“Ens felicitem que hi hagi hagut una davallada, però no és suficient”. D’aquesta manera va valorar el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, la disminució del nombre d’accidents laborals comptabilitzats per la CASS l’any passat, 3.431, respecte dels de l’exercici 2023, quan n’hi va haver 3.719. I és que per a l’organització sindical cal insistir, tant a les empreses com als treballadors, en la necessitat de complir amb les mesures de protecció.
“Quantes persones veiem a les obres sense cap mesura de seguretat o quants carnissers treballen amb grans ganivets o tallen a màquina sense portar guants de malla?”, va demanar-se Ubach, que va lamentar que tot i que la legislació vigent preveu que les empreses a partir d’un determinat nombre de treballadors hagin de tenir un delegat de personal i un delegat de seguretat i higiene en el treball, “no n’hi ha ni un ni l’altre”.
En aquesta línia, el secretari general de l’USdA, que va criticar que no es vetlli pel compliment de la llei, va assegurar que “la llei no serveix per a res, es va fer una llei i allà ha quedat, i si no es compleix no passa res”. I va anar fins i tot més enllà i va apuntar que no passa res perquè “és al mateix Govern a qui no li interessa que això progressi”.
En aquesta línia, Ubach, que va lamentar també que “no hi ha un seguiment dels accidents laborals”, va reiterar la necessitat de modificar la Llei de la seguretat i la salut en el treball del 2008. “Estem a anys llum de la normativa europea en higiene i seguretat en el treball i volem fer acords d’associació amb la UE sense ser capaços d’endreçar casa nostra”, va criticar el dirigent sindical, que va destacar també que “ja fa anys que Andorra hauria de ser a l’Organització Internacional del Treball i no hi som”.
Ubach, que va lamentar que “fem coses absurdes i es prioritzen coses que no són importants”, va criticar també que no es busqui responsabilitats davant un accident laboral i que qui acabi pagant sigui la Caixa Andorrana de Seguretat Social. “Si un carnisser es talla i perd tres dits qui paga? L’empresa o la CASS?”, va destacar el líder de l’USdA, que es va demanar també “pel nombre de sancions que s’han imposat per incomplir la normativa”.
Ubach demana el compromís al Govern perquè “ningú sigui foragitat mentre pagui”
El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va carregar contra les declaracions del cap de Govern, Xavier Espot, en relació amb l’habitatge, que les pròrrogues forçoses no es podran mantenir i que a partir del 2027 s’haurà d’anar desintervenint el mercat, i li va demanar “que es comprometi que ningú serà foragitat mentre pagui”. Ubach, que va qualificar de “molt greus” les manifestacions d’Espot, va criticar que el cap de Govern “no dona cap seguretat a ningú” i va reiterar que són les polítiques del seu govern les que han creat la situació actual. “El 80% dels problemes d’avui en dia venen de la mala gestió de Xavier Espot”, es va atrevir a quantificar. Així mateix, el secretari general de l’USdA va lamentar que la recentment aprovada Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge “no dona solució al problema”. I lligat a la inseguretat que també hi ha al mercat laboral, propiciada per l’acomiadament lliure, entre d’altres, fa que Andorra hagi “passat de país d’oportunitats a gent angoixada”.
Per això mateix, i malgrat que el sindicat no és una entitat convocant de la manifestació del 5 d’abril, Ubach va fer una crida a participar. “Tothom hauria de sortir al carrer per dir prou a les polítiques de DA”, tant d’habitatge com salarials, entre d’altres. En aquest punt, va assenyalar que el Govern “es fa trampes al solitari” amb el parc d’habitatge públic a preu assequible, que “és social” i no de protecció oficial com es demana des de la societat, ja que per poder-hi accedir “has d’estar al llindar de la pobresa”. D’aquesta manera, i deixant clar que no està en contra d’aquest parc d’habitatge, demanava la flexibilització dels requisits per poder optar a un dels pisos.
Així mateix, va aprofitar també per reivindicar que l’actualització dels salaris d’acord amb l’IPC “és el mínim”, perquè si no el treballador està perdent poder adquisitiu, “i aquesta és la realitat, per molt que Espot vulgui parlar de violins”.