El 40 per cent de les persones que van participar en una enquesta realitzada pel Col·legi de Psicòlegs durant el confinament (1.679 concretament) van manifestar pensaments negatius sobre el futur. Al mateix temps, al 20 per cent pensar en el desconfinament els generava angoixa. La mostra, realitzada amb assessorament del CRES, és prou significativa com perquè aquest percentatge reflecteixi la població del país, considera el president del Col·legi, Òscar Fernàndez. Cert és, puntualitza, que les preguntes es van plantejar a l’inici del període de confinament, però també és cert, considera, que la resposta avui en dia canviaria probablement poc. En tot cas, puntualitza des del CRES Joan Micó, serà interessant veure l’evolució d’aquesta percepció negativa sobre el futur amb els resultats de les enquestes que poc després va engegar Actua i la que ara posa en marxa l’organisme que ell dirigeix.
De moment, però, les dades que hi ha són les que proporciona aquest treball auspiciat pels psicòlegs, que revela també qüestions com que una de cada cinc persones va tenir problemes en la gestió de les relacions familiars durant les setmanes que van conviure obligadament en l’espai tancat de l’habitatge. Un percentatge esperable en aquest moment excepcional, segons Fernàndez, i que s’allunya del que seria propi d’una situació normalitzada: no hi ha dades sobre Andorra, però en un context similar, com és l’espanyol, aquest tipus de problemes solen afectar set de cada cent persones.
Els joves, malament
La consulta posa també de manifest que qui més va patir el confinament pel que fa a gestionar les emocions van ser els joves de 12 a 25 anys, diu l’enquesta; en tot cas, quasi un de cada quatre enquestats va manifestar problemes d’aquest tipus. En general, la preocupació per l’evolució de la pandèmia era elevada en el 36,5% de les persones consultades. I un 38% es deien molt capficats amb la possibilitat d’encomanar el virus a una altra persona.
Amb nivells com aquests d’ansietat, el servei de psicòlegs voluntaris va atendre 274 demandes. Entre ells hi havia vuit malalts de Covid-19 i en tres casos existia la sospita d’haver contret la malaltia. 62 de les persones que hi van contactar van ser derivades a la consulta d’un professional.
La pertinaç reivindicació
Amb els resultats de l’enquesta a la mà, el col·legi aprofita per portar l’aigua al seu molí: les dades apunten, asseguren, que “és necessari fer més accessible la intervenció psicològica especialitzada a la població”, incloent-hi els seus serveis en els coberts per la CASS, una reivindicació pertinaç. “Hem constatat que el sistema sanitari ha patit en l’atenció psicològica, ha demostrat que està limitat”, va assegurar Fernández. La població ha requerit els seus serveis en un moment de crisi i ells han ofert una “col·laboració altruista” que no pot ser permanent. Ara bé, és el moment d’afegir despesa a la CASS quan el que s’albira són retallades? “Amb la despesa de la CASS el que s’ha de fer és racionalitzar-la”. Ells hi volen ser, encara que “fent passos petits” com incloure d’entrada determinades patologies. Si arriba una proposta similar, la valoraran.
