Els llocs de feina de secretari i arquitecte municipal no existeixen a l’Ajuntament de Peramola, i aquesta és una de les raons que addueix el regidor de Compromís, Toni Mas, per posar en solfa l’acta de cessió del Castell de Peramola, datada l’1 d’abril del 2022 i signada, a banda de per l’aleshores alcaldessa, Gemma Orrit, i Carlos Pallarés com a president de la junta del Casino, per Teresa Solsona en tant que secretària interventora i Anna Morillo com arquitecta municipal. Amb aquest argument, el portaveu de la plataforma socialista presenta una moció al ple on demana que s’esclareixi l’estatus pel que fa a la propietat del bé.

A banda, considera que la cessió no és vàlida i qüestiona no sols l’acta de recepció de l’immoble, un acte que creu oportú revertir, sinó que pregunta com s’entén que si aquesta part de l’edifici ha estat suposadament cedida, al mateix temps s’hagués iniciat un procediment d’expropiació (amb data del 14 de maig del  2021), segons els fets que exposa al text de la moció.

Mas, en la proposta presentada al proper ple, demana al ple que impugni “per defectes de forma i fons” un acord anterior, el que es va aprovar el 14 de maig de 2021, pel qual l’Ajuntament de Peramola acceptava la cessió de l’històric edifici, avui en estat ruïnós. Un estat en què, inclou en la moció, s’hauria d’intervenir per evitar riscos, “tant per a les persones com per als béns adjacents”. Així, recorda, “el 2016, amb motiu d’un episodi ventós, va tenir lloc una primera ensulsiada de part de la coberta de l’edifici” i aleshores ja els veïns van demanar actuacions. “No es van prendre les mesures oportunes i es va produir un segon esfondrament, darrere l’altre episodi ventós, el maig del 2016 que va provocar importants danys materials”, conclou.

La posició del regidor socialista pel que fa a l’estatus del castell de Peramola –declarat Monument Històric Nacional des del 1949– difereix en altres aspectes, substancials, del camí que fins ara ha recorregut l’Ajuntament peramolí pel que fa al castell. Així, per exemple, es mostra contrari a l’intent municipal perquè li sigui retirada la protecció al bé.

Catalogació
El 2017, reflecteix, fent un històric, el ple debatia deixar sense efecte la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional que se li havia atorgat a l’edifici. Per argumentar-ho, recorda, van demanar un informe del tècnic de Patrimoni del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Informe que “suggeria” la descatalogació, indica el text de la moció. “En cas de ser estimat aquest informe i l’expedient, suposaria un mal irreparable al Patrimoni Cultural de Peramola”, exposava Mas ja en un escrit presentat al ple anteriorment, on denunciava que “l’informe en si, sembla més aviat una maniobra administrativa per finalment privatitzar un espai públic”. Insisteix que aquest camí de despullar de protecció el bé és un perjudici per a la ciutadania.