El reglament de la Creu dels Set Braços preveu, en el seu article 3.4, que s’atorgui “com a mínim una vegada cada dos anys una distinció”. Així no podrà passar com amb l’orde de Carlemany fins ara (el reglament actual preveu també que com a mínim hi hagi un acte d’atorgament anual), amb la qual només s’han distingit dues persones des del 2008 quan es va crear: l’escriptor i humanista José Luis Sampedro i l’arquitecte Frank Gehry, que la va retornar quan es va desestimar el projecte d’Arxiu Nacional que havia de construir. D’entrada, la Creu dels Set Braços s’atorgarà als coprínceps, excaps de govern i exsíndics de manera automàtica, i mentre s’estableix el mínim d’una condecoració biennal també es marca un límit anyal màxim de tres atorgaments no pòstums a andorrans, sense comptar els automàtics.

La Creu dels Set Braços és una distinció honorífica que reconeix aquelles persones, físiques o jurídiques, institucions o entitats nacionals o estrangeres que “s’hagin distingit de manera extraordinària per la seva dedicació, constància, esperit d’iniciativa i treball contribuint significativament al benefici del Principat d’Andorra” o “s’hagin distingit en la promoció econòmica, social, divulgació científica, històrica o cultural, tant dins com fora del Principat d’Andorra” o “hagin realitzat fets de marcada transcendència. Correspon al Consell de la Creu dels Set Braços -que estarà format pels coprínceps, el cap de Govern, el síndic general, un ciutadà elegit pels quatre membres anteriors per un període de quatre anys i el ministre d’afers exteriors que n’és el secretari, amb veu però sense vot- decidir sobre les propostes d’atorgament de la distinció. Hi ha dues vies per fer-ne: la via directa, que és quan la proposta la fan conjuntament el cap de Govern i el síndic; i la interna, que la poden fer servir els membres del Consell de la Creu dels Set Braços amb veu i vot, el president del Consell Superior de la Justícia, el president del Tribunal Constitucional i la Cancelleria Nacional (òrgan encarregat de l’harmonització, l’organització del sistema d’honors, del registre, de la gestió, de l’adquisició i de la tramitació de les condecoracions andorranes); i per totes elles caldrà instruir un expedient on s’exposin els mèrits que justifiquin l’atorgament. I per donar la condecoració caldrà que  el proposat l’accepti. La distinció s’acompanya de drets i deures: de lluir-ne les insígnies d’acord a les normes socials i protocol·làries, defensar el prestigi d’Andorra “en qualsevol circumstància” i no perjudicar els seus interessos, i portar una “conducta exemplar i honorable, pública i privada, que contribueixi al prestigi” del país.