El permís de naixement igualitari es començarà a implementar a finals del 2025. Així ho ha anunciat avui la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, en el marc de la compareixença en la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat per explicar les línies estratègiques de la secretaria d’Estat en matèria d’Igualtat. 

De fet, segons ha concretat, a hores d’ara s’està pendent d’un segon estudi complementari d’impacte econòmic del que pot suposar la posada en marxa d’aquest permís per al segon progenitor. Un informe que estarà enllestit el 20 de gener i que té en compte aspectes com ara els beneficis a nivell d’hospitalitzacions, d’ingesta d’antibiòtics, és a dir, de tot el que comportaria d’estalvi en l’hospital pel fet de tenir el nadó més temps a casa i poder-lo cuidar “perquè tenen un sistema immunitari molt dèbil i això fa que quan acudeixen a la llar d’infants agafin més infeccions”. 

D’altra banda, Cadena ha reiterat que es farà de manera progressiva, tot i que no ha  volgut detallar si per exemple de cara a l’any vinent s’ampliarà una o dues setmanes més el permís per al segon progenitor. La intenció, això sí, ha declarat la secretària d’Estat, és que “sigui intransferible”.

I és que a més del que suposarà econòmicament la implementació del permís igualitari de naixement, Cadena ha emfasitzat que es vol consensuar amb els actors socials tenint en compte l’impacte que pot tenir en un país que viu del turisme i del comerç. Així mateix, ha posat en relleu que es vol treballar amb les persones referents dels comuns en matèria d’igualtat i amb l’Institut Andorrà de les Dones “per intentar potenciar aquestes polítiques de conciliació laboral, familiar i personal”.

D’altra banda, la secretària d’Estat també ha explicat que es vol incloure en la reforma d’aquest permís de naixement igualitari tant les famílies monomarentals com les que han tingut parts prematurs, la qual cosa no estava inclosa en la proposta que l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) havia fet. Sobre les famílies monoparentals ha assenyalat que cada vegada n’hi ha més i s’han de tenir en compte. Sobre això, ha detallat que s’està estudiant que tinguin l’opció de poder agafar la totalitat dels permisos, incloent-hi així el que correspondria al segon progenitor, o quedar-se només amb el de maternitat per no penalitzar-les “a nivell del sostre de vidre”.

A preguntes dels consellers generals, Cadena ha incidit que la reforma del permís de naixement pot ser “una de les palanques” per revertir la situació de la baixa natalitat que hi ha a Andorra. Una qüestió, però, que creu que s’ha de treballar de manera transversal.

Reestructuració
Mariona Cadena també ha referit avui que a partir de l’1 de gener l’àrea de Polítiques d’Igualtat passarà a formar part únicament de la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana i Igualtat precisament per potenciar encara més les polítiques d’igualtat.

Els registres de plans i dades de bretxa de gènere, sota mínims
Continua el degoteig d’empreses que estan registrant els plans d’igualtat i les dades i els indicadors sobre la  bretxa professional de gènere. Un nombre petit tot i les pròrrogues que ha anat donant el Govern. Així s'ha fet palès avui durant la compareixença de la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, a la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat. 

Pel que fa al pla d’igualtat, només 29 de les 167 empreses amb més de 50 treballadors, que són les que ho han de fer obligatòriament, han registrat el pla d’igualtat. Les que falten tenen fins al 31 de desembre per fer-ho, després de la pròrroga que es va donar des de l’Executiu. En aquest sentit, Cadena s'ha mostrat optimista: “crec que totes les empreses faran els deures”. I si no els fan, què passarà, hi haurà sancions? Al gener es decidirà com procedir, ha assegurat la secretària d’Estat, que ha afegit que ara per ara no es plantegen una segona pròrroga però tampoc saben si aplicaran la sanció prevista al Codi de Relacions Laborals que podria arribar fins a 30.000 euros. Per aquest motiu, ha reiterat que “animo les empreses que registrin els seus plans d’igualtat per no haver d’arribar a aquestes mesures tan dràstiques”.

I si aquesta xifra és minsa, no ho és menys la relativa a la bretxa salarial, 582 empreses l’han registrat, el que suposa un 10% del total que ho haurien de fer. Perquè aquest registre és obligatori per a qualsevol, encara que només tingui un treballador. 

Els comuns, a pas lent
I els comuns, han fet els deures i han presentat els seus plans d’igualtat? Segons ha  recordat Cadena, ho han fet Encamp, que va ser el primer, després Andorra la Vella i Ordino. Tenia constància que el de la Massana estava a punt de tancar-lo “i la resta de Comuns penso que també van en la mateixa línia que el de la Massana”.