L’habitatge ocupa un espai destacat de l’Observatori del segon semestre del 2024. Així, l’enquesta apunta que l’increment mitjà del preu del lloguer respecte al 2023 és del 3%, tot i que en el cas dels contractes que porten un any o menys aquest augment s’enfila fins al 12%. Si es para atenció amb el preu, la hipoteca mitjana que s’està abonant actualment és de 1.257 euros, mentre que el lloguer és de 909 euros (1.243 euros en els contractes recents). Per llogar una habitació o altres espais el preu mitjà és de 531 euros.

En relació amb el percentatge dels ingressos mensuals que es dediquen a pagar l’habitatge, un 40,9% hi dedica entre un 30 i un 49% dels ingresos per pagar el lloguer, un 22,2% menys d’un 30% i un 18% més de la meitat. En el cas de la hipoteca, el 40,6% hi dedica menys d’un 30% dels ingressos i un 29,2% entre un 30 i un 49%. Només un 11% més de la meitat.

Si es mira el conjunt de la població, un 60,8% viu de lloguer, un 25% en pis de propietat ja pagat, un 12,4% encara està pagant la hipoteca i un 0,4% per l’ús d’una habitació, uns percentatges que s’han mantingut força estables en els darrers anys. Si es té en compte només la població andorrana, els percentatges canvien, ja que només un 52% viu de lloguer, un 38% en un habitatge pagat i un 16% encara paga la hipoteca.

A més, un 35% de les persones més grans de 65 anys es troba en règim de lloguer, mentre a Espanya només arriba al 10%. Si a partir del 2027 s’aixequen les pròrrogues forçoses tal com està previst, aquestes persones “vulnerables poden tenir un problema si han de deixar els seus pisos”, ja que “hauran de competir en un mercat amb persones amb un poder adquisitiu molt més elevat”, segons ha alertat el coordinador de l’àrea de sociologia de l’AR+I, Joan Micó.

Sobre si s’està buscant activament habitatge, la majoria de ciutadans asseguren que no, un 72%, tot i que un 17% diuen que sí i un 10% que els hi agradaria canviar però que no poden. Al mateix temps, un 64,4% dels enquestats expliquen que no han hagut de negociar la renovació del seu contracte de lloguer per cinc anys, mentre la majoria (81,8%) afirmen que el seu arrendador no els hi ha demanat actualitzar l’import del lloguer més enllà de l’IPC.

Més preocupació pels salaris i menys pel nivell de vida car
Un dels clàssics de les enquestes d’Andorra Recerca + Innovació fa referència als principals problemes d’Andorra. El preu de l’habitatge continua destacat en primera posició, amb un 70% de les respostes. Els salaris han experimentat un creixement de cinc punts respecte al mes de juny en la percepció de millora ciutadana, del 16 al 21,2%. En canvi, el nivell de vida car ha baixat en les respostes, ja que ha passat del 13,4 al 8,6%. Si s’ajunten els aspectes a millorar, encapçala el rànquing el bloc del preu de l’habitatge, salaris i nivell de vida car, amb un 71,7% de les respostes, tres punts menys que ara fa sis mesos.

Pel que fa als salaris, la percepció negativa s’amplia a altres capes de la població, amb un canvi de perfil en què predominen les dones, els joves, el personal administratiu i els no qualificats. També té incidència el fet que només està pujant el salari mínim però no ho fan la resta, de manera que existeix la sensació que s’estan equiparant els mitjans amb els mínims i que l’evolució positiva no afecta els primers. Quant al nivell de vida car, havia assolit màxims a principis de segle, mentre ara continua una tendència a la baixa des de l’any passat.

En les prestacions socials i pensions, havia estat el principal problema, però actualment es troba en les xifres més baixes.

Percepció majoritària que el turisme arriba al límit
L’enquesta de l’Observatori de l’AR+I ha demanat als ciutadans sobre la percepció del turisme. Més de la meitat –un 50,7%– considera que Andorra ha arribat (o està a punt d’arribar) al límit de la seva capacitat per donar servei als visitants. En canvi, un 41,6% creu que el país ha de continuar atraient més turisme.

En aquest sentit, la percepció sobre si la presència de turistes comporta avantges o inconvenients ha evolucionat de forma negativa, ja que actualment només el 37,8% considera que pesen més els avantatges i un 40,2% ni una cosa ni l’altre, mentre més inconvenients un 18%. En anteriors observatoris, el percentatge que optava per donar mes pes als avantatges estava al voltant del 50%. Tot i això, la majoria d’enquestats consideren que els turistes milloren els serveis públics i són positius per a l’economia del país, i no afecta l’habitatge, el cost de la vida o el medi ambient.

Pel que fa a la valoració sobre el tipus de turista que visita el Principat, un 57,7% (70%, el 2017) considera que és positiva i només un 18,4% negativa. Sobre el tracte que reben els visitants, el 75,7% pensa que és bo o molt bo i només un 3,1% dolent.