S’esperava que la sessió del Consell General d’aquesta tarda fos una mica més polèmica, si més no en el darrer punt, el corresponent al nomenament de l’exministre de Finances, Eric Jover, com a president del Consell d’Administració de l’Autoritat Financera Andorrana. Però no ha estat així. La figura de Jover genera consens al sector bancari i financer, compleix amb els requisits de coneixements i independència respecte a les entitats que ha de supervisar, i també els principals partits de l’oposició l'han ensabonat, n'han destacat les virtuts. Només els consellers d’Andorra Endavant han votat en contra del nomenament. Els de Concòrdia i Partit Socialdemòcrata se n'han abstingut, mentre que els de Demòcrates, Ciutadans Compromesos i el conseller no adscrit, Víctor Pintos, hi han votat a favor, com era més d’esperar. 

Així, el nomenament de Jover ha prosperat en segona volta, ja que en la primera no ha obtingut els suports necessaris. Es requeria els vots favorables de dues terceres parts de la cambra (equivalent a 19 consellers), i ha tingut 16 vots a favor, tres en contra i set abstencions, mentre que en segona volta, quan es necessitava una majoria simple (més vots favorables que contraris), el resultat de la votació ha estat idèntic al de la primera.

La consellera d’Andorra Endavant Noemí Amador ha justificat el vot en contra del seu grup per una “raó senzilla: per respecte a la ciutadania”, i ha recordat que va haver de dimitir de ministre “per no pagar impostos” i al seu parer “és inconcebible que es pugui fer càrrec de l’AFA”.

Per part de Concòrdia, ha estat el president del grup, Cerni Escalé, qui ha explicat l’abstenció dels seus consellers. Ha reconegut que el posicionament del seu grup havia “evolucionat cap a l’abstenció” després de mantenir diverses converses amb representants dels sectors implicats, en què van posar de manifest que el de Jover és un “perfil bo”, que té els “coneixements suficients” i està “deslligat de la pràctica financera i asseguradora”. “La percepció del sector és molt favorable”, i té “el suport gairebé unànime del sector”. I per això Concòrdia se’n ha abstingut, perquè de l’altra banda hi ha “la pràctica del Govern” de nomenar persones amb una “connexió molt directa amb el partit”. En aquest sentit, ha demanat donar publicitat als càrrecs “d’alta complexitat” per així conèixer les possibles persones interessades. També ha estat motiu d’objecció dels socialdemòcrates la forta connexió de Jover amb Demòcrates per Andorra. “Ens hauria agradat una neutralitat política més marcada”, assenyalava la presidenta del grup, Judith Casal, que ha recordat que Jover va ser ministre del govern anterior.

Per la seva part, el demòcrata David Montané ha defensat la “capacitat, dedicació i compromís” de Jover amb el país i n'ha destacat la gestió i èxits com a ministre d’Educació primer i de Finances després. En relació amb l’afer que el va dur a presentar la renúncia, Montané ha afirmat que reconèixer l’error i assumir les conseqüències “és mostra d’integritat i responsabilitat”. Així, s'ha mostrat convençut que Jover “continuarà servint Andorra amb el mateix rigor i humilitat que sempre”.


Concòrdia i Socialdemòcrates reclamen una llei per regular la llibertat religiosa i de culte
Els principals grups de l’oposició, Concòrdia i Socialdemòcrata, han aprofitat el debat de la Llei del Registre d’entitats religioses per reclamar una llei per regular i desenvolupar la llibertat religiosa i de culte. “Manca una llei marc que reguli de manera integral la llibertat religiosa i de culte”, argumentava la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, que subratllava que cal evitar desigualtats entre confessions, i consolidar drets i obligacions de les entitats “per ser referent de convivència i respecte”. Similarment, la presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, valorava que “fa molt temps que hauria de ser una realitat” una llei de llibertat religiosa i ha lamentat que amb la del registre d’entitats que s’aprovava aquesta tarda s’havia fet la “feina a mitges”. Més enllà d’això, uns i altres, i també des de la majoria i el Govern, s'ha defensat que la necessitat de crear el registre responia a una reivindicació de les entitats alhora que els dotarà de personalitat jurídica i es compleix amb el consens internacional de disposar de registres d’aquesta tipologia.

Per la seva banda, Andorra Endavant ha recriminat que es modifiqués la Llei d’immigració per permetre que els refugiats provinents de territoris en guerra puguin continuar vivint i treballant al país. En relació amb aquest punt, Vela ha reclamat també que es faci una llei per regular l’asil.


Ratificats 20 convenis per evitar la doble imposició
Amb els tres Convenis per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals (CDI) que la cambra ratificava aquesta tarda, ja en són 20 dels que disposa el Principat. Avui es ratificaven els signats amb Letònia, Romania i Montenegro, i el ministre de Finances, Ramon Lladós, aprofitava la intervenció per avançar que les “pròximes tres setmanes” se signarà el conveni amb el Regne Unit i també s’està treballant amb Alemanya i Àustria. Lladós ha recordat que els treballs per negociar els acords internacionals ratificats avui s’havien iniciat el 2017 en cas de Letònia per part de l’aleshores ministre d’Afers Exteriors Gilbert Saboya, i els altres dos, el 2022 sota el lideratge d’Eric Jover com a ministre de Finances. L’actual titular de la cartera ha defensat que aquests convenis facilitaran la relació amb els països signants, i també que les empreses puguin identificar oportunitats de negoci.

Per part dels grups només Andorra Endavant ha intervingut per animar a tancar CDIs amb països amb qui es mantingui més activitat mercantil.