Tota la vida o, si es vol ser més precisos, més de quatre dècades porten els habitants de la masia de la Penella, a Peramola, autosubministrant-se l’aigua per la canalització que els la porta des d’una font situada en un punt elevat de la muntanya. Aigua de boca, aigua necessària per a la casa i la higiene personal i aigua per mantenir en funcionament el negoci familiar, la formatgeria que produeix els ben coneguts productes Castell-Llebre. Amb més o menys facilitat, sempre s’han anat apanyant. Però ara, especialment després de les secades dels dos últims estius, explica Joan Tordesillas, no veuen que la situació pugui mantenir-se gaire en el temps. La font deixa de rajar, o raja el mínim, i a la Penella han anat torejant la manca de subministrament comprant-la: un tractor els l’ha hagut de portar durant els mesos de calor. Albiren, però, que el problema deixarà de ser puntual, que la font s’acabarà assecant i que família i negoci es quedaran sense aigua.
“S’està convertint ja en una amenaça per a la supervivència”, considera Tordesillas, que ocupa l’apartada masia amb els pares, impulsors del conegut negoci formatger. Fins ara, dèiem, anaven fent amb la canalització que ells mateixos s’encarregaven de mantenir i arranjar quan fallava: sovint la tuberia es trenca, trepitjada per animals -o fins i tot rossegada per les bestioles- o bé els punts on empalma es desplacen i s’hi produeixen fuites. Aleshores toca fer una caminada, una bona hora muntanya amunt a peu perquè no hi ha pista per a vehicles, i carregant les eines per a la reparació. Això passa una bona trentena de cops l’any.
Ara, no obstant, el problema s’agreuja, perquè és el subministrament mateix el que està en perill. “I el negoci sense aigua ja us podeu adonar que no és viable, sols per pasteuritzar ja en necessitem una quantitat”, exemplifica el formatger.
Els propietaris de la masia demanen, doncs, ajuda per solventar-lo. Tot recordant que paguen religiosament taxes i impostos, incloent-hi el rebut de l’ACA. Quina seria la solució que proposen? Trobar un pou subterrani seria una de les alternatives. Necessiten, però, accedir a algun tipus d’ajut per buscar el punt. És una opció que consideren més viable que, per exemple, intentar portar l’aigua del pantà, situat aproximadament a un kilòmetre. Però requeriria d’un tractament per potabilitzar-la. “Segur que hi ha pous no molt profunds que ens farien el servei”, indica Tordesillas.
Del problema se n’ha fet ressò, políticament parlant, el regidor de Compromís per Peramola, Toni Mas, que acaba de presentar una moció per al proper ple municipal. Sol·licita que l’Ajuntament s’involucri en proporcionar -o buscar els mitjans per fer-ho, a la Diputació de Lleida per exemple- un punt d’aigua a l’apartada masia: el nucli habitat més proper és Oliana, a set kilòmetres, després que desapareguessin els veïns més immediats, una altra masia situada a tres kilòmetres que fa un temps va quedar deshabitada.
Embassament
En aquest aspecte, el de la despoblació, també incideix la proposta de Compromís, recorda que “a Peramola, el llogaret de la Penella va quedar discriminat un cop es construí la carretera confrontant al pantà d’Oliana” i prossegueix apuntant que “és evident que la construcció dels embassaments d’Oliana i Rialb ha suposat un gran sacrifici dels habitants del sud de la comarca, perjudicant el desenvolupament turístic del territori i les comunicacions”. Uns sacrificis pels quals, insisteix, s’han de buscar compensacions.
En el cas de la moció, una de les opcions que proposa per solventar aquest problema de subministrament d’aigua és el pou de gel de la Mola, que es nodria de les neus de la serra d’Aubenç. O, en tot cas, “c aldria estudiar si seria millor demanar una concessió a la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) per al bombeig d’aigua del pantà d’Oliana, o bé perforar un pou en un indret permeti nodrir la zona d’un caudal d’aigua important”.