La visita del secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, a Madrid d’aquests darrers dies, on s’ha reunit amb el seu homòleg espanyol, Fernando Sampedro, i amb representants del Banc d’Espanya, ha servit per avançar en les converses amb el supervisor bancari espanyol de cara a convertir-se eventualment en  el prestador d’última instància de les entitats andorranes.

Així ho va traslladar Riba als integrants del pacte d’estat per l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea en la reunió d’ahir i així ho va explicar el cap de Govern a la sortida d’aquesta. “S’ha començat aquest grup de treball que ha de trobar eventuals solucions i encaixos per tal que les nostres entitats bancàries puguin tenir accés a un prestador de darrera instància i als mecanismes de liquiditat”, va destacar Xavier Espot, que va precisar que “s’ha acordat iniciar els treballs tècnics més detallats per veure quines serien les condicions que establiria el Banc d’Espanya per poder garantir aquest accés als mecanismes de liquiditat i al prestador d’última instància”.

En aquest sentit, Espot, que no va tancar la porta a França, amb qui també s’han iniciat converses per aquesta qüestió,  va admetre que tant Espanya com França “si ens donen accés als mecanismes de liquiditat hauran de tenir un nivell d’informació i d’incidència en el nostre sistema financer com a mínim una mica superior al que tenen ara”.

El cap de Govern, que va insistir que “les dos vies (França i Espanya) estan obertes”, va descartar que es pogués fer a tres bandes ja que seria “més complex i potser menys efectiu” i va assegurar que la decisió, que  s’adoptarà conjuntament amb l’AFA i les entitats bancàries, serà “la que convingui més al nostre òrgan de supervisió i a les nostres entitats financeres”.

D’altra banda, en la reunió es va fer el punt també de l’evolució de les negociacions de l’acord sobre la gestió de fronteres, que ha de servir perquè no s’apliqui al Principat el sistema d’identificació Entry/Exit System, unes converses que avancen també a bon ritme i que “segurament, per no dir gairebé segur” acabaran amb “un resultat satisfactori per als interessos d’Andorra en el sentit de poder mantenir l’statu quo quant a la porositat de les nostres fronteres”, va assegurar Espot. El cap de Govern sí que va admetre, però, que “s’haurà de variar alguna cosa quant a tramitacions administratives i controls”, si bé seran qüestions “on el ciutadà del carrer no veurà cap canvi”. Interpel·lat sobre l’opció que s’hagi de fitxar prèviament la persona que vingui a visitar o instal·lar-se al país, el líder de l’executiu va assegurar que “no em consta que s’hagi arribat a aquest punt de detall”, si bé es tracta d’un tema que “segurament s’haurà de derivar a la negociació bilateral amb els estats veïns”. Amb tot,  Espot  sí que va admetre que “segurament s’hauran d’establir mecanismes de més control abans que aquestes persones arribin a casa nostra”, una qüestió que “és d’interès dels estats membres de la UE i també nostre”.


Optimisme quant a la unanimitat sobre l’acord

En la reunió del pacte d’estat per l’acord d’associació entre Andorra i la UE, Espot va informar els representants de les forces polítiques sobre la trobada que va mantenir la setmana passada amb el president del Consell Europeu, António Costa, i es va mostrar optimista  ja que “tot fa pensar que s’assolirà la unanimitat dels estats membres” tant pel que fa a la naturalesa jurídica com al fons de l’acord.

En aquest sentit, Espot va explicar que Costa era conscient de “la qüestió bilateral entre San Marino i Itàlia” si bé “confiava que es resolgués en els millors terminis” així com del fet que s’ha d’acabar “d’articular el sistema de supervisió del protocol de serveis financers i quin impacte això pot tenir respecte als estats membres”, una qüestió que ha general alguna pregunta per part d’algun país.

Per si la decisió de la UE sobre l’acord no arriba sota presidència polonesa, el secretari d’Estat d’Afers Europeus va aprofitar l’estada a Madrid per reunir-se amb l’ambaixador de Dinamarca i arrencar-li el compromís de “donar continuïtat als treballs”.