Fa exactament un any, el 25 d’abril del 2024, el Consell General aprovava la Llei 6/2024, de la llengua pròpia i oficial a Andorra. El mes de novembre passat es publicava el Reglament de funcionament intern de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació (JCLF) i del Consell Nacional per la Llengua (CNL), els dos nous organismes que d’ara endavant han de vetllar per la política lingüística al país.

Ara bé, sembla que passat un any es desconeixen els objectius que del Pla d’acció nacional per la llengua té previstos per desenvolupar durant el primer trienni de funcionament. I és que el Consell Nacional per la Llengua, tot i que s’hauria de reunir una vegada a l’any, encara no ho ha fet. La previsió és que ho faci el mes de maig.

És evident que la Llei i el seu desplegament reglamentari representen una aposta clara i ferma per la normalització del català a Andorra, amb mesures concretes i mecanismes de seguiment que busquen garantir-ne l’efectivitat. Tanmateix, les tres principals associacions que defensen la llengua catalana al país pensen que tot i que la llei és positiva, cal que es faci complir.

Marc Vila, president de la Plataforma Andorrana per la Llengua fa un balanç positiu del primer any de l’aprovació de la llei perquè “ha començat a penetrar la idea que parlar en català és una opció seriosa, cosa que abans només ho defensaven els militants actius. Ara, en canvi, es percep la voluntat de parlar en català també entre els nouvinguts”. Tot i així, Vila pensa que caldria una “vigilància més activa dels possibles incompliments de la llei”, creu que cal que hi hagi més informació sobre els possibles expedients que s’hagin pogut obrir.

Per altra banda, Teresa Cabanes, presidenta del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, es mostra encara més crítica perquè pensa que, ara per ara, és impossible viure plenament en català. Assegura que passat un any de l’aprovació de la llei no s’han vist millores en l’ús social del català i destaca sobretot la falta d’ús del català al sector sanitari. Segons la presidenta del CCC, “el català a l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell és un reducte”.

Finalment, Eva Culleré, vicepresidenta de Cultura Activa, creu que hi ha àmbits on la llei ha tingut una incidència real. “S’ha vist clarament en l’augment d’inscripcions en els cursos de català per a adults”. També assegura que percep més predisposició de parlar mínimament la llengua en el sector serveis. Ara bé, vol remarcar que si hagués de posar nota en el balanç del primer any, el Govern no aprovaria atès que “ens trobem en una situació d’emergència lingüística i no hi ha una aplicació real de la llei”. Culleré afirma que si com en qualsevol altra llei, no hi ha conseqüències en cas que s’incompleixi, la regulació té poc sentit perquè no serveix de res. A més, Culleré pensa que és important recordar que l’Acord d’Associació que s’està negociant amb la UE fa inviable que es pugui exigir el català per renovar els permisos de residència.