“Aquest Papa ha estat percebut a Andorra com un líder moral que ha promogut el diàleg”. D’aquesta manera ha definit l’arquebisbe i Copríncep, Joan-Enric Vives, el Papa Francesc durat la seva homilia en la missa funeral pel pontífex.  La cerimònia s'ha celebrat en una església de Sant Esteve d’Andorra la Vella plena de gom a gom i en presència de totes les autoritats del país.

Vives ha indicat que el pontificat de Francesc “està essent molt valorat a Andorra per la seva obertura i compromís social”.  El record del llegat del Papa ha inclòs la defensa del dret a la vida en totes les seves fases des de la concepció fins a la mort.

En paraules de Vives, “el Papa ha fet moltes aportacions rellevants tant dins com fora de l’Església catòlica, però probablement la seva aportació més important ha estat la promoció d’una Església misericordiosa i fidel a l’Evangeli, més propera, humil i compromesa envers els vulnerables, que arribi a les perifèries geogràfiques i sobretot les existencials”.

L’homilia també ha servit per fer el balanç d’un pontificat on, segons Vives, “es va afavorir el diàleg interreligiós i ecumènic, així com una actitud més acollidora i oberta cap a les dones i els migrants, i cap a les persones homosexuals i transsexuals, divorciats i altres col·lectius que se senten exclosos o desafavorits. Però la seva aportació més important ha estat la promoció d’una Església misericordiosa i fidel a l’Evangeli, més propera, humil i compromesa envers els vulnerables, que arribi a les perifèries geogràfiques”.

L’arquebisbe també s'ha referit al conclave tot desitjant que “els cardenals de la Santa Romana Església cerquin qui millor pugui guiar l’Església en aquests moments crítics i dugui endavant el llegat del Papa Francesc, amb fidelitat a Crist i els servents de Déu”.

 I és que acabats els oficis religiosos en memòria de Francesc, els cardenals van decidir dilluns que el conclave per elegir qui serà el seu successor arrencarà el dimecres 7 de maig. Es tracta del segon dia previst, ja que segons els càlculs el marge de dates anava del 6, no el 5, com s’havia apuntat inicialment, al 10 de maig.

Al matí, els cardenals participaran en una missa solemne a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, i a la tarda s’obrirà oficialment el conclave, en el qual participaran 135 purpurats, el 80% dels quals van ser elegits per Francesc. El portaveu de la Santa Seu, Matteo Bruni, va informar de la data, alhora que el Museu del Vaticà va anunciar el tancament de la Capella Sixtina, la majestuosa sala adornada amb els cèlebres frescos de Miquel Àngel, situada en el Palau Apostòlic.

L’elecció d’un nou papa és un esdeveniment extraordinari que transcendeix l’àmbit religiós i adquireix una dimensió històrica. Milions de persones d’arreu del món estaran pendents del que passi al Vaticà els pròxims dies, quan els cardenals es reuneixin per votar, en secret, el successor del Papa Francesc. 

El nom també tindrà molta importància per a Andorra,  ja que l’elecció d’un Sant Pare amb una línia més conservadora pot frenar el procés de despenalització de l’avortament sense oblidar el relleu al Bisbat d’Urgell.  

De fet, i durant el pontificat del Papa Francesc, les relacions d’Andorra amb el Vaticà han estat molt bones, com destaca l’arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries. “Si bé al principi es va sorprendre que un bisbe fos cap d’Estat, quan ho va entendre va donar suport a les circumstàncies del coprincipat. Bona prova d’això han estat les visites de personalitats importants del Vaticà”.

D’altra banda, aquest matí, la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell ha acollit la missa funeral pel Papa Francesc. Ha estat presidida per l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i el bisbe coadjutor, Josep-Lluís Serrano. 

Un ‘amic andorrà’ entre molts papables
Un dels noms que més sona per a ser escollit nou Papa és el del cardenal filipí Luis Antonio Tagle, que seria el primer Papa asiàtic de la història. Va ser arquebisbe de Manila fins al 2019, quan Francesc el va nomenar prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles. També destaca a les travesses el cardenal italià Matteo Zuppi, arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana des del 2022. Entre els candidats hi ha un nom que genera molt consens, és el del cardenal francès Jean-Marc Aveline, nascut a Algèria i percebut com el continuisme de Francesc. Malgrat que la tradició diu que aquell que entra al conclave com a candidat acaba sortint com a cardenal, hi ha dos noms més que sonen amb força i són els del ghanès Peter Turkson i el de l’italià Pierbattista Pizzaballa. Turkson seria el primer Papa africà. Finalment, caldria donar alguna opció a l’actual secretari d’Estat del Vaticà, cosa que el converteix en un cardenal influent a la Cúria. Es tracta de Pietro Parolin. Diplomàtic de carrera, ha estat en negociacions importants, com els nomenaments de bisbes a la Xina. És un home que coneix bé Andorra. En aquest sentit és prou explícit Joan Massa, exsecretari general dels Serveis del copríncep episcopal. “Per a Andorra convé que guanyi Parolin i per a l’Església també. A banda de la seva vinguda per Meritxell fa un parell d’anys, ja coneixia el dossier andorrà. Té els papers damunt de la taula.”