Una de les lleis que porta el Pla nacional de la joventut i que es proposava a l’acord de joventut aprovat per unanimitat per tots els grups parlamentaris la legislatura passada és la llei de joventut. Per aquest motiu, un cop aprovat el pla es presentarà al Consell General aquest projecte de llei. I de la mateixa manera que per elaborar el pla de joventut s’ha comptat amb el suport del Consell d’Europa, també s’hi comptarà per dibuixar les línies mestres de la norma. Ho ha avançat aquesta tarda la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, en declaracions posteriors a la trobada de dos dies que membres de la delegació de la divisió de joventut del Consell d’Europa han tingut amb el ministeri, els comuns, el Fòrum Nacional de la Joventut i el Carnet Jove. 

Pla i acord de joventut
De fet, el Pla nacional de la joventut encara ja la recta final, de manera que la previsió amb la qual treballa el ministeri és poder-lo presentar a la tardor. Així ho ha anunciat Bonell, que ha explicat que l’esborrany s’ha treballat ja amb tots els ministeris i els comuns. Serà al setembre quan el Consell d’Europa faci les darreres recomanacions i els membres de la delegació que han participat en la trobada han proposat que Andorra  el pugui presentar “per la qualitat de l’esborrany que han vist i ens alegra molt”.

Segons Bonell, l’acord de joventut aprovat per unanimitat per tots els grups parlamentaris ha estat el punt de partida del pla. “Tot el que forma part d’aquest acord de joventut s’ha reflectit en aquest pla nacional de la joventut”. L’objectiu, ha reiterat la ministra, és que el jovent tingui les eines suficients per donar resposta a les necessitats que puguin tenir per al seu desenvolupament des dels 18 fins als 35 anys. 

Àmbits i vigència  
I què recull el pla? Doncs sense ser molt exhaustiva, Bonell ha exposat que el document es vertebra a partir de vuit grans objectius i aborda propostes sobre habitatge, la incorporació dels joves a la vida laboral i la salut, entre d’altres. Tornant a l’habitatge, convé recordar que va ser una de les preocupacions més expressada i reiterada pels joves. En aquest sentit, Bonell ha recordat que l’Executiu ja està portant a terme accions des de la legislatura passada per garantir l’accés dels joves a l’habitatge. La ministra també ha subratllartque a més de la llei de joventut, el pla també recull la creació de l’observatori de la joventut, una eina que servirà per mesurar el nivell d’implementació del pla.

I és que és precisament la implementació “la part més difícil”, ha reconegut la titular de Joventut. En aquest sentit, s'ha compromès a “agafar aquest lideratge” i coordinar el treball i l’aplicació de les mesures amb els comuns.

Quant a la vigència del pla, s’atendrà la recomanació del Consell d’Europa, i sembla que el que pren més força és que sigui per deu anys i no cinc, “perquè potser seria curt per implementar totes les accions, però crec que és decisiu el paper del ministeri perquè la implementació es pugui fer dintre dels temps previstos”, ha assenyalat Bonell.

Satisfacció del Consell d'Europa
La cap de l’àrea encarregada de les polítiques de joventut del Consell d’Europa, Clementina Barbaro, ha posat en relleu la capacitat de coordinació per treballar el Pla nacional de la joventut amb tots els actors implicats en la matèria, la qual cosa permet tenir “una visió estratègica” del conjunt d’accions que s’inclouen en el document. En aquest sentit, ha declarat que aquest Pla està en línia amb la política de joventut del Consell d’Europa, ja que inclou temes com ara “la participació dels joves en la vida democràtica o la millora de la vida d’aquests joves cap a una societat més inclusiva”.

Per la seva banda, el membre del consell consultiu de la joventut del Consell d’Europa, Francesc Mainzer, ha  destacat el treball col·laboratiu d’aquestes dues jornades en les quals “hem recopilat les perspectives dels implicats pel que fa a les accions que es duen a terme sobre la joventut i també les expectatives respecte a l’esborrany del Pla nacional i les següents passes del procés que veuen com a necessàries a implementar”. Mainzer també ha fet notar que caldrà repensar la participació d’organismes com el Fòrum Nacional de la Joventut o el Carnet Jove perquè sigui pugui ser més activa.