El Comú d'Andorra la Vella ha tancat el 2024 amb un superàvit de 10,9 milions arran de dos factors: d'una banda, l'increment d'un 5,4% dels ingressos i, de l'altra, la "gestió prudent de la despesa", segons ha explicat el cònsol major de la capital, Sergi González, durant la sessió de consell de comú d'aquest dijous. Tal com ha detallat el conseller de Finances, Joaquim Miró, el bon funcionament de l'economia i de sectors com la construcció han fet que la corporació comunal hagi acabat el 2024 amb uns ingressos de 60,1 milions d'euros, un 103,63% del pressupostat, i unes despeses de 49,2 milions (el 84,87%). Al seu torn, des de l'oposició, que s'han abstingut en la votació, han evidenciat que tenir superàvit "no és sinònim de bona gestió econòmica" i han incidit en el fet que una "gestió eficient" s'ha de valorar per la transferència de recursos per a les millores als ciutadans, i han demanat també que aquest superàvit s'inverteixi.

Miró ha concretat que aquest superàvit "no és real del tot", ja que hi ha compromesos cinc milions d'euros que han estat reconduïts al pressupost del 2025, que amb aquesta partida s'eleva als 61,4 milions d'euros. El conseller ha defensat un "criteri de contenció" tenint en compte que en un futur els ingressos excepcionals que s'estan registrant ara, com els de la construcció, ben segur que aniran a la baixa. Aquesta ha estat la seva resposta a la crida de l'oposició a "tenir capacitat d'anticipació". I és que el conseller David Astrié ha recordat que davant un superàvit la corporació té dues opcions, la primera de les quals pot ser eixugar deute, o "destinar aquests diners a sufragar inversions de cara al futur". Miró ha reivindicat que el deute s'ha aconseguit reduir en 2,7 milions d'euros i que, per tant, aquest superàvit ell, personalment "no aconsellaria" que es destinés a reduir-lo més sinó potser a fer inversions, però ha apel·lat novament a un criteri "de prudència" tenint en compte que el 2024 s'han tingut uns ingressos "excepcionals" que potser en el futur no es tindran, amb la qual cosa, i tenint en compte un escenari en què els ingressos no arribin a cobrir les despeses i on el 22-23% dels ingressos d'Andorra la Vella provenen de les transferències del Govern, ha apel·lat a ser imaginatius per mirar de preveure "alternatives" tot i que també ha admès que no hi ha moltes possibilitats. De fet, ha exposat que l'alternativa més evident és apujar taxes i impostos i ha desitjat que "no haguem d'arribar" a aquest punt. Sobre aquests ingressos Astrié ha proposat fer inversions en aparcaments verticals consolidats, és a dir, en terrenys comunals o diversificar les entrades per exemple a través de la producció d'energia renovable. Des de l'oposició també s'ha insistit, novament, en la necessitat que el comú inverteixi en habitatge, concretament que lideri el projecte a Terravella, on s'ha plantejat un concurs publicoprivat que el comú està avaluant a hores d'ara. "He instat el comú que es pronunciï sobre si destinarà els sobrevinguts a sufragar el cost d'aquest edifici", ha manifestat Astrié, que ha lamentat: "No me'n surto". Al seu torn, Miró, que no ha respost directament aquesta apel·lació, ha defensat la importància de tenir "romanents de caixa" per fer front en un futur a possibles despeses "imprevistes o no".

Durant el debat del tancament dels comptes del 2024 també s'ha tornat a posar sobre la taula el fet que en les transferències s'hauria de tenir en compte el criteri de capitalitat, un aspecte en què majoria i minoria han coincidit, però que el cònsol major ha refredat, ja que ha manifestat que a hores d'ara no hi ha la intenció de plantejar aquest debat per part del Comú.

Entrant al detall dels comptes, en el capítol d’ingressos, l’execució dels impostos és de 21 milions d’euros, el 119,40% del pressupostat. Destaquen especialment l’impost de la construcció amb 6,9 milions, el de rendiments arrendataris, per valor de 6,1 milions) i el de comerç, que ascendeix a 4,7 milions. Pel que fa a les despeses, destaquen les partides de consums de béns corrents i serveis que han caigut un 0,5% respecte a l’execució pressupostària del 2023, amb 17,7 milions d’euros liquidats; i les inversions, que ascendeixen a 7,5 milions. Alguns dels projectes que s’han executat el 2024 són l’ampliació dels carrers Doctor Vilanova, Prat de la Creu i Prada Casadet (2,1 milions), la rehabilitació del viaducte del carrer Doctor Vilanova (1,2 milions), la protecció per la caiguda blocs rocosos al Sant Ermengol (261.000), l’inici del pla de xoc de voravies (241.471) i la renovació de la pista d’atletisme de l’estadi Comunal i dels vestidors del pavelló (154.752), segons ha detallat Miró. L'endeutament del comú a 31 de desembre era de 14,6 milions, un 28,92% del sostre i el responsable de Finances ha defensat que està "molt ben estructurat" i que al final del mandat es pot situar en uns onze milions.

Terrasses del passeig del riu

Durant la sessió de consell de comú també s'ha aprovat, amb el vot favorable de tots els consellers, ha estat l’aprovació del nou reglament de terrasses al tram del passeig del riu comprès entre la rotonda de la Dama de Gel i el Pont de París, que ha de suposar que la imatge que ofereixen sigui "homogeneïtzada". La consellera de Tràmits, Tributs i Deutors, Susagna Mosquera, ha explicat que la iniciativa vol la zona "més atractiva, dinàmica i funcional". “Volem embellir el passeig del riu i generar un entorn més acollidor i accessible per enfortir i potenciar la visibilitat del teixit comercial i de la restauració de la zona”, ha assenyalat, al mateix temps que ha reivindicat que s'ha fet un treball conjunt amb el sector per poder plasmar aquest reglament. Qüestionada per Astrié, ha aclarit que dins un cert marge de maniobra s'ha pactat amb els restauradors que les terrasses tinguin, per exemple, totes un mateix color del mobiliari. Complementant aquesta informació, el cònsol major ha concretat que els restauradors tindran fins a principis del 2026 per fer aquestes adaptacions i ha especificat que seguint el que es va fer l'any passat a l'abril es durà a terme una mena de "'batuda'" per recordar als restauradors la normativa que han de complir i verificar que es fa servir l'espai estipulat, amb la intenció, essencialment, que hi hagi "una bona cohabitació" entre aquests establiments i els veïns i vianants.

Obres de la xarxa de calor

D'altra banda, s’ha tirat endavant el conveni de col·laboració amb FEDA i FEDA Ecoterm per a la realització de la fase 4 de la xarxa de calor al carrer Prat de la Creu. González ha concretat que començaran a la zona del davant del gimnàs Urban i que afectaran també el carrer Bonaventura Armengol i Consell d'Europa. Aquestes obres s'aprofitaran perquè el comú pugui fer millores al davant de l'hotel Novotel i també al pont de París, bàsicament treballs de manteniment. El cònsol major ha reivindicat la necessitat que es coordinin treballs per a una major eficiència i ha incidit en el fet que des de Circulació s'estan duent a terme diverses reunions amb Mobilitat i FEDA per coordinar els treballs, sobretot per minimitzar les molèsties als ciutadans, tenint en compte les afectacions al trànsit. En aquest sentit, s'incidirà en els terminis i en què hi hagi una bona comunicació, amb antelació, i més tenint en compte, com han recordat des de la minoria, que aquestes obres coincidiran amb les que s'han de fer al carrer de la Unió.

Vorera fins a l'estadi comunal

Finalment, s'ha aprovat per unanimitat la proposta de conveni entre el Govern, la societat Esteve Dolsa Patrimonial, SL i el Comú per a la cessió anticipada d’un terreny per a la construcció d’una voravia al marge esquerre entre l’estadi comunal i l’avinguda Salou. "És un pas endavant per millorar la seguretat i la mobilitat a la parròquia”, ha dit el cònsol major, que ha incidit en la "connectivitat" entre els diferents punts de la parròquia. El Govern assumirà el cost total de les obres i els treballs s’iniciaran a l’estiu, coincidint amb el període de vacances escolars per disminuir les afectacions al trànsit. El cònsol ha destacat que l’acord és un exemple de com “el treball conjunt entre administracions i privats” pot donar respostes a les necessitats de la parròquia. I també s’ha donat llum verda al conveni per millorar l’accés al nou aparcament de Canrodes que s’està construint a l’Antic Camí Ral. El conseller de Serveis Públics, i de Medi Ambient i Patrimoni Natural, Jordi Cabanes, ha apuntat que l’acord, a més de facilitar l'accés als vehicles, permetrà crear un pas segur per a vianants a la via, una infraestructura que actualment no existeix. Astrié ha instat a actuar en un punt negre que hi ha a la zona quant a l'abocament d'aigües residuals, tenint en compte els treballs que s'estan fent i Cabanes ha anunciat que ja es preveu la col·locació d'un tub i que ja s'ha parlat amb la propietat.