La Coordinadora per l’Habitatge Digne proposa regular els preus, tant de lloguer com de compra, perquè reflecteixin “el seu valor real”. I en aquest sentit afegeix que considerar “assequible” un habitatge amb “un preu un 25% per sota del mercat és insuficient” i a més “perpetua la influència dels especuladors fins i tot en els habitatges públics”. Així, defensa que “cal que els preus s’ajustin al poder adquisitiu de la població”, i en aquest sentit, a part de valorar que “hauria d’estar reflectit a la llei” que es pretén que els lloguers públics no superin el 30% dels ingressos dels convivents, s’assenyala que aquesta regla, tot i ser una “referència general”, “pot no reflectir la realitat de totes les llars, ja que no té en compte altres factors com el cost de la vida, les despeses familiars específiques o el nivell d’ingrés mínim necessari per viure dignament en diferents contextos”.

Aquest és un dels aspectes assenyalats en el document  de 18 pàgines que la plataforma feia públic aquest migdia amb el seu posicionament en relació amb el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, la coneguda llei òmnibus, que assegura que és “el resultat de setmanes de treball dedicat a estudiar en profunditat cada aspecte del projecte”. Resumint: la Coordinadora per l’Habitatge Digne considera la llei, i les mesures que s’hi contenen, “insuficients”, i encara que algunes de les accions previstes siguin necessàries, “arriben tard”, i altres són “venda de fum”.

A més de regular els preus, la plataforma considera necessari definir l’habitatge digne “més enllà de la cèdula d’habitabilitat”. Així, denuncia que la cèdula només certifica “el compliment d’uns mínims que no garanteixen la dignitat dels convivents” i això està portant “la proliferació de pisos pastera, especialment en temporada d’hivern”. És per això que demana “garantir que cap habitatge no pugui comptar legalment amb més convivents dels que dignament pot assumir”. 

Una altra qüestió que es posa damunt la taula és que “el Govern confon l’habitatge públic amb el social”. Aquí es considera que el social “està destinat a persones amb necessitats específiques” mentre que el públic “ha de ser accessible per a tothom, amb la finalitat de fer de contrapès al mercat privat”.


Les “elits econòmiques”
A part de considerar que hi ha “una manca de mesures efectives contra l’especulació”, i que les que es plantegen es vegin fàcilment evitables pels grans propietaris i especuladors, la Coordinadora per l’Habitatge Digne veu en les restriccions a la inversió estrangera “una mesura per protegir els interessos de les elits econòmiques nacionals”. En aquest punt, la plataforma assenyala que “el partit governant, DA, representa els interessos de les famílies benestants que dominen l’economia del país”, que “mantenen el control d’alguns mercats clau a Andorra, com és el cas de l’immobiliari”. I en aquest context, afirma que “les mesures d’aquesta llei no estan pensades per protegir la població ni per regular l’especulació, sinó per preservar el poder d’aquestes famílies enfront de la competència exterior”.

Així doncs, també es demanen mesures per “frenar la concentració de la propietat” i un registre de la propietat “accessible per identificar i penalitzar els grans tenidors”. D’altra banda, s’assenyalen mancances a nivell de mecanismes de control efectius per evitar “trampes” com la “del fill”, per la qual la propietat recupera el pis amb un fals pretext, o la “de la llum”, on es programa un consum energètic per evitar la catalogació com a pis buit. 


L’APTA reitera el seu rebuig a la dinàmica “intervencionista i de requisició” del Govern
L’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (APTA) ha posat de nou en manifest la seva preocupació per la tendència “cada vegada més freqüent en el Govern i els comuns” “de voler disposar de manera lliure i unilateral de béns de propietat privada”. Així s’expressa en un comunicat, amb el qual l’associació referma el seu compromís en la defensa dels drets a la propietat, recollits en l’article 27 de la Constitució.

L’APTA qualifica la problemàtica de l’habitatge “d’afer delicat” i recalca que han fet nombroses propostes al Govern i als comuns, “les quals mai han estat considerades”. En aquest sentit, l’entitat afirma que “de manera reiterada” s’ha ofert a participar i fer aportacions “en la reflexió estratègica” sobre l’habitatge. No obstant això, constata que l’Executiu, amb el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, “entra en una dinàmica perillosa intervencionista i de requisició”. A més, l’associació interpreta que amb la llei òmnibus “es culpa erròniament i injustament els propietaris i se’ls assenyala com a responsables de la crisi de l’habitatge”. “El nou marc legal vol requisar i expropiar els seus béns, però exigint que continuïn fent-se càrrec de totes les despeses i obligacions (rehabilitació, manteniment, reparacions) amb uns ingressos de lloguer per sota de mercat”, denuncia l’entitat, que afirma que “la deriva perillosa en la qual es mou el Govern provoca una clara inseguretat jurídica i comportarà una recessió en l’activitat immobiliària que pot provocar un augment natural dels preus dels lloguers i una perversió del concepte de propietat que ràpidament pot expandir-se com una taca d’oli a altres esferes privades”.

Així, l’APTA defensa que la propietat privada “no està a la lliure disposició de cap administració pública per regular i mitigar tendències econòmiques globals” i rebutja que s’utilitzi com una eina per intentar respondre un problema “complex que requereix molta més reflexió i consens”. En aquest punt, l’entitat, “dins el marc de corresponsabilitat dels propietaris en el desenvolupament del benestar del país”, demana al Govern “que propiciï el diàleg, actuï de manera proactiva i es desprengui dels aclucalls que li permetin veure que no està sol”.