Amb el text de la llei d’accessibilitat universal ja a tràmit parlamentari i la recentment estrenada targeta acreditativa de la discapacitat, des de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) s’insisteix a demanar una nova Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, ja que “és imprescindible que el nostre marc legal reflecteixi la realitat actual i asseguri que ningú quedi enrere”.

Així ho va destacar ahir la presidenta de la FAAD, Diana Figueras, en l’acte de celebració del sisè Dia nacional del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, que es commemora el 27 d’abril recordant així el dia del llunyà ja 2007 en què el Principat va signar el Conveni de l’ONU, una jornada per “fer balanç de la feina feta” el darrer any, però també per “reivindicar” i posar damunt la taula “propostes per continuar treballant per a la millora de la vida de les persones amb discapacitat”.

I és que malgrat tot el que s’ha avançat des de la Llei d’accessibilitat del 1995 i des de l’entrada en vigor del Conveni de l’ONU el 10 d’abril del 2014, queda encara molta feina per   fer, com va quedar evidenciat amb la xerrada sobre drets i accessibilitat de l’advocat especialitzat en discapacitat Jacint Risco i en la posterior taula rodona, on van ser presents l’arquitecte expert en accessibilitat universal i membre de la comissió d’accessibilitat, Gerard Veciana, el president de la comissió d’accessibilitat i representant de l’accessibilitat física, Miquel Llongueras, i Esther Fernández i Josep Tubau com a representants de l’accessibilitat sensorial i de la cognitiva, respectivament.

De fet, la mateixa ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, que va aprofitar per reiterar el compromís de l’Executiu de, conjuntament amb les associacions i les famílies, “treballar tots junts per construir una Andorra més inclusiva”, va admetre que tot i els avenços fets i la futura llei d’accessibilitat universal, que no incideix únicament en l’entorn físic, sinó que ho fa també la comunicació, el transport i els àmbits cognitiu i sensorial, “queda feina per  fer” per tal que “l’accessibilitat universal sigui una realitat”. Així mateix,  i davant la demanda de la presidenta de la FAAD, la ministra va destacar que la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat “es troba en fase d’adaptació a la normativa internacional” i que la seva modificació “serà clau per garantir aquests drets de forma transversal”.

Risco, que va convidar la ministra i els presents a l’acte a “deixar de parlar de drets” i a “parlar de fets”, ja que els primers “ja estan escrits”, va remarcar que l’accessibilitat garanteix “la independència i la participació social de les persones”, i “no únicament d’aquelles amb discapacitat, sinó de totes”. En una línia similar, Llongueras, que es va mostrar més partidari de parlar de capacitats que no de discapacitats, va recordar que l’esperança de vida ha crescut 21 anys respecte del 1950, de manera que “tenir una mirada més àmplia” perquè “les capacitats canvien” al llarg de la vida i ja “no cal tenir un certificat del 33% reconegut per la Conava”.

Sigui com sigui, “si hi ha manca d’accessibilitat estem discriminats”, va insistir Risco, que va recordar que la discriminació està prohibida a la Constitució, al Codi Penal i a la Llei d’igualtat, entre d’altres. Així mateix, l’advocat va carregar contra el fet  que “al carrer” s’iguali dignitat amb capacitat, de manera que “si tu no ets capaç, tu no ets digne”, i va lamentar per exemple que “persones amb discapacitat visual no puguin posar el seu codi en un TPV”.

Des de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat es va insistir també en la “urgència” de fer que el servei d’emergències 112 sigui accessible per a tothom, “fins i tot per a persones sordes”,  ja que s’està parlant de “seguretat, de drets i de vides que poden dependre d’una resposta àgil i inclusiva”.