El director gerent de Benito Menni CASM Germanes Hospitalàries, Joan Orrit, va avançar ahir que el Centre de salut mental de la Seu d’Urgell podria estar acabat d’aquí a dos o tres anys. “En un període de temps raonable, a mig termini, es podria tenir, el que pugui trigar construir-se una obra gran i contractar professionals”, va preveure. Orrit va fer aquestes manifestacions ahir al vespre, just abans de començar la presentació del llibre de la Càtedra de pensament cristià Fer front a les addicions, que va comptar amb la presència de nombroses autoritats, entre les quals la ministra de Salut, Helena Mas, i el copríncep episcopal, Joan Enric Vives, que va presentar l’acte. També va intervenir el doctor Francesc Torralba.
Tornant al futur centre de la Seu, Orrit va precisar que “hi estem treballant, acabant d’ultimar les necessitats, amb les quals cal estar-hi molt amatents, perquè el projecte s’ha de basar en les mancances reals que té la població, ja que la idea és ajudar més i millor a les persones, i atansar l’assistència als ciutadans d’Andorra, ja que som conscients que el país té una necessitat amb les persones que estan fora amb quadres de llarga evolució, i per això pot ser interessant acostar-los al seu país d’origen perquè estiguin a prop de les seves famílies, sobretot quant a la població jove”. Així, va argumentar el director-gerent de Bennito Menni CASM Germanes Hospitalàries, “estem treballant amb el ministeri andorrà del ram en l’àmbit tècnic, ajustant necessitats i fent projeccions i plans funcionals”.
Pel que fa a les addiccions, Torralba va explicar durant la presentació del llibre que s’han d’abordar des d’un enfocament interdisciplinari, ja que d’aquesta manera s’aporten perspectives “més riques i es veuen les coses des de diverses cares”. Segons el director de la Càtedra de pensament cristià, “hi ha molts ciutadans que en queden atrapats” i per aquest motiu “s’ha d’actuar”, tot i que el tema “sigui obscur”, així que “és urgent ajudar la gent”, perquè hi ha “velles i noves” addiccions. Amb aquesta situació, a parer de Torralba, els més joves són el col·lectiu més susceptible de caure-hi, sobretot en l’àmbit de les noves tecnologies.
Orrit, per la seva banda, també es va referir al tema de les addiccions. En aquest sentit, va destacar el problema de les pantalles amb les persones de més curta edat, tot i que també afecta els adults. “La gent jove té un plantejament i una problemàtica i la gent gran té una realitat diferent”, va afirmar. En el primer cas, “s’hi enganxa ràpidament per dinàmiques grupals, i aquí la família és fonamental, perquè ha de donar exemple i ha de vetllar per un ús raonable i sa”. En canvi, la gent gran “presenta hàndicaps, com el dèficit visual, que suposa una escletxa tecnològica”, així que “cal donar-lis competències i que vegin que els pot ajudar a tenir una vida saludable”.