A Tivissa, els set dies de la creació també han estat, aquesta setmana, els set dies en què pràcticament no hi ha hagut cap veí que no hagi entrat en una conversa sobre l’ordenació episcopal i la presa de possessió com a bisbe coadjutor d’Urgell de Josep-Lluís Serrano Pentinat, el passat 21 de setembre. Així, pels mateixos carrers on les anècdotes d’aquesta “històrica cerimònia”, com la qualificava Joan Cedó, l’alcalde de la localitat tarragonina on Serrano va néixer el 1977, van córrer durant tota la setmana passada, apareixia diumenge el fill il·lustre d’aquesta població per presidir, ara ja com a bisbe, la primera eucaristia a l’església de Sant Jaume. “Casa teva”, en paraules del jove rector tivissà Ruben Garcia.

Aquesta joia de l’arquitectura gòtica es convertia, d’aquesta manera, en l’epicentre d’una celebració orquestrada durant tota la setmana per la parròquia i el consistori, i s’omplia a vessar –com a la Seu d’Urgell, amb cadires supletòries– per rebre el nou prelat, ovacionat durant una emotiva entrada pel passadís central del temple. “Permeteu-me donar les gràcies a tots els tivissans i comarcans que m’acompanyeu –assenyalava Serrano durant l’eucaristia–, i, en especial, a les dues germanes missioneres de la caritat provinents de Moçambic, on vaig començar la meva tasca servint a la Santa Seu”. Era el 2012. 

Aquest episodi, però també altres com els de la seva formació sacerdotal en pobles de la diòcesi que eren representats en la seva consagració episcopal, van ser determinants perquè el jove que, “mentre la majoria jugàvem a futbol, es dedicava a nodrir-se espiritualment rodejat de llibres”, com el definia Cedó, es convertís “en tota una institució religiosa i política”. Llibres com els de Sant Joan de la Creu, als quals tornava a al·ludir, com el bisbe Serrano ho va fer deu dies enrere a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell.

Amb el cor present a Tivissa, però amb la ment ja en l’Església d’Urgell, la celebració era l’avantsala d’un aperitiu a la plaça de l’Església en què cadascun dels veïns hi podia aportar allò que bonament sabés cuinar. “Així ho vam decidir durant el viatge de tornada amb motiu de l’ordenació com a bisbe coadjutor –remarcava una de les veïnes de la població, implicada en el pelegrinatge diocesà que va donar escalf a Serrano Pentinat el dia de l’ordenació–, i durant aquesta setmana hem suggerit una llista de menjars perquè, com a mínim, no tot fossin truites de patata”. 

Això passava abans que tant el poble de Tivissa com el consell parroquial, un dels més actius de la diòcesi, fes entrega de diversos obsequis al prelat, com ara una rèplica de l’església parroquial feta de resina i un quadre amb el paisatge de Tivissa “per tenir-nos ben presents en el teu prometedor pontificat a la Seu d’Urgell”, com remarcava l’alcalde des del presbiteri. “Tots i totes sabeu que les portes de l’Església urgel·litana estaran obertes sempre que ho necessiteu”, responia, al seu torn, Serrano, al final de l’eucaristia. Ho feia contemplant, oberta, l’única porta d’accés al temple, taponada per un grup de veïns i veïnes des del principi de la celebració que no es volien perdre una missa que ja és història de Tivissa i també de la diòcesi d’Urgell.