Les ajudes per a la compra d’habitatge és “l’assignatura pendent del Govern”. Així ho va reconèixer ahir el cap de Govern, Xavier Espot, preguntat per quatre membres de la Visura Ciutadana que es van donar citar a Ràdio Andorra per a una nova edició de El cap de Govern respon, un format d’audiència ciutadana recollit al Reglament de participació ciutadana emès en directe per Andorra Televisió i pel portal web del Govern. Així, el cap va entonar el mea culpa per haver dedicat més esforços a “mirar el lloguer” que no a “mirar la compra” per tornar a reconèixer que el programa d’avals no ha tingut l’èxit esperat amb només 10 sol·licituds. És per això que, tal com ja es va anunciar, es va comprometre a “repensar el programa”. I per acreditar-ho va anunciar que pròximament es reuniran amb les entitats bancàries del país per parlar de la qüestió i llançar una iniciativa més atractiva i assequible. 

De fet, va ser aquesta una de les poques qüestions que va merèixer l’autocrítica d’Espot en ser preguntat si no es plantejaven promoure un parc d’habitatges públics de compra de la mateixa manera que s’està confegint el parc públic de pisos de lloguer. Sobre aquests darrers, les paraules del cap van servir per recordar les mesures que s’aprovaran en la pròxima llei sobre creixement sostenible i el dret a l’habitatge: la cessió dels pisos buits i la reconversió dels pisos turístics en habitatge de lloguer residencial que s’afegiran a la congelació dels lloguers, que l’any que ve només s’apujaran segons l’IPC. “No s’han trobat solucions miracle” per pal·liar la problemàtica de l’habitatge, però la suma d’aquestes tres i la injecció al mercat de lloguer d’entre 400 i 500 pisos a preu assequible abans d’acabar la legislatura contribuiran a la solució. També es va mostrar obert a estudiar la possibilitat de cedir terrenys de titularitat pública, bàsicament comunals, perquè la iniciativa privada hi faci pisos de lloguer a preu assequible amb una rendibilitat. Una tasca de negociació, aquesta, en la qual està implicada la ministra d’Habitatge amb reunions amb la CEA i l’EFA.

Els tres “no”
Qüestionat sobre altres mesures que ajudin a pal·liar la problemàtica de l’habitatge, Espot va tancar la porta a “una intervenció del mercat superior” que desincentiva que els propietaris privats facin noves construccions. Així doncs, el cap de Govern va dir “no” a posar un topall màxim dels preus dels lloguers per parròquies. També va dir “no” a incidir en el preu del sòl perquè seria “insostenible” i provocaria “un efecte no desitjat”. I finalment va dir que “no” que en les noves construccions es destinin alguns dels habitatges a lloguer a preu assequible perquè el Govern no és partidari de posar “més penyores” als privats.
Espot també va defensar que la problemàtica de l’habitatge no es pot atribuir només a la inversió estrangera, i va posar en relleu que “molt sovint ha estat de valor afegit”. Va denunciar per tant el que va titllar de “tendència a criminalitzar-la” que tenen alguns sectors de la societat.

Salaris i pensions
La percepció dels ciutadans és que el cost de la vida ha pujat més que el salari mínim. Com es pot equilibrar la balança? Espot va rebatre l’afirmació amb dades: des del 2021 el salari mínim s’ha incrementat un 32%, mentre que el cost de la vida ho ha fet un 16%. Va esgrimir també els prop de 6 milions destinats a ajuts al lloguer i els 8 dedicats a la gratuïtat del transport. Mesures per acompanyar els ciutadans, va reivindicar. I per tancar el cercle: aquesta sensació de desajustament ve donada per “la llosa de l’habitatge”. De les pensions quasi no es va poder parlar. S’apujaran les més baixes per sobre de l’IPC com el salari mínim. Finalment, ara sí, va obrir la porta a analitzar la revalorització de les deduccions de l’IRPF.