Són diversos els comuns que es troben en ple procés de revisió dels corresponents plans de gestió forestal, la vigència dels quals oscil·la, en termes generals, entre els 15 i els 20 anys, i els nous traspuen una aposta creixent per l’aprofitament de la fusta fruit d’aquesta gestió forestal, encara que en la majoria dels casos la persecució d’una rendibilitat econòmica és un objectiu secundari, i fins i tot es descarta en alguns d’ells. 

El Comú de Canillo és dels que vol treure’n el màxim de rendiment. Així, afirmen que el nou pla de gestió forestal, que s’haurà d’aprovar “els pròxims mesos”, està “principalment enfocat per a poder fer l’aprofitament de la biomassa forestal resultat dels treballs als boscos comunals”. I aquest aprofitament es faria a través de la “futura planta de biomassa i xarxa de calor comunal” que haurà de donar servei als edificis comunals del poble de Canillo. En aquest punt, fonts del Comú expliquen en “les pròximes setmanes” s’ha de rebre “un projecte constructiu que defineixi les necessitats i l’abast del projecte”.

També Ordino s’ha marcat l’objectiu de “fer autosuficient” el Centre Esportiu. És a dir, que la fusta i la biomassa que s’obtingui de la gestió forestal de la parròquia abasteixi la caldera del CEO. De fet, segons explica el cònsol menor i responsable de la conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i  Sostenibilitat, avui en dia ja s’aprofita la biomassa dels boscos parroquials, de tal manera que entre un 30% i un 50% de l’energia “prové dels nostres boscos”, el que ha permès reduir en un 80% la despesa de gasoil, i la voluntat és arribar properament a proveir el 80% de l’energia per aquesta font verda.

A Encamp també tenen el nou pla de gestió forestal pendent d’aprovació i s’estudien opcions per “millorar l’aprofitament” de la fusta, ja que avui en dia “és molt baix”. Ara bé, fonts comunals avisen que la massa forestal actual “no permet un gran aprofitament”, per qüestions d’orografia i per la tipologia dels arbres, però “això no vol dir que no se’n pugui treure més rendiment”.

De fet, l’orografia del país és el motiu principal pel qual alguns comuns descarten buscar una rendibilitat a la fusta dels seus boscos, ja que la dificultat d’accés a aquests encareix la fusta i fa que el negoci no sigui rendible. És el cas d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que deixen l’aprofitament del residu forestal com a objectiu secundari. En el cas d’Andorra la Vella, però, el pla tècnic de gestió forestal per al període 2024-2043 assenyala  que es disposa d’una superfície de 43 hectàrees de bosc “a l’entorn d’accessos existents i de qualitat d’estació suficient per ser gestionada en termes productius”, una superfície que es podria gairebé triplicar i arribar a les 141 hectàrees de bosc productiu si es decidís invertir en nous accessos, de tal manera que la possibilitat d’aprofitament sostenible de fusta s’estima en 337 m3/any, el que són aproximadament unes 200 tones de fusta l’any.

En el pla d’Escaldes-Engordany s’afirma que la gestió forestal “millorarà paral·lelament la qualitat dels arbres del futur, en dimensió i conformitat, augmentant el potencial de fusta per a les pròximes generacions”, i aquest augment de la qualitat dels productes “haurà de permetre disminuir amb el temps els costos financers de gestió dels boscos”.

A la Massana, com passa també a Andorra la Vella, l’empresa encarregada de fer els treballs silvícoles pertinents aprofita bona part de la fusta, els troncs de més de 20 centímetres de diàmetre, i els més prims es trossegen i s’alineen als camins per a ús de la ciutadania. 

Més enllà de la fusta
Hi ha restes, però, que es deixen al bosc i contribueix així a fomentar la biodiversitat, que és un dels grans objectius perseguits pels plans de gestió forestal comunals.

Com s’ha dit amb anterioritat, l’aprofitament de la fusta sovint és un objectiu secundari. La cap d’àrea de Gestió del Medi Ambient i Xarxa d’Aigua Potable d’Andorra la Vella, Meritxell Saldes, parla de “multigestió” i des de la Massana ho resumeixen molt bé: es busca “compatibilitzar els criteris productius amb la funció paisatgística, recreativa, protectora del sòl i la biodiversitat que exerceixen els boscos”, i a més, es proposen noves opcions de gestió encaminades a obtenir “no només recursos fusters, sinó també a potenciar la fixació de carboni de la massa forestal”. I un dels principals objectius de la gestió forestal és la protecció de persones i béns davant de fenòmens naturals, i per això els plans comunals es complementen amb els de prevenció d’incendis o de riscos d’allaus, entre d’altres. La cap del departament de Medi Ambient del Comú d’Escaldes-Engordany, Isabel Rogé, apunta en aquest sentit que en les revisions ja s’estan tenint en compte els “nous condicionants climàtics”, les conseqüències del canvi climàtic. D’aquesta manera, les zones d’actuació prioritària són les més properes a les zones urbanes i d’alta concurrència, tal com coincideixen a assenyalar des de tots els comuns, i en alguns s’aposta per la col·laboració amb el sector primari per a aquesta gestió forestal, tal com afirma que es farà a la Massana el cònsol menor, Roger Fité, i ja ha començat a fer Encamp, subvencionant aquells ramats que pasturin a les àrees que es determinaran seguint el pla de gestió forestal.

A Sant Julià de Lòria és l’única parròquia on no hi ha un pla de gestió forestal, però esperen disposar-ne d’un properament, ja que tot just s’ha incorporat al Comú un “nou cap de servei de Medi Ambient i Sostenibilitat”, una figura que no existia a la parròquia i que justament té, entre d’altres, “l’objectiu de liderar aquest projecte”.