Si canviem de domicili ja no caldrà que ho comuniquem a les diferents administracions i empreses a les que hem cedit dades amb anterioritat, sinó que amb la notificació al comú pertinent ja n’hi haurà prou. O que en el moment de passar la Inspecció Tècnica del Vehicle (ITV) no calgui presentar l’assegurança perquè s’actualitzi en el sistema de forma automàtica amb la renovació anual. Aquestes són algunes de les aplicacions pràctiques que comportarà la posada en marxa de l’Agència d’Intel·ligència de la Dada, segons ha exemplificat el secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, Marc Rossell, presentant el projecte. Una iniciativa que suposa “un pas molt important de cara a la transformació digital del país” i que “ve a ordenar dades en aspectes d’intel·ligència artificial”.

El nou ens té com a objectiu principal definir i articular les bases, metodologies i eines per a la correcta gestió, ús i explotació de les dades per obtenir una dada única i fiable. “El que garantim amb aquestes pràctiques és que la informació digital que tenen les administracions o empreses sigui fiable i confiable, per tant, millorem l’atenció al ciutadà i simplifiquem la gestió administrativa”, ha explicat Rossell. L’entitat permetrà donar consells de gestió interna i externa tant a empreses com al sector públic per tal que les dades que es gestionen dels usuaris sempre siguin les correctes i, per tant, no es generin disfuncions ni conflictes quan es tracten aquestes dades de forma agregada i en l’àmbit digital. A més, també donarà suport estratègic al desplegament de casos d’ús o iniciatives que integrin i valorin la utilització d’analítica de dades i la IA.

La creació de l’Agència d’Intel·ligència de la Dada s’alinea amb les línies estratègiques i el desplegament que estan fent els països de l’entorn europeu i permetrà disposar de dades “consistents i generadores de valor”, segons Rossell, que influirà també en la presa de decisions.

Ampliació de la representació diplomàtica
El Govern ha aprovat el decret de cessament i nomenament de diversos ambaixadors als destins amb missió diplomàtica d’Andorra, així com a destins sense residència, que oficialitza els canvis anunciats a l’abril en els casos en què ja s’ha rebut el plàcet per part dels països de destí i un cop feta la comunicació als organismes internacionals. Els canvis tenen com a objectiu complir amb els principis de mobilitat inherent a la diplomàcia internacional i continuar estenent la representació diplomàtica davant del màxim nombre de països de la Unió Europea. Així, Eva Descarrega assumirà la representació del Principat al Regne d’Espanya; Esther Rabasa, l’Ambaixada a la República Francesa, Delegació Permanent a la Unesco i representant personal del cap de Govern a l’OIF; Vicenç Mateu assumeix la representació a Bèlgica, esperant les acreditacions per represnetar el país davant la UE i en d’altres països; la representació Permanent al Consell d’Europa la tindrà Andreu Jordi; mentre que Joan Forné serà el representant als Estats Units i a  l’ONU; Jaume Serra suma les ambaixades a la República Txeca, a la República Eslovaca i a Hongria; i Elisenda Vives representarà el país a Estònia, Letònia i Lituània. 

Compromís amb les víctimes de guerra
Ampliar el compromís d’Andorra en favor del dret internacional humanitari i, concretament, en favor de la millora de les condicions de les persones víctimes d’un conflicte armat. Amb aquest objectiu el Govern ha aprovat l’adhesió del Principat als tres protocols addicionals dels convenis de Ginebra del 1949. L’adhesió permet fer un pas més en la universalització dels instruments relatius al dret humanitari, completant les normes i reforçant la protecció de les víctimes.