Tots els sectors econòmics tindran un impacte positiu de l’acord d’associació amb la Unió Europea a llarg termini. Ara bé, aquest impacte no és homogeni per a tots els sectors, i n’hi ha alguns que a curt termini hauran de superar alguns desafiaments. Aquestes són dues de les principals conclusions a les que arriba l’estudi d’impacte econòmic que ha realitzat Andorra Recerca i Innovació (AR+I) amb la col·laboració de la consultoria Knowledge Sharing Network (KSNET). 

L’estudi s’ha fet avaluant l’impacte de l’acord d’associació en un marc temporal de 25 anys, partint del supòsit que s’adopta l’any que ve. I en la part d’avaluació més econòmica només s’ha tingut en compte aquells aspectes de l’acord de naturalesa pròpiament econòmica i quantificable, deixant de banda aquelles qüestions que podrien tenir un impacte econòmic indirecte. Això és “una limitació” de l’estudi, han reconegut els seus responsables, els economistes de KSNET Pablo Tucat i Jorge Díaz, “però permet garantir uns resultats fiables”. Així, els càlculs preveuen que amb l’acord l’economia, el PIB, creixi un 5% addicional al que ho faria sense ell, suposant que no hi hauria canvis, a 25 anys vista. No seria així a curt termini, quan gairebé no hi hauria impacte, doncs cal un “temps d’ajustament”. Això no vol dir que l’economia hagi de créixer com a conseqüència de l’acord, sinó que el creixement que experimenti serà major, o la recessió menor.

També s’estima un creixement de les exportacions i que aquestes siguin un 20% superiors al que serien si es mantingués l’statu quo, entenent per aquest que tot es mantindria com fins ara. Pel que fa a les importacions, aquestes també creixerien per sobre del que ho farien si no s’implementés l’acord, però de manera més moderada, en un 6%. Són uns canvis que s’expliquen perquè les llibertats de circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals, amb l’harmonització de la regulació, permeten millorar la productivitat a més de fer augmentar la competitivitat al reduir-se els aranzels i els costos que deriven de la regulació actual, que mantenen les empreses andorranes en una posició de partida menys favorable. 

Tot plegat portarà a una dinamització del mercat laboral -es calcula que a 25 anys vista i a causa de l’acord es necessiti un 4,5% addicional d’assalariats- i a un lleuger augment dels salaris -del 0,8% addicional en el moment més àlgid- que redundarà en un major consum de les famílies, que al final també es traduirà en un augment de la recaptació per imposició directa (IRPF) i indirecta (IGI) de l’Estat, segons han assenyalat Tucat i Díaz.

D’altra banda, sortirà menys capital ja que els inversors locals veuran “més rendible” quedar-se i invertir aquí, mentre que arribarà més inversió i capitals procedents de la Unió Europea, atrets per l’augment de l’activitat econòmica. En aquest punt els autors de l’estudi destaquen que un “sector clau” com és el bancari serà receptor.

Finalment, en relació a les finances públiques, Tucat i Díaz apunten a un “cert deteriorament” a curt termini, tot i que a la llarga l’impacte també serà positiu i milloraran els comptes perquè l’augment salarial repercutirà en un major consum i alhora en una recaptació més elevada. Això no vol dir que inicialment es caigui en dèficit, que també pot ser, i després es tinguin superàvits, sinó que l’acord d’associació tindrà repercussions negatives a l’inici en la balança fiscal i a llarg termini es compensarà i seran positives.

El financer, reforçat
Com es deia a l’inici, tots els sectors econòmics experimentaran un impacte positiu de l’acord d’associació, ara bé, no tots hi guanyaran igual, i alguns que fregaran l’equilibri. Això a llarg termini, perquè en el curt hi haurà sectors que afrontaran desafiaments. 

Entre els sectors que tindran un major dinamisme a llarg termini gràcies a l’acord d’associació hi ha la construcció i especialment el sector financer. Aquest darrer és el que sortirà més reforçat, ja també en el curt termini, segons les anàlisis presentades pels responsables de l’estudi. Per contra, el sector públic i els que s’hi vinculen, com és l’educació i la salut, són els que tindran un creixement derivat de l’acord d’associació “gairebé nul”. Les activitats professionals són un exemple de sector que en el curt termini pot tenir un impacte negatiu i registrar pèrdues al voltant de l’1,5% però que a la llarga, a 25 anys vista, es recupera i assoleix creixements respecte l’statu quo superiors al 2% segons els càlculs de KSNET.



3 milions anuals
L’estudi d’impacte inclou una segona part, per dir-ho d’alguna manera, que analitza si l’acord d’associació donarà resposta a allò pel que es va decidir negociar-lo i que n’avalua l’impacte com si es tractés d’una política pública qualsevol. En aquest punt, el coordinador del grup d’anàlisi política d’Andorra Recerca i Innovació, Yvan Lara, ha explicat que s’ha partit de la base que, segons els programes electorals, els debats d’orientació política i d’investidura i d’altres documents i discursos des que es comença el procés d’apropament a la UE i la negociació de l’acord d’associació, aquest ha de servir per “créixer de manera sostinguda”, “ser més resilient, menys depenent dels sectors econòmics tradicionals i diversificar l’economia” i no ha de tenir “afectacions significatives al model socioeconòmic”, o preservant les especificitats andorranes. La conclusió és que l’acord d’associació sí que servirà per créixer sostingudament, i per diversificar l’economia, encara que “moderadament”, i “clarament” es mantenen les especificitats. 

Per arribar a aquesta conclusió s’han analitzat 28 variables que responen a les preocupacions de la població que apareixen “sistemàticament”, mostrant que en la majoria no hi ha impacte de l’acord, o aquest és “molt poc significatiu”. És el cas de la seguretat pública o el creixement demogràfic, per posar dos exemples. En relació al darrer, el creixement de la població que es podrà atribuir a l’acord serà d’entre 75 i 230 persones, segons els càlculs de l’AR+I, i la població al 2050 podria arribar a 100.310 persones si no s’apliquen limitacions a les quotes com fins ara, el que és 1.810 persones més que sense acord d’associació. Les variables a les que es percep un impacte negatiu, encara que “poc significatiu”, és en la identitat i l’administració pública. Justament en aquest punt s’inclou una altra conclusió a la que arriba l’estudi, i és que el cost d’implementació de l’acord d’associació serà de tres milions anuals. Malgrat aquest, a llarg termini no hi ha impacte i les balances fiscals són “pràcticament iguals” que sense el cost de l’acord d’associació. 

Els impactes positius significatius es troben en el creixement i l’obertura econòmics, i menys significatius en la diversificació econòmica i el treball.