Unes 500 persones des de fa com a mínim tres mesos estan al país sense possibilitats d’accedir al reagrupament. Aquestes són “dades reals” amb les quals compta l’associació Argentinos en Andorra segons explica el seu president, Marcelo Ponce, que no descarta que n’hi hagi més perquè “molts no es volen exposar” a donar a conèixer la seva situació. Majoritàriament són famílies. I per això assenyala que es tracta d’un “tema molt sensible”, i més si hi ha menors d’edat. Una qüestió que de fet ja es va posar de manifest a finals del curs passat, per exemple, en l’àmbit educatiu, perquè els ha arribat que “n’hi ha que porten més d’un any amb el nen a l’escola sense reagrupament”. En aquest sentit, Ponce recorda que des del gener fins ara l’entitat ha assistit una trentena de famílies que han hagut de marxar per trobar-se algun o alguns dels seus membres en aquesta situació irregular.

Allau de famílies?
El que és pitjor per a Ponce és que s’està fent promoció des de les xarxes i grups de WhatsApp i Telegram perquè emigrin famílies senceres amb l’esquer que amb el temps ja obtindran la residència. I és que cal tenir en compte, a més, que sempre poden entrar com a turistes i després obtenir una autorització de residència i treball. Al seu parer, “ja tenim en camí l’allau de famílies, que és el problema més sensible i difícil”. Per aquest motiu, una de les prioritats d’Argentinos en Andorra és intentar poder mantenir una reunió amb el ministeri de Justícia i Interior per tractar sobre “la situació de vida d’aquestes famílies” i també per prevenir l’arribada de més per no repetir les condicions de precarietat amb les quals es trobaran d’haver de viure tres o quatre persones en una habitació d’un pis. Tal com ja ha indicat en diverses ocasions, no són només famílies argentines les que es troben immerses en aquesta problemàtica, ja que l’associació ha donat suport també a les procedents de països com ara Veneçuela, Xile i Colòmbia.

Problemes a l’escola
En ocasions hi ha treballadors de temporada que s’han quedat amb la idea que podien passar de la quota de temporada a la general. I, és clar, ara ja no és així perquè s’ha tornat als requisits d’abans de la flexibilització. Ponce posa exemples. El cas d’una parella en la qual només treballa un amb contracte, o sigui de manera legal, mentre que l’altre ho fa en negre. La filla està escolaritzada, és un dret universal,  però no té llibres i se’ls dona un cop de mà tant des de l’entitat com des d’alguns dels seus mestres. Ara bé, aquests infants que no estan reagrupats no poden participar per exemple en activitats extraescolars, per la qual cosa “es queda fora de la meitat de la vida d’un nen” i la integració i socialització es fan més difícils, fa notar el president d’Argentinos en Andorra. 

Així les coses, la manca de llibres, l’excés de gent dins de l’aula i fer recaure la socialització dels infants en els companys han comportat problemes afegits i queixes de les famílies que s’han traslladat finalment al ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats. Segons Ponce, fins i tot un dels orígens de manca de places de batxillerat al sistema espanyol s’ha donat també per aquest augment d’alumnat. 

Des d’Argentinos en Andorra els preocupa què passarà amb aquestes persones que tenen permís de residència i treball però que no poden fer el reagrupament dins de la llei. Dit d’una altra manera, si se’ls acabarà traient el permís de residència al pare o a la mare, com ja ha passat. Sigui com sigui, Ponce posa en relleu que qui emigra a Andorra ho fa, en la major part dels casos, perquè no troba una altra solució per poder viure. I s’ho ven tot i demana préstecs als familiars per poder recomençar en un altre indret.