“Intervencions com la prohibició de repercutir l’IPC o les pròrrogues obligatòries, tot i que ben intencionades, han generat desincentius que han empitjorat la situació del mercat de lloguer”. Ho ha denunciar avui el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Jordi Marticella, durant la seva intervenció davant la comissió d’estudi del Consell General per assegurar un creixement urbanístic sostenible. Unes mesures que han causat la reducció de l’oferta disponible i no només això, sinó que al seu parer “han fomentat pràctiques irregulars com els lloguers il·legals o els pagaments no declarats”. Per això “s’han d’evitar” costi el que costi. De fet aquesta és una de les solucions que des de l’APBI proposen per revertir “la crisi” de l’habitatge al país, que es troba en paraules seves en “una situació límit”. Una situació que a curt termini encara s’agreujarà més perquè “les previsions per al 2025 apunten a un increment encara més alarmant” dels preus dels lloguers.

Així les coses, a banda de no intervenir el mercat, els propietaris també proposen incrementar l’oferta d’habitatges. De quina manera? Fomentant la construcció de nous i assegurant que una part significativa d’aquests es destini al lloguer. Per això consideren “essencial” que grans empreses, fonts d’inversió o petits propietaris puguin adquirir habitatges amb la finalitat de posar-los al mercat de lloguer.

A més, segons Marticella, creuen que s’han d’implementar reformes legislatives i incentius que facin atractiva la construcció i el lloguer d’habitatges. També proposen cedir sol públic a promotors privats amb la condició de construir habitatges de lloguer, reformar la Llei d’urbanisme per accelerar la transformació de sòl agrícola o industrial en residencial i eximir d’impostos els habitatges nous destinats al lloguer. També cal augmentar la seguretat jurídica per als propietaris, garantint-los tranquil·litat com a condició bàsica per incentivar-los a posar els seus immobles al mercat.

Igualment, remarquen que “és fonamental establir controls més estrictes sobre l’arribada de nous residents” fins al punt que “ningú hauria de poder establir-se a Andorra sense disposar d’un habitatge”. Pel que fa als allotjaments compartits, pensen que han de complir unes condicions mínimes per evitar situacions d’amuntegament i precarietat. En aquest sentit, aposten per exigir que es disposi de l’autorització del propietari per poder compartir l’immoble i evitar així “riscos i potencials desgràcies”.

Precisament sobre el control migratori, contestant a una pregunta de la consellera demòcrata Mònica López, el president de l’APBI ha remarcat que “no pot ser que cada any estiguem creixent aquestes animalades de gent que fins i tot sorprèn on es col·loquen”. I és que va insinuar que les dades de nous residents del 2023 i 2024 no quadren amb el nombre de pisos disponibles al mercat. “On és tota aquesta gent? On estan dormint? On viuen? On són? Jo crec que aquí hi ha alguna cosa que no lliga”.

Preguntat per la consellera socialdemòcrata Susanna Vela sobre l’índex de preus de lloguer de referència per zones, Marticella ha respost sense embuts que “estem completament en contra”. Els motius? Es “crearia malament” perquè es tendiria a uniformar tots els immobles i això no potser perquè les finques tenen unes condicions diferents segons antiguitat i conservació, entre d’altres. “Aquestes coses és millor deixar-les al criteri dels propietaris i deixar-ho al mercat”, ha afirmat. Uns propietaris que ha presentat com un col·lectiu “invisibilitzat i fins i tot injustament culpabilitzat”. I ha advocat per “recuperar les bones relacions personals que sempre hi ha hagut entre els llogaters i els propietaris, tal com ho testimonien molts anys de relació. Ara sembla que estiguem enfrontats i no pot ser”.