Diu que té proves per escrit, amb fotocòpies de contractes i tot, i que de fet ja ha compartit amb Inspecció de Treball els abusos laborals explicats almenys per una vintena de compatriotes. Però podrien ser molts més. El president d’Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, denuncia la mala praxi d’una empresa de treball temporal que contracta treballadors argentins per a empreses de la construcció del país que estan fent obres públiques i privades. Uns empleats que es debaten entre la impotència i el sense sentit d’una situació que a vegades frega l’esperpent.
Segons explica Ponce, l’empresa de treball temporal que té seu a l’Argentina i des de fa uns mesos també a Andorra publica ofertes de feina per al Principat en l’àmbit de la construcció, com ara de planxistes o electricistes, “amb la promesa de pagar-los el viatge, allotjament, salaris en euros, seguretat social”, però els fan signar un model de contracte allà que no existeix ni a Andorra ni a Espanya.
Quan arriben aquí, n’han de signar un altre per començar a tramitar l’autorització d’immigració temporal per a persones que disposin d’un contracte de treball determinat amb una empresa legalment constituïda al país. Ara bé, el viatge se l’han acabat pagant els mateixos treballadors i quan aterren al Principat no tenen allotjament, amb tot el que això suposa. A més, comencen a treballar abans de tenir el permís temporal, o sigui “en negre”, i sense disposar de les eines i la roba de treball adequades. Fins que es concedeix el permís poden passar setmanes o mesos, constata Ponce. No poden obrir un compte bancari perquè encara no estan legals al país i, per tant, tampoc disposen de cobertura de la CASS ni d’assegurança d’accident de treball. I, si necessiten diners, els donen en efectiu 200, 300 o 500 euros. I en aquest punt la situació és “pitjor” encara, ja que els envien a la Seu d’Urgell a buscar “un sobre amb diners en efectiu que s’han de repartir” que deixen als punts de recollida de comandes de companyies de comerç electrònic.
Però la cosa no acaba aquí. Perquè l’empresa de treball temporal presenta a les constructores que subcontracten aquestes persones “suposadament documents conforme els treballadors han cobrat, i no ha cobrat ningú”. I afegeix: “és un frau”. En algunes ocasions, s’ha d’afegir a més que un cop obtenen l’autorització temporal de treball, l’empresa no declara exactament quants mesos estaran treballant. A vegades demana el permís per un, dos o tres mesos. I els empleats no poden canviar d’empresa dintre del mateix sector de la construcció encara que vulguin pel tipus d’autorització de treball que tenen.
Com s’hi pot posar remei a la situació? Ponce insisteix que “el medicament és pitjor que la malaltia”. Per què? Els empleats no poden presentar cap denúncia -tot i que no descarta que algun ho hagi fet- perquè estan treballant sense permís, i si van a Inspecció de Treball els demanaran com és que van arribar aquí sense conèixer la normativa. Al seu parer, des d’aquest organisme s’està actuant com es va fer amb els treballadors peruans. Diuen: “és així, existeix aquest permís de desplaçat...”
Ponce assegura que fa mesos que recull històries i proves i que s’ha passat hores parlant amb Inspecció de Treball perquè no se’n sap avenir que no actuïn d’ofici i facin algun tipus de control. No ha obtingut ni “cap solució” ni “cap resposta”. I “com que no hi ha denúncies...”
El president d’Argentinos en Andorra comparteix que encara que sigui difícil d’entendre, tot i que cobrin poc, aquests treballadors “estan millor que a l’Argentina i d’això se n’aprofiten aquestes empreses”. “És cruel”, afirma. “I si marxen aquests, en no res en tindran 150 més”.
Ponce creu que les empreses que subcontracten coneixen la situació “i que hi ha gent de pes al darrere”. Sap que s’arrisca molt fent aquesta denúncia perquè el consideraran “el dolent de la pel·lícula”, però “quan t’assabentes de la situació no pots tancar els ulls al problema”. A més, se sent avalat per la seva manera d’actuar: “mai he manifestat cap inquietud si no he tingut moltes proves, proves i proves”.
També és conscient que hi ha treballadors de fora que quan arriben “fan tonteries respecte a la feina”. Remarca que des de l’associació s’escarrassen a donar consells. Però, és clar, que hi hagi gent que no es comporta no impedeix que no s’hagin de denunciar els abusos de les empreses que no ho estan fent bé.