El ministeri d'Afers Socials ha atorgat 1.330 noves prestacions socials durant el primer trimestre de l'any. D'aquestes, 998 fan referència a ajuts econòmics ocasionals, 17 a ajuts per desocupació involuntària, 145 a ajuts per a l'habitatge, 119 han estat prestacions familiars per fills a càrrec, 40 estan relacionades amb pensions de solidaritat per a la gent gran i 11 amb pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat. En global, se'n beneficien el doble de dones que d'homes, o més ben dit, les necessiten més dones que homes.

Al total, cal sumar les 1.445 prestacions per ajut a l'habitatge de lloguer que corresponen a la pròrroga del 2022, les 460 prestacions familiars per fills a càrrec que s'arrosseguen de l'any anterior i les 1.570 pensions de solidaritat per a la gent gran i per a les persones amb discapacitat que també estaven vigents i que se sumen a les atorgades durant els primers tres mesos del 2024. Aquestes són les principals xifres que la ministra d'Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha traslladat en una resposta escrita a la consellera general del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués.

En l'escrit, la consellera també sol·licitava la relació de prestacions denegades. Pel que fa als ajuts econòmics ocasionals, des del ministeri s'apunta que des del 2019 i fins a l'actualitat s'han denegat 391 sol·licituds, la majoria de les quals per superar el límit d'ingressos fixat pel Govern. En el cas dels ajuts per desocupació involuntària, des del 2021 i fins al primer trimestre d'enguany s'han denegat 415 peticions, més de la meitat (247) perquè les persones que l'havien sol·licitat havien trobat una nova feina abans de rebre la prestació.

A tall de context, des del ministeri es posa en relleu que els ajuts econòmics ocasionals se sol·liciten cada any i tenen una durada màxima fins al 31 de desembre de cada any. Per la seva banda, la prestació per desocupació involuntària té una durada màxima de sis mesos, prorrogable per tres mesos més. En aquest sentit, s'especifica que les situacions sociofamiliars i econòmiques de les famílies "estan sotmeses a canvis constants que poden afectar el compliment dels requisits que van generar el benefici de l'ajut".

Tanmateix, es recorda que l'any 2023 i el 2024 es van prorrogar d'ofici tots els ajuts per a l'habitatge de lloguer de la convocatòria del 2022 valorats favorablement, per la qual cosa les dades dels ajuts desfavorables es mantenen idèntiques durant els anys 2023 i 2024.


Doble contradicció
Segons Segués, la resposta obtinguda posa de manifest una "doble contradicció", doncs per a algunes prestacions es revisa que es compleixin els criteris per prorrogar-les o tornar-les a atorgar, i un dels motius més repetits per no atribuir-la és que se supera el llindar econòmic mínim previst, mentre d'altres prestacions es prorroguen automàticament, sense revisar els criteris, com pot ser els darrers anys l'ajut a l'habitatge.

La consellera de Concòrdia recorda que les preguntes es van formular amb l'objectiu d'entendre el sistema d'avaluació de les prestacions, i de les respostes obtingudes se'n desprèn que es fa "poc seguiment". En aquest punt, la formació defensa que cal garantir que els individus tenen els recursos mínims però cal fer-ne un seguiment i veure si amb l'ajuda ha pogut sortir de la situació de precarietat que el va portar a demanar-lo. En aquest punt, assenyalen que "sortosament" hi ha gent que va prescindint poc a poc de les prestacions, com mostra el fet que se'n deneguin per arribar al llindar econòmic de cohesió social (LECS). Ara bé, no comparteixen que "de manera assistencial" hi hagi prestacions que es renovin "per sistema".

Un altre punt assenyalat per Segués, en aquest cas sobre les dades, és "l'escletxa de gènere" que revelen. Així, es veu com les dones demanen més els ajuts i per constitueixen "un dels col·lectius més vulnerables" "i per tant en més risc d'exclusió social", ja que de manera més habitual tenen feines menys valorades, jornades més reduïdes, i altres situacions que fan que no tinguin els ingressos suficients.