El 2024 es va tancar amb un Índex de preus de consum (IPC) acumulat del 2,6%. I complint amb el compromís de pujar el salari mínim l’equivalent a dues vegades l’IPC, el Govern ha fixat aquest en 1.447,33 euros mensuals, el que és un increment del 5,2%. 
Segons ha explicat el ministre portaveu, Guillem Casal, el salari mínim interprofessional horari queda fixat en 8,35 euros, i el mensual és el resultat de multiplicar aquest preu per 40 hores setmanes i per les 52 setmanes que té l’any, i dividir el resultat pels dotze mesos.

Ara, el salari mínim s’acosta al 60% del salari mitjà, tal i com recomana la Carta Social Europea, i se situa al 57% segons va concretar Casal, que ha defensat que l’organisme internacional també contempla que el salari mínim se situï al 50% del mitjà tenint en compte d’altres paràmetres, com una fiscalitat baixa, accés a ajuts socials, servei de transport públic o disposar d’un parc públic d’habitatge, criteris que, ha defensat el portaveu, o es compleixen o s’estan implementant. 

D’altra banda, i lligat al compromís del Govern de vetllar perquè la població mantingui el poder adquisitiu, Casal ha subratllat que des del 2019, quan Xavier Espot va ser proclamat cap de Govern, el salari mínim s’ha incrementat un 38%, passant, en xifres rodones, dels 1.050 euros d’aleshores als gairebé 1.450 d’ara, mentre que l’IPC acumulat d’aquests cinc anys és del 20%. Així, “el Govern està atent i escolta les demandes de la ciutadania”, i davant les tensions socials i veus que s’aixequen amenaçant amb fer vaga Casal recorda que s’han fet “reformes legislatives importants”.

Carburants i habitatge
El departament d’Estadística concreta que són els grups de transports; d’habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles; i d’Esbarjo, espectacles i cultura els que han tingut un comportament inflacionista. En el cas dels transports, han augmentat d’un punt i cinc dècimes i s’han situant a l’1,2%; l’habitatge ha crescut tres dècimes i s’ha situat en el 4,1%; i l’esbarjo ha pujat un punt i sis dècimes i s’ha situat al 5,8%. Pels dos primers, Estadística concreta que és l’augment dels preus dels carburants i dels lloguers d’habitatge els que expliquen el comportament alcista. Per contra, ha tingut un comportament deflacionista l’alimentació i les begudes no alcohòliques, que han disminuït tres dècimes i s’han situat a l’1.1%. Un comportament que s’explica per una disminució dels preus dels llegums i verdures, els olis i grasses, el pa i cereals i de la llet, formatge i ous, compensada parcialment per l’augment dels preus de la fruita i del peix.

La variació mensual del desembre és de 0,2% com a conseqüència, principalment, de l’augment dels preus dels grups Habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles; i Aliments i begudes no alcohòliques; compensat parcialment pel Vestit i calçat.
Val a assenyalar que Espanya ha tancat el 2024 amb un IPC lleugerament superior a l’andorrà, del 2,8%, mentre que França ho ha fet força per sota, amb un 1,3%.

Baró i Marín exposaran al SEP aquesta setmana les possibilitats de revisió salarial
Serà en el que queda de setmana, avui o demà, que els ministres de Relacions Institucionals, Educació i Universitats i d’Afers Socials i Funció Pública, Ladislau Baró i Trini Marin, exposaran al Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) les possibilitats i calendari de la revisió de la graella salarial. Així ho ha anunciat avui el ministre portaveu, Guillem Casal, en ser preguntat per les demandes dels cossos especials d’incrementar les seves retribucions i equiparar-les a les de l’entorn o el sector privat i les amenaces per part dels sindicats de recórrer a mobilitzacions i fins a la vaga. 

En aquest punt, des del Govern es demana confiança i que se li doni un “període raonable” per poder fer la feina de revisió. Així, igual que s’ha fet pels cossos especials uniformats (Policia, Bombers, Penitenciaris, Duana i Banders) -que en les “properes setmanes” es tindrà l’estudi conclòs (del qual es farà trasllat als sindicats), després d’haver analitzat per part d’una empresa especialitzada les graelles i que ara des dels ministeris afectats s’estigui calculant el cost de les mesures que es puguin introduir per revaloritzar en el cas que calgui els salaris-, el Govern té el compromís de fer-ho per Educació. En aquest sentit, Casal ha insistit en què “hem de ser capaços de traslladar la voluntat clara i que el Govern ja està treballant en la redifinició de les graelles”. 

Malgrat estar a punt de conèixer el cost que pot comportar per a les arques públiques la revalorització salarial que es reclama, en aquest cas des dels cossos especials uniformats, Casal no ha volgut avançar a partir de quan es podrien començar a aplicar les millores. En aquest sentit, ha recordat que caldrà adoptar mesures concretes per a cada cos i per a cada nivell professional, i que un cop es disposi de la xifra, caldrà veure també la disponibilitat pressupostària dels ministeris afectats.