En el quadern Europa no és una opció, és una necessitat publicat pel Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata, el seu president, i excap de Govern, Jaume Bartumeu, demana clarificar si, amb l’acord d’associació amb la Unió Europea, “Andorra hauria d’aplicar els mateixos drets preferencials que aplica la UE” als països tercers amb els quals ha arribat a acords. O dit d’una altra manera, si el règim preferencial firmat per l’organisme supranacional amb un altre país tercer també seria d’aplicació a Andorra, i per tant els productes d’aquest país tercer seguirien el mateix procés que els d’Europa per arribar al mercat andorrà i a la inversa, els productes andorrans també podrien arribar a aquests mercats amb igualtat de condicions. Si l’acord ha d’anar més enllà de la UE, vaja.

“És un dubte important”, valora el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, però que l’acord d’associació ja resol. Concretament, en el capítol 2 del protocol bilateral els articles 8 i 9 estableixen que “la UE ha de fer tot el possible, en les seves negociacions comercials amb països tercers, per obtenir l’ampliació de qualsevol règim preferencial aplicable als productes originaris d’Andorra” i també “en les seves negociacions sobre acords de reconeixement mutu amb països tercers, per obtenir la seva ampliació a efectes de l’avaluació de conformitat i el marcatge dels productes a Andorra”. Així doncs, la UE no està obligada a fer entrar Andorra en els acords que signi amb altres països tercers, però sí que ho ha d’intentar. Llavors, si el país tercer en qüestió no té inconvenient a fer extensiu l’acord a Andorra es demanarà al Principat, que tindrà l’última paraula. Això serà pels acords que la UE negociï de cara al futur. Per als ja vigents caldria que Andorra iniciés negociacions bilaterals amb cadascun d’aquests països tercers.

El dubte venia a Bartumeu a l’hora d’avaluar el possible impacte que tindria l’acord en la recaptació de duana. Tot i compartir amb el Govern “que la preferència aranzelària s’hagi d’acordar de forma recíproca també als productes originaris de països tercers quan es posin en lliure pràctica a Andorra”, això fa que “els ingressos per drets d’importació poden quedar pràcticament reduïts a zero”, alerta l’excap de Govern.

I mentre això preocupa Bartumeu, que demana un estudi d’impacte acurat d’aquest aspecte, per a Riba és un “fals problema” perquè, d’una banda, només al voltant d’un 1% de les importacions d’Andorra provenen directament de països tercers i per norma s’importa el que ja ha importat un país membre, i, de l’altra, perquè amb l’acord duaner en vigor des del 1991 el Principat ja “aplica la política comercial comuna de facto”. I va concretar que la diferència només es trobaria en aquells productes en què no s’aplica la política comercial comuna i Andorra aplica el seu propi aranzel. Al seu parer, el menyscapte que pugui comportar aquesta qüestió “és perfectament compensable per l’augment d’activitat derivat de l’aplicació de l’acord”, o si més no, l’impacte no serà significatiu. Per exemple, ara quan s’importa un producte europeu, a l’entrar a Andorra és “deseuropeïtza” i per reintroduir-lo al mercat europeu cal tornar a “europeïtzar-lo”, i per tant aplicar la política comercial comuna, de tal manera que s’encareix i ja no surt a compte l’operació d’exportació cap al mercat comunitari des d’Andorra. Aplicant l’acord d’associació potser es perd la recaptació de duana, però es compensarà, entre d’altres, per l’augment de recaptació per l’impost de societats, per exemple, perquè les empreses podran fer més operacions i per tant incrementaran també els seus beneficis.