Diuen els que hi entenen que és tan senzill com que des del ministeri de Salut es porti al  consell de ministres i aquest ho aprovi i es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). Però tot i que ho pugui semblar i que faci temps que s’hi batalli, la valoració de la fibromiàlgia i la fatiga crònica  per part de la Comissió Nacional de Valoració (Conava) no acaba d’arribar. 

L’associació  que defensen els drets de les persones que tenen aquestes patologies (Amare) ho ha demanat una i altra vegada. En aquesta ocasió ho reclama el CEO de l’associació Trana EM, Jacint Risco: “hi ha d’haver un canvi ja, això no és normal”. I és que tot i que a la Conava constin els conceptes, segons Risco no hi ha uns barems de valoració i per això “no et dona cap percentatge”, i es dona la paradoxa que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) et pot atorgar un 65% mentre que “la Conava no, un 0%, i és terrible per a les persones que pateixen aquestes malalties”. I encara afegeix que “és un dret per a aquestes persones”. En relació amb això, s’ha de posar en relleu que precisament aquesta valoració de la Conava és un requisit imprescindible per accedir als serveis, programes i prestacions adreçades als col·lectius de persones amb discapacitat.

I per què no es valora? Doncs perquè diuen que com que “no la tenim al quadre no la podem valorar”, insisteix Risco. En aquest sentit, cal recordar que el mateix consell d’administració de la CASS va demanar al ministeri de Salut a finals del 2022 que reconegués la fibromiàlgia com a malaltia. Fins ara la CASS està atorgant pensions d’invalidesa basades, però, en sentències judicials i no pas en aquesta valoració que comporta l’obtenció prèvia de la condició de persona amb discapacitat i posteriorment presentar la sol·licitud corresponent al Servei de Tràmits del Govern.

De fet, convé recordar que no va ser fins a l’abril del 2023 quan el Govern va  validar la decisió del Consell d’Administració de la CASS perquè la fibromiàlgia s’inclogués com una malaltia de manera que les persones que la pateixen puguin obtenir una baixa temporal de fins a trenta dies. Precisament aquesta aprovació va obrir la porta que la Conava avalués els malalts i establís així si aquesta patologia causa un grau de discapacitat susceptible de rebre una pensió d’invalidesa. I això és el que encara s’espera.

La FAAD demana “tenir dades” i que se’ls tingui en compte
Ha passat poc més d’un any des que la nova junta de la FAAD, encapçalada per Diana Figueras, va ser escollida. Des de llavors, més enllà del problema amb les noves TPVs que encara no s’ha solucionat, per cert, reclamen tenir dades i que se’ls tingui en compte com l’interlocutor que aplega les persones amb discapacitat. Ho posa de manifest la seva presidenta. 

Pel que fa a les dades, Figueras exposa que per exemple s’ha trobat amb gent  que està fent treballs de recerca de màster i s’han posat en contacte amb la Federació per demanar dades sobre discapacitat visual i no els han pogut ajudar perquè no en tenen. I qui diu aquesta diu altres tipus de discapacitats. “I les necessitem per poder programar, tenir un pla de treball i saber quin cost té la discapacitat”, reivindica. 

Quant a la interlocució amb l’Administració o les parapúbliques, exposa que a voltes “ens  trobem amb coses absurdes”. I doncs? Explica que una persona de baixa visió necessitava un bastó. Va  demanar a la CASS que li pagués i la resposta va ser que “no el tenim a la llista”. Figueras considera que això “no és una resposta”, perquè és una eina necessària.  De tota manera, l’afectada va seguir insistint i va haver d’anar a comprar el bastó a baix i li van dir que li pagaven el 20%. I és que a Andorra  bastons únicament blancs per a persones amb discapacitat visual no n’hi ha. N’hi ha de blancs amb franges vermelles, que són per als qui tenen una  discapacitat visual i auditiva.

En relació amb la revisió de tarifes de la CASS, Figueras explica que “sabem que s’estan fent, però la CASS no ens ha contactat”, cosa que els passa amb altres organismes. Aquest és precisament un dels punts febles que el comitè d’experts dels drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides va posar en relleu en la darrera avaluació.

Campanya aparcaments
Un dels projectes que tenen entre mans des de la FAAD és que a totes les places d’aparcament per a persones amb discapacitat hi hagués un missatge del tipus “si agafes la meva plaça agafa també la meva discapacitat” que ja es pot trobar en alguna de les situades al pàrquing d’una gran superfície. El motiu? “Sensibilitzar els ciutadans perquè es respectin”, emfasitza Figueras.