Fer plans conjunts amb els països veïns que passin per una millora de les connexions de transport. Aquesta ha estat una de les estratègies que van presentar ahir els representants del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA) durant la seva compareixença davant la comissió d’estudi del Consell General per assegurar un creixement urbanístic sostenible. En la seva intervenció van reiterar, a preguntes dels consellers, que es tractava d’infraestructures a nivell de transport, amb una col·laboració semblant a la de l’aeroport Andorra-La Seu.

Ara bé, en les declaracions posteriors, un dels vocals que ha intervingut, David Berruezo, fa fet extensiva aquesta proposta al fet que el Govern d’Andorra invertís en habitatge públic a “preu raonable” a la Seu o altres poblacions veïnes. Ha reconegut que es tracta d’una problemàtica de país que ja “s’ha exportat a la Seu” perquè fins ara no s’ha col·laborat amb les autoritats d’allà. “Podria ser una solució” a la crisi de l’habitatge, i no només per als nouvinguts: “hi pot haver població actual d’Andorra que per facilitat o pel que consideri li interessi anar-se’n a viure a l’altre costat de la frontera”. 

Concentrar les zones residencials i les de serveis per evitar la dispersió urbanística és una altra de les accions que els economistes van posar sobre la taula. Consideren que la vall central no és només candidata a aquesta concentració, sinó que de fet ja aplega habitatges i serveis. En aquest sentit, Berruezo ha posat l’accent en la rehabilitació d’edificis ja existents, que es podrien destinar a pisos. També s'ha referit a la possibilitat que “pisos de 120 o 150 metres quadrats es podrien segurament convertir en tres pisos i això permetria  incrementar l’oferta”. 

També s'ha proposat la cooperació publicoprivada en forma d’un “fons d’inversió sobirà” amb capital “sobretot andorrà” per construir habitatge en terrenys comunals que es podrien cedir temporalment a 50 o 70 anys. Això sí, caldria assegurar als inversors una rendibilitat també “raonable” als inversors per fer atractiva aquesta col·laboració. 

Només queden “25 quilòmetres quadrats” de terres urbanitzables
Un quadrat de 5 quilòmetres quadrats per 5 quilòmetres quadrats, és a dir, 25 quilòmetres quadrats de terrenys urbanitzables. Això és el que queda ara mateix al país “per bastir tot l’urbanisme i l’ordenament del territori a futur”. Ho van exposar ahir amb preocupació i per donar un toc d’alerta el president, Josep Duró, i secretari, Jordi Cerqueda, de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes a la comissió d’estudi del Consell General per assegurar un creixement urbanístic sostenible. 

El terreny és doncs una “matèria primera” escassa que “cada decisió política que s’agafi pot malbaratar aquest bé preciós”, ha declarat Cerqueda. Per això, advoquen per la necessitat de crear una planificació nacional global a llarg termini. La demanda d’una planificació des de l’Estat que ha planejat durant la intervenció com quelcom molt nuclear i imprescindible es podria fer des d’un òrgan nacional consultiu que combinés la part pública i la tècnica i estigués amatent per analitzar la situació econòmica i social del Principat i “cap a on anem”.

I és que els propietaris de terres consideren que cal redefinir les competències de Govern i comuns. Així, creuen que l’ordenació del territori correspon al Govern, tenint en compte la planificació global esmentada, que després correspondrà “fer efectiva en els futurs POUPs  que puguin fer els comuns”. No es tracta de “traure competències als comuns”, ha dit Cerqueda. Ara bé, si bé “tenen un rol importantíssim, no podem tenir vuit estats”, ha subratllat Duró. 

La protecció dels terrenys agrícoles ha esva ser una altra de les aportacions dels propietaris de terres, així com la compensació als propietaris que ha de ser “justa i equitativa. Els propietaris van assegurar que “no estan definides” i quan hi ha cessions obligatòries en ocasions es revaloritzen o es desvaloritzen el terreny”, en funció del destí que se li doni.
Tot plegat, van ser unes aportacions que en el cas d’aquesta associació han compartit ja amb el Govern, les formacions polítiques, els cònsols i ara la comissió parlamentària. L’objectiu? Que  la futura llei general d’ordenació del territori i urbanisme “sigui àgil i àmplia”, una mena de codi del territori que reguli de manera “clara, amb calma i reflexió” una qüestió d’Estat.

L’AGIA posa damunt la taula altres fórmules
L’Associació de Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA) va proposar ahir l’estudi de la implementació de noves fórmules d’habitatge per solucionar la problemàtica. Ho va fer el secretari de l’entitat, Jordi Ribó, en la seva aportació a la comissió d’estudi. Es va referir a models com ara el coliving, o el cohousing, que afavoreixen “crear comunitats i evitar guetos”, va posar en relleu. Consideren que es tracta d’unes alternatives que s’haurien d’oferir, veure quina resposta susciten i que si no funcionen es puguin canviar. Perquè des de l’AGIA creuen que l’urbanisme ha de ser “flexible”. També es va referir a tipus d’habitatge assequible o social que s’estan aplicant en altres països, amb uns mòduls que poden ser més grans o petits en funció de les necessitats de les persones que hi han de viure. El que tenen molt clar és que correspon al Govern i als comuns definir quin model de país es vol a 20 o 30 anys. Igualment, Ribó va apuntar que cal repensar “quines ciutats volem”.