Demà se celebren eleccions presidencials als Estats Units d’Amèrica (EUA). Encara que ens semblin lluny, ens afecten més del que ens pensem, ja que més directament o indirectament el seu resultat impactarà en el preu que pagarem pel petroli, i van més enllà de “l’espectacle” mediàtic que ens ofereixen. “Mirem molt els candidats presidencials, però és més complex que això”, manifesta el politòleg Yvan Lara, coordinador del grup d’anàlisi política d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I). Alhora se celebren eleccions legislatives, que serveixen per renovar la cambra de representants i un terç del senat. 

Anem a pams. La importància de les eleccions presidencials als Estats Units per a Andorra, o Europa de manera més general, rau, segons l’expert de l’AR+I “en el món que ens deixen”, perquè les relacions bilaterals i multilaterals seran molt diferents si qui ocupa la Casa Blanca és Donald Trump, el candidat del Partit Republicà, o Kamala Harris, del Demòcrata. Més enllà que hi pugui haver més o menys bon rotllo o tensió amb Rússia, la Xina o el Mitjà Orient, que des d’Europa es pugui treballar amb més o menys cooperació, de tot això “també en depèn el preu del petroli, per exemple”, recorda Lara, i aquest el paguem tots. 

L’agenda global serà diferent. Però s’ha d’atribuir a les eleccions presidencials americanes la importància que tenen, ni més ni menys, i en aquest sentit Lara recorda que “al mateix temps” es fan les legislatives i aquí hi ha una garantia. Moltes coses que prometen Trump i Harris aquests dies als americans principalment, i alguna també als ciutadans del món, haurà de passar pel Congrés, i l’hauran d’aprovar la Cambra de representants i el Senat. I la separació de poders als EUA “funciona molt bé”, assegura el politòleg.

S’ha de saber, també, que en les eleccions presidencials hi ha un sistema electoral majoritari. Igual que passa a la circumscripció parroquial en les eleccions generals aquí, qui obté la meitat de vots més un s’emporta tots els compromissaris −delegats de l’estat−, que després seran els encarregats de votar Trump o Harris. I amb la particularitat que hi ha uns pocs estats que són els que acaben determinant el resultat de les eleccions i és on les dues principals formacions centren tots els esforços de la campanya. És com si aquí només es fes campanya a Sant Julià de Lòria i a Ordino, i aquestes fossin les parròquies que finalment determinessin el resultat de les eleccions, les decisives.

135 residents
Són unes eleccions importants, que ens afecten a tots, on hi ha en joc les relacions entre potències mundials, però en les quals no hi podem dir la nostra. Des d’Andorra hi ha poc més d’un centenar de persones que hi poden votar. Segons recull el departament d’Estadística, l’any passat es comptaven 135 residents d’aquesta nacionalitat. Ara bé, no se sap quants participaran en aquests comicis. Segons expliquen fonts del consolat general dels EUA a Barcelona, els ciutadans americans residents a l’estranger poden exercir el seu dret a vot “amb tota garantia” completant la sol·licitud de vot per correu i enviant-la seguint les instruccions de l’estat en què s’hagin registrat per votar. Després, els que ho han demanat reben la seva papereta i poden votar de forma “telemàtica o per correu postal”. No hi veu tanta garantia el resident a Andorra J. P., que creu que es fan “trampes” i que assegura que es parteix de la idea que la gent és honesta però molts poden emetre múltiples vots.

Però més enllà de saber quantes persones residents a Andorra poden participar a les eleccions americanes, l’altra pregunta que s’imposa és: a qui votaran? És una qüestió difícil de respondre. A més, segons J. P., molts troben a faltar un candidat “al centre”, ja que a Harris la veuen massa socialdemòcrata, i en certa manera feble, “com una titella” que està moguda per un equip que és a l’ombra, mentre que Trump, tot i poder coincidir-hi ideològicament i veure’l com una persona amb personalitat pròpia, és massa estrident. “Jo vull el millor per al país, i no és ni un ni l’altre, afirma J. P. 

Les diferències en les polítiques proposades per republicans i demòcrates no rauen només en l’eix dreta/esquerra −que de fet, Lara situa més aviat al mateix nivell−, sinó que es troben especialment en l’eix conservadorisme/progressisme. Així, creu que la “batalla” d’aquest 5 de novembre és més cultural que econòmica. I perquè ens en fem una idea, els demòcrates estarien en un nivell similar al Partit Socialdemòcrata andorrà en l’eix progressista, encara que es troben força distanciats en l’eix econòmic de socialisme i liberalisme. 

De fet, la formació que per propostes més s’assimila als demòcrates americans seria Acció, mentre que els republicans serien més propers a Andorra Endavant, encara que en algunes coses també coincideixen amb Demòcrates d’Andorra, que de forma general es trobaria més a mig camí entre Trump i Harris en l’eix cultural, entre el conservadorisme republicà i el progressisme demòcrata, i més a l’esquerra de tots dos en l’econòmic. Concòrdia es podria dir que és un partit catch all, que busca suports tant entre conservadors com progressistes, i tant entre socialistes com liberals.