Dat i beneït: el Govern i el Comú lauredià han tancat (per fi) l’adquisició de la seu de l’antiga Cooperativa Andorrana de Tabacs, l’històric edifici Catsa, a les Arades. Abonaran a parts iguals un preu que oscil·larà entre els 4 i els 4,5 milions d’euros, les dues administracions compartiran la titularitat de l’immoble i l’objectiu final és ubicar-hi un “projecte d’interès nacional”, segons fonts coneixedores del cas. Dit així, la cosa sembla vaga i inconcreta, però tot i que la decisió no està ni remotament presa, l’opció que ara mateix té més butlletes –i que la ministra d’Economia veu amb molt bons ulls– és la d’un parc tecnològic.

L’acord, que s’ha estat gestant des de fa mesos, va passar ahir pel consell de ministres i avui ho farà per la junta de Govern del Comú, compta òbviament amb el vistiplau de la propietat i es concretarà immediatament després que el Consell General aprovi el crèdit extraordinari –mínim, dos milions d’euros– que necessita improvisar per aportar la seva part del preu pactat.

Culmina així un llarg serial que va arrencar al setembre, quan un consorci d’inversors va pactar amb la propietat el traspàs de l’edifici per aixecar-hi una promoció d’habitatges destinats al mercat de la compravenda. Es concretava així la voluntat del consell d’administració de Catsa, que ja el 2020 va decidir vendre la seu. Tot semblava encarrilat fins que el Comú lauredià, en una decisió que va agafar tothom per sorpresa, va aprovar en la turmentosa sessió del consell del 3 d’octubre la inclusió de Catsa al catàleg de patrimoni cultural de la parròquia. Allò va alterar completament els plans previstos, perquè d’un dia per l’altre l’immoble tal com el coneixem quedava protegit per l’Administració i impedia enderrocar-lo per aixecar-hi la nova promoció. En endavant, qualsevol intervenció a l’edifici hauria de respectar-ne tant la façana com la volumetria. El cònsol, Cerni Cairat, va justificar la catalogació, que incloïa també cal Rafeló i l’antiga Fàbrica Reig, amb l’argument que “no es pot entendre Andorra sense la indústria del tabac i Laurèdia n’ha estat sempre el centre”, i pel valor “històric, patrimonial i arquitectònic” dels immobles. “No s’ha fet de forma precipitada, sinó que hi estem treballant des de l’inici del mandat, i avalen la decisió dels informes de què disposem des del 2005”.

Davant les noves circumstàncies, i com era previsible, el consorci inicialment interessat a comprar Catsa va frenar l’operació i se’n va acabar desdient, i la propietat, que sempre ha tingut la voluntat de vendre –no de llogar– va advertir que el preu final era inamovible: els 4,5 milions en què el pèrit va taxar-lo. Comú i Govern van intensificar els contactes per adquirir Catsa a partir de dues premisses, que anirien a mitges en l’operació i que la titularitat final també seria compartida. No sense certes reticències per part de l’Executiu, descontent amb la política de fets consumats del cònsol lauredià i que advocava per desvincular-se del projecte. Hauria sigut un cop potencialment demolidor perquè amb la retirada dels inversors privats hi ha pocs dubtes que la propietat hauria portat a la Batllia la decisió del Comú d’incloure Catsa al catàleg. I segons les mateixes fonts, “en seu judicial hauria pogut passar qualsevol cosa”. El sector crític va acabar cedint i finalment, s’ha tancat un acord per sota dels 4,5 milions que demanava el consell d’administració, però també per sobre dels 4 milions que oferien les dues administracions. Catsa s’ha salvat. In extremis, però s’ha salvat. Un final que enlloc estava escrit que hagués de ser feliç. Recordin el cas de Casal i Vall a la capital, avui un flamant aparcament, i el de Casa Palau al mateix Sant Julià, derruït fa vint anys amb nocturnitat. Avui és un trist solar.

L’edifici que vam descobrir gràcies al LandArt
La història de Catsa es remunta al 1962, quan va ser projectat per l’arquitecte català Lluís Maria Pascual, molt prolífic entre nosaltres als anys 60 i 70. Enric Dilmé en destaca una arquitectura “clara i despullada, amb la simetria com a base de la composició”, i la gran nau rectangular, “que constitueix un dels espais diàfans més importants del país”. Ho vam poder comprovar a l’edició del LandArt del 2023, que va descobrir a molts un espai industrial sense parangó. Catsa va cessar l’activitat a les Arades a mitjans 80, i entre el 2011 i el 2016 va ser la seu de la societat explotadora de la trumfa d’Andorra. Des d’aleshores estava en desús.