La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha aprofitat el debat del projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge per anunciar que des del Govern s’està treballant per definir un programa d’incetius per al lloguer assequible privat, i un altre per afavorir la compra del primer habitatge per part dels joves. Són dos programes que “complementen” la llei que s’aprovava avui amb els vots a favor dels consellers demòcrates, de Ciutadans Compromesos i el no adscrit, Víctor Pintos, i en contra dels tres grups de l’oposició, Concòrdia, Socialdemòcrates i Andorra Endavant, encara que per motius oposats.

Marsol ha justificat els programes anunciats com una manera d’estimular la construcció, d’una banda, però també de trobar millores “en totes les vessants”. I justament, reconeixent que la llei “no és la solució”, ha defensat que “pretén millorar la situació de l’habitatge al país”. D’aquesta manera, ha lamentat que tot i respondre a les encomanes derivades del Consell General, de proposar mesures per fer aflorar els pisos buits -que tan bon punt sigui vigent la llei ja es començarà a contactar els propietaris- o recuperar part dels allotjaments turístics per al mercat residencial de lloguer, que es restringeixi la inversió estrangera immobiliària -la primera vegada que es limita la inversió estrangera des de l’aprovació de la llei el 2012-, i d’invertir en un parc públic de lloguer assequible “que ja és una realitat”, des de l’oposició no es reconegui i “s’hi oposin”.

En aquesta mateixa línia, la demòcrata Maria Martisella ha assenyalat que és una llei “que no agrada ni a dreta ni a esquerra”, uns la troben excessiva i els altres insuficients”, i ha reivindicat que les “solucions passen pels grisos”. Així, ha valorat que “d’aquí uns anys ens adonarem que va ser encertada en moltes coses i que va quedar curta en uns punts i va nar massa enllà en d’altres”.

També hi han votat a favor Ciutadans Compromesos i el liberal Víctor Pintos. Carles Naudi ha defensat que amb la llei es fa “un pas més” en matèria d’habitatge i ha aprofitat per destacar que el parc públic de lloguer assequible permetrà “quadruplicar l’oferta de lloguer real existent avui en dia”. Per la seva banda, Pintos ha justificat el seu vot afirmant que “malgrat totes les limitacions, crec que és una llei necessària i imprescindible pel país”.

Entre els opositors, el president de Concòrdia, Cerni Escalé, ha argumentat que amb la llei “segueix sent més fàcil especular que trobar habitatge” i ha defensat la necessitat d’establir quotes de superfície a la inversió estrangera immobiliària. Aquí ha posat l’exemple de que es permeti la compra de sis places d’aparcament a un estranger, que és “riure’s de la gent d’Andorra” i mostra com “la prioritat és fer negoci amb inversions estrangeres”. 

En una línia similar s'ha pronunciat el socialdemòcrata Pere Baró, que considera que la llei “servirà de ben poc” i ha lamentat que s’ha “descafeïnat” en cada etapa que ha seguit. Així mateix, ha retret a la majoria que “no entengui o vulgui entendre” que el mercat de l’habitatge “no es regula sol” i els ha acusat de fer una operació de “màrqueting polític”.

Finalment, Carine Montaner, d’Andorra Endavant, també s'ha posicionat en contra de la llei, però per motius diferents als esgrimits per Concòrdia i PS. “No podem estar d’acord amb la cessió de pisos buits, que vulnera el dret a la propietat”, per la qual cosa ha exposat la voluntat de portar el text al Tribunal Constitucional -encara que no té els suports suficients-, augurant múltiples demandes, i “no volem l’intervencionisme excessiu d’aquesta llei”. 


Vot en contra tot i estar d’acord en indemnitzar les víctimes de la trampa del fill
Hi havia tres reserves d’esmena que buscaven evitar i indemnitzar les possibles víctimes de la coneguda com a trampa del fill, per la qual el propietari diu recuperar l’habitatge per als seu propi ús o familiar però acaba retornant al mercat a un preu més elevat. I malgrat en les intervencions semblava que hi podria haver una sorpresa i alguna d’elles s’aprovés, la majoria les ha rebutjades. “No ens oposem de manera frontal a tornar a revisar i establir el procediment”, deia la demòcrata Maria Martisella. O des de l’Executiu, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, primer i el cap de Govern, Xavier Espot, després, s'ha recordat que el projecte de llei ja preveia indemnitzacions per a les víctimes i que no estaven en contra de la mesura si els grups de la majoria s’ho replantejaven. Però aquests han decidit deixar la porta oberta a una revisió del  procediment i a establir una indemnització de les víctimes en un futur. 

Des de Concòrdia i Partit Socialdemòcrata es demanava que fos el propietari qui hagués de comunicar al Govern que volia recuperar el pis, i també que es fessin les comprovacions pertinents abans que l’inquilí hagués d’abandonar el pis, però Martisella ha argumentat que “entenem que ja es fa el procediment que vostès demanen”, encara que és el llogater qui ha d’informar el Govern de la voluntat del propietari de recuperar el pis i que, un cop el pis és desallotjat la propietat ha d’acreditar davant del Govern que s’ha ocupat per part d’un familiar. A més, encara que s’hagi eliminat la indemnització, s’ha doblat la sanció per a qui incompleixi, un “mecanisme alternatiu”, segons Espot.

Lloguer assequible
La definició “d’assequible” i la prohibició de la inversió estrangera en promoció immobiliària, a menys que es destini la meitat dels habitatges a preu assequible, també ha estat objecte de reserves d’esmena i discrepàncies, i fins i tot d’un vot particular proposat pel liberal Víctor Pintos. Des de la bancada socialdemòcrata, Pere Baró demanava que les excepcions previstes per a arrendament es limitin a aquell assequible, i alhora demanava definir “assequible” i altres conceptes com gran tenidor o preu de referència. Andorra Endavant i Liberals apuntaven que els inversors volen rendiment, i que no es pot limitar la compra o la promoció a posar els pisos a preu assequible, i la majoria defensava que ja hi ha una definició “d’assequible”. Justament en relació a la inversió estrangera, Concòrdia i socialdemòcrates demanaven limitar-la més i castigar més l’especulació, i el Govern, i la majoria que li dona suport, considera que “focalitzar tota la problemàtica de l’habitatge en la pressuó de la inversió estrangera és un error”. En relació als pisos buits, Concòrdia també proposava sancions per als qui simulin ocupacions i des de la majoria s’entén que la cessió ja ve a ser una sanció.