Andorra és un dels primers estats a signar el conveni marc del Consell d’Europa sobre intel·ligència artificial i drets humans, democràcia i estat de dret. Ho va fer a través del secretari d’Estat de Justícia i Interior, Joan León, durant la conferència de ministres de Justícia del Consell d’Europa que se celebrava a Vilnius, Lituània, sota el lema Cap a la rendició de comptes pels crims internacionals perpetrats a Ucraïna. Es tracta del primer conveni internacional jurídicament vinculant destinat a garantir que l’ús de la IA sigui plenament compatible amb els drets humans, la democràcia i l’estat de dret.

Precisament, abans de la trobada s'ha obert la signatura del conveni, durant la qual León ha destacat la importància d’abordar el repte de la intel·ligència artificial des del multilateralisme “prestant especial atenció als drets humans” i a la “cooperació jurídica internacional”. En aquest sentit, el secretari d’Estat ha assenyalat que el text estableix “estàndards internacionals per a l’ús responsable de la intel·ligència artificial” amb l’objectiu de “garantir que el desenvolupament i l’aplicació d’aquestes tecnologies respectin els drets fonamentals, preservin la democràcia i enforteixin l’estat de dret”. Per tant, ha afegit, s’integren “els drets humans i els valors democràtics al centre de les innovacions tecnològiques”.

El conveni proporciona un marc jurídic que aborda tot el cicle de vida dels sistemes d’intel·ligència artificial. També promou el progrés i la innovació en aquesta temàtica i, al mateix temps, gestiona els riscos que pot suposar aquesta tecnologia. La secretària general del Consell d’Europa, Marija Pejčinović Burić, ha manifestat que “hem d’assegurar que el creixement de la IA compleixi els nostres estàndards en comptes de minar-los, i la convenció justament persegueix això”. “És un text fort i equilibrat, resultat de l’enfocament obert i inclusiu” utilitzat en la seva redacció, que ha rebut aportacions de diferents experts.
Aquest és un “tractat obert” i amb un “abast potencial global”, segons Pejčinović Burić, que ha fet una crida als estats a signar-lo perquè així pugui entrar en vigor “al més aviat possible”.

“És un honor per al Principat d’Andorra estar entre els primers països signants del Conveni, mostrant una ferma voluntat de continuar enfortint el sistema de protecció dels drets humans seguint el progrés tecnològic”, ha conclòs León. La signatura s’ha dut a terme després que, en l’àmbit nacional, el Govern aprovés al maig d’enguany el codi ètic d’ús de la intel·ligència artificial i de la creació de l’Agència d’Intel·ligència de la Dada, l’agost passat. 

El conveni marc va ser adoptat pel comitè de ministres del Consell d’Europa el 17 de maig del 2024. Els 46 estats membres del Consell d’Europa, la Unió Europea i 11 estats no membres (Argentina, Austràlia, Canadà, Costa Rica, la Santa Seu, Israel, Japó, Mèxic, Perú, Estats Units d’Amèrica i Uruguai) van negociar el conveni. A més, representants del sector privat, la societat civil i el món acadèmic van contribuir-hi com a observadors. Ahir el van signar vuit països més a part d’Andorra, com ara els Estat Units d’Amèrica o Noruega, i la UE com a organisme internacional.

El conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos a partir de la data en què cinc signataris, inclosos almenys tres estats membres del Consell d’Europa, ho hagin ratificat. Així mateix, països de tot el món podran adherir-s’hi i comprometre’s a complir les disposicions.


Sessió de treball
Durant la jornada, el secretari d’Estat també ha participat en la sessió de treball de la conferència, on s'ha referit a la necessitat de trobar espais de debat al voltant de la justícia penal internacional davant situacions com l’agressió de Rússia a Ucraïna. “S’ha de ressaltar la importància dels convenis internacionals sobre cooperació judicial, que faciliten l’obtenció de proves i l’execució de sentències entre països”, ha afirmat. Així mateix, “és fonamental que els estats comptin amb normes penals que garanteixin un judici just, basat en la recol·lecció de proves verificades per demostrar el dany patit per les víctimes. Aquest procés és un factor important per generar confiança de la ciutadania en les institucions”.