atracció. Excepte que vulguis obrir una comerç molt específic... Però com a totes les ciutats de la nostra mida. Ara bé, també hem aprovat la pacificació de Regència d’Urgell i les adjacents, justament perquè es pugui reactivar aquella part, on també hi ha molt comerç. I pel Nadal, per exemple, ampliarem la il·luminació: més carrers il·luminats. 

Però no voldrem ser Vigo?!
Noooo. No, no, que volem dormir. Però anem donant importància a tota la ciutat.