La primera convocatòria del concurs de mobilitat per a la cobertura de 26 places vacants de professors de Català i de Ciències humanes i socials està arribant a la seva fi. Encara queden les proves psicotècniques en les quals estan immersos només els sis candidats que van superar l’examen oral i escrit de la prova professional i des del ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats no es vol interferir en el desenvolupament de les mateixes. Aquesta és la voluntat del seu titular, Ladislau Baró, que defensa, però, que s’han seguit “formalment” tots els requisits que recull la Llei del cos d’educació “i tots els formalismes pertinents a l’hora d’elaborar les proves”. Igualment, considera que “el tipus d’avaluació que hem fet es correspon amb el que es va anunciar al plec de bases de la convocatòria, així com el contingut de les mateixes”.
El plec de bases del concurs es va publicar el 12 de desembre. El document recull tot el procediment que se seguirà en relació amb les proves i els criteris (les rúbriques) que es tindran en compte i el tant per cent de ponderació per a cadascuna de les competències que els candidats hauran de demostrar. Entre els indicadors de la prova professional oral, per exemple, que consisteix a donar resposta a com gestionar una situació determinada a l’aula es demana el coneixement de documents de referència, tant d’aula, de centre, protocols i marc legal. A més, el plec conté un link amb el temari de referència, que inclou un recull de la normativa educativa.
Baró també recalca que la voluntat del ministeri no és només consolidar les places, “també demanar uns requisits de solvència i de coneixement de les matèries i de la capacitat d’organitzar situacions d’aprenentatge d’acord amb el sistema competencial, que és amb el qual es treballa a l’Escola Andorrana”. En aquest sentit remarca que “l’accés a l’Administració pública exigeix uns criteris d’imparcialitat, d’objectivitat i de seguir la normativa”.
De tota manera, Baró vol traure ferro al fet que de la trentena de candidats que es van presentar a les proves, la primera fase només l’hagi passat sis, perquè són diversos els factors que poden influir perquè els exàmens no surtin prou bé. Això sí, es mostra ferm a mantenir en les convocatòries successives “aquest nivell que hem plantejat, perquè pel principi d’igualtat i transparència l’hem de mantenir”. I el que esperen és que després d’aquesta primera experiència, “als que no els ha anat prou bé tinguin elements suficients com per encarar la propera i els altres que no s’han presentat a aquesta i ho faran més endavant podran encarar amb solvència les futures convocatòries”.
Segons anuncia el ministre, la segona convocatòria del concurs es farà a la primavera, cap a l’abril o el maig. Es podran tornar a presentar els interins amb més de cinc anys treballats i estarà obert també a totes les administracions públiques. Serà la tardor vinent quan tingui lloc la tercera convocatòria, a la qual es podran presentar tots els interins, independentment dels anys treballats, i també els funcionaris en general.
L’enquesta confirma el problema de sobreexposició a les pantalles
La implementació de millores en el sistema educatiu andorrà no es pot fer d’un dia per l’altre. Ni en l’andorrà ni en qualsevol altre. I més tenint en compte que l’educació és una de les pedres angulars d’un Estat. En aquest sentit, el cas concret de la transformació digital a les aules és paradigmàtic. S’hi estan començant a fer els primers passos, però cal temps, “s’ha de fer de manera molt meditada”. Ho creu fermament el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, interpel·lat pels resultats de l’enquesta sobre l’ús de la tecnologia a les aules. Uns resultats que reflecteixen que el 82,3% dels professors de segona ensenyança i un 47,9% dels mestres de primera ensenyança consideren que es fa un ús excessiu de les tauletes a l’aula.
Segons Baró, des d’Educació ja es tenia aquesta “percepció” que l’enquesta ha confirmat. “Hi havia un problema de sobreexposició a les pantalles i sobretot ens preocupava des del punt de vista d’elements de distracció que això podia introduir”. El ministre creu que l’enquesta és un element més del pla estratègic de renovació digital a les aules, que passa fonamentalment per buscar uns dispositius que permetin un ús més moderat i que es quedin a l’escola i anar incorporant recursos pedagògics que vagin més enllà del material digital. Això sí, sense girar-se d’esquena a la tecnologia, però sí posar-la en el lloc que toca i “formar els estudiants en competències digitals. Pensem que és bàsic”, remarca el ministre.
Quant al pla digital de centres, insisteix que es començarà a implementar de manera gradual i progressiva. “És un repte d’aquests que és molt difícil obtenir resultats immediats”. I com tots els grans reptes demana paciència.
