“No sé si ho hem aclarit o encara enrevessat més”. Aquestes eren les paraules de Jordi Marticella, vocal de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), per tancar, no el debat, però sí les exposicions que han fet a favor i en contra de l’acord d’associació amb la Unió Europea l’excap de Govern, Jaume Bartumeu, i el notari Joan Carles Rodríguez Miñana. I molts les subscriurien. 

Molts tenien ganes, i fins i tot defensaven la necessitat, d’un acte com aquest, en què es poguessin confrontar idees i arguments al tomb de l’acord d’associació, i la sala dels Cinemes Illa Carlemany déu-n’hi-do de com s'ha omplert per ser un acte matinal, en plena jornada laboral. Però segurament han marxat amb la sensació que no hi havia hagut aquesta contraposició d’arguments. Només hi ha hagut una mica de debat al final de l’acte, quan una persona del públic ha demanat pel paper del comitè mixt, que recordin que serà paritari i l’encarregat de dirimir les diferències entre Andorra i la Unió. Per Bartumeu és un òrgan “efectiu”, com es va demostrar ja amb l’acord monetari, i “algunes de les preocupacions i inquietuds” que expressa la ciutadania sobre l’acord signat es “podran resoldre al comitè mixt”. Això sí, cal que hi tinguem un equip “potent”, i amb “experiència política”, cosa que el que ha negociat l’acord fins ara no ho és, al seu parer. El notari, però, “no és tan optimista” i ha insistit que la “darrera paraula” la tindrà el Tribunal de Justícia de la UE, i si no hi ha acord, “són ells els que decideixen”. A la qual cosa Bartumeu ha reblat que “no necessàriament les sentències són a favor de la Comissió Europea”.

Abans d’això, Rodríguez Miñana ha assegurat que l’acord d’associació és “relativament fàcil d’explicar”: s’estableixen quatre llibertats de circulació –de persones, de serveis, de mercaderies i de capitals– i es “prohibeix” limitar-les. Pel que fa a les mercaderies, el notari diu que “no canvia gaire del que tenim ara” i per tant “no cal patir en aquest tema”. El que sí fa patir és el fet que l’acord d’associació substitueix l’acord duaner, “l’elimina i no el suspèn”, i per tant “el problema és en desfer l’acord d’associació”. Pels serveis, ha destacat que no només implica que es pugui venir a Andorra per prestar-los, sinó que també es poden prestar des d’origen, i la qüestió dels capitals “m’amoïna molt més”, perquè mentre ara hi ha limitacions i salvaguardes, amb l’acord “desapareixen” i “pot ser un problema greu”. Finalment, per les persones, Rodríguez Miñana parlava però de “treballadors”, “no és del tot cert que mantinguem les quotes, no són les nostres, són unes altres”, i pot portar a un increment dels ciutadans comunitaris del 6% anyal. A més, “preocupa més la qualitat”, i així feia referència que no es podrien fer els controls mèdics i d’antecedents penals, ni servirien com a motiu per denegar el permís de residència.

Per la seva banda, l’excap de Govern ha començat afirmant que “les coses sempre són difícils d’explicar” i ha argumentat que era un “error” introduir “una pròrroga d’incertesa” demanant de renegociar l’acord. “El sí amb matisos i el no amb modulacions serveix per a debats intel·lectuals, però la realitat ens demana que diguem sí o no”, ha deixat anar. I ha afegit que “pretendre que es pot trobar un altre acord és no tocar de peus a terra”. En aquest sentit ha recordat que va ser el Consell de la UE qui va limitar les possibilitats d’aproximació a un acord d’associació i que el plantejament de la renegociació ja no va funcionar amb l’acord monetari. Així, ha recordat que Andorra pot voler imposar els seus criteris, però al davant també té un actor que defensa els seus propis interessos.