Tot i que els dispositius preventius i les intervencions d’emergències (68 i 20, respectivament, el 2024) es mantenen estables els darrers anys, els avisos taronja concernents al perill important per a la població s’han incrementat i han passat de 9 a 15 el darrer any, segons s'ha donat a conèixer avui en la presentació del balanç de l’any passat del departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències. Tot i això, els avisos grocs han baixat de 86 a 74 i, per tant, el total també ha disminuït de 95 a 89.
Tornant als avisos taronja, han tingut lloc per vent, altes temperatures i neu, sobretot els mesos de febrer, juliol, agost i desembre. Segons el director del departament, Cristian Pons, es preveu que augmenti l’evolució dels fenòmens extrems. “Tard o d’hora ens impactaran, així que el compromís és preparar-nos per establir estratègies i reduir les afectacions”, ha afirmat.
La tendència, segons ell, és que en el futur hi hagi més avisos i de més dies, amb una punta de jornades que superin els límits màxims de temperatures que “ens impacten de manera significativa”, ha assegurat. Sobre les zones inundables, Pons ha afirmat que “és complicat però no impossible que ens passi alguna cosa similar a la que ha patit el País Valencià”, ja que “el nostre territori té certa complexitat” i per això “hem d’estar preparats i formar la població”.
Pel que fa als projectes futurs, destaca el desplegament reglamentari pendent, així com la implantació del 112 i el Centre Nacional d’Emergències (CNE). En aquest sentit, està previst que sigui una realitat abans que acabi la legislatura, la primavera del 2027. El que encara queda pendent és la decisió sobre si es farà un edifici nou o no. El que és segur és que enguany no hi ha pressupost per fer-ne un, així que ara mateix el més probable és que se n’aprofiti un d’existent que hauria d’estar en una zona cèntrica, per si les autoritats s’hi han de desplaçar, i que hauria d’incorporar dependències com ara una sala de premsa o de reunions, entre d’altres. Una opció que hi ha sobre la taula seria al costat la caserna dels bombers.
A més, està previst, en aquest cas durant el 2025, tirar endavant el sistema d’avisos massius And-alert, tot i que cal una eina tecnològica específica amb un cost important, ja que actualment Andorra Telecom no estaria en disposició d’activar-ho. Segons ha anunciat Pons, el departament també vol signar enguany un conveni amb els set comuns amb l’objectiu de reduir el risc de desastre, mitjançant la formalització de col·laboracions que ja existeixen i establir nous eixos de treball per protegir la població.
Pons es mostra comprensiu amb els talls de la frontera
Després que el mes de desembre passat França decidís tallar la frontera del Baladrà en dues ocasions, Cristian Pons s'ha mostrat comprensiu amb les autoritats franceses. “Intentem reduir les hores de tancament, però les carreteres són complexes i expressem la preocupació per l’afectació en l’economia del Pas de la Casa, tot i que la decisió és seva i poca cosa més hi podem fer”, ha afirmat. De fet, ha explicat que els procediments es revisen a la tardor i que França ha d’informar sobre les afectacions de la meteorologia adversa a la xarxa viària. A més, ha recordat que una vegada molts cotxes van quedar bloquejats a la zona pel mal temps.