El Govern ha emès un criteri neutre davant la proposició de Llei per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata. És a dir, accepta treballar a partir d’aquest text “malgrat que s’hagués escaigut un criteri negatiu”, segons ha manifestat la ministra de Salut, Helena Mas, i així “continuar amb la política de mà estesa amb les forces parlamentàries” d’una banda, i “avançar en aquesta matèria, d’interès molt destacat per a les persones que han patit càncer, hepatitis C o pateixen VIH”. Una de les principals diferències entre el PS i el Govern és que el primer se centra a “no discriminar” i contempla el dret a l’oblit sanitari també per contractar assegurances de salut i en canvi el segon estableix que l’oblit sanitari és “el dret a no declarar que has passat per aquesta malaltia” i així s’evita la discriminació, però la mesura queda circumdada a les assegurances de vida.

Mas, després de “lamentar” que des del grup socialdemòcrata “no s’hagi tingut en compte l’interès general i de les persones afectades” i s’hagi prioritzat l’anticipació, ha detallat que les diferències que separen el text que estava treballant el Govern –i que estava “molt ben treballat” i “en fase final de revisió”– amb el del PS són de caràcter formal, material i tècnic. D’entrada, els socialdemòcrates proposen modificar textos ja existents, com la llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances i la de competència efectiva i protecció del consumidor, mentre que el Govern creu que aquest “no és un bon encaix en el marc normatiu” i que és preferible una llei pròpia, ja que així també es dona “més transcendència” a l’assumpte.

A nivell material, Mas troba a faltar definicions i conceptes jurídics, així com l’establiment d’un procediment administratiu propi per corregir la situació en cas que no es garanteixi el dret a l’oblit sanitari. 

Finalment, en el nivell tècnic, la ministra de Salut ha assenyalat que el focus pel Govern és en el dret a l’oblit, a no declarar que s’ha patit la malaltia, mentre que el PS parla de no-discriminació, i també que l’àmbit d’aplicació d’aquest dret queda en les assegurances de vida, perquè s’ha demostrat que després de superar la malaltia l’esperança de vida d’uns i altres s’iguala, i per això no s’ha de tenir en compte a l’hora de contractar una pòlissa de vida. En canvi, a nivell d’assegurança de salut sí que les condicions poden ser variables. En aquest últim punt, el PS també inclou la necessitat de no discriminar a l’hora de contractar una assegurança per raó de discapacitat, i el Govern defensa que la protecció de les persones amb discapacitat ja està assegurada.

“Que es faci bona feina”
Des del grup socialdemòcrata, Susanna Vela celebrava que pogués prosperar el text i que es pugui millorar per via d’esmenes. “L’important és que pugui sortir la llei al més aviat possible”, perquè mentres, “el calvari continua”. Així, ha defensat que la seva era una proposta “senzilla” i que és el Govern qui té “la competència tècnica i els recursos”, i van decidir tirar-la endavant per donar compliment al compromís que tant socialdemòcrates com demòcrates tenien de regular aquesta qüestió. Ara del que es tracta és “que es faci bona feina i que amb un temps prudencial vegi la llum”.

Val recordar que la regulació de l’oblit sanitari deriva d’una resolució del Parlament europeu que demana que, a tot tardar el 2025, tots els estats membres garanteixin el dret a l’oblit sanitari i que els supervivents de càncer i hepatitis C, a més dels pacients de VIH que tenen una situació estable, no siguin discriminats en comparació amb altres consumidors.