L’informe anual del Raonador del Ciutadà alerta que el grup de persones que se senten desfavorides per alguna situació inclou més i més persones de nacionalitat andorrana. Així mateix la distància entre ciutadans que tenen un bon nivell de benestar i els que no el tenen augmenta, de la mateixa manera que creix una percepció entre molts ciutadans que l’Administració andorrana no té prou en compte la seva situació.

El raonador opina que “el risc és que aquesta distància (real o percebuda) segueixi augmentant i esdevingui una esquerda o, en el pitjor dels casos, una fractura. I dic això a causa de l’existència d’un element més subtil però no per això menys real: la creixent crispació de les persones que atenem”, una constatació percebuda per totes les persones que configuren el seu equip,

Un altre dels aspectes que cal destacar a l’informe, és l’excepcionalitat que suposa l’existència d’infants en situació administrativa irregular, escolaritzats, però sense accés a la sanitat pública, sense dret a rebre mesures de suport en el cas dels infants amb discapacitat, o sense accés a l’oci o a beques. Aquest bloc també fa esment a la qüestió de les resolucions desfavorables a reagrupaments familiars, aspecte que no es pot deslligar del tema de la immigració, però que en opinió del raonador cal tractar des del prisma de la inclusió social.

Durant el 2024 s’han obert 11 expedients de persones que s’han adreçat a la institució per queixar-se de les resolucions desfavorables per a la reagrupació de fills o parelles. Tot i que pugui semblar que no és un nombre especialment alt, cal tenir en compte que, per exemple, el 2023 només es van obrir tres expedients. Això pot haver estat el resultat de l’aprovació del Decret 377/2023, del 19 de juliol del 2023, que va endurir les condicions per facilitar el reagrupament i va provocar que algunes persones s’hagin quedat encallades a mig procediment per aquest canvi de normativa.

En un altre apartat de l’informe Xavier Cañada mostra la seva preocupació per les persones amb discapacitat en considerar que aquest col·lectiu es veu afectat negativaes veu afectat negativament per la complicació i la lentitud dels procediments de la Comissió Nacional de Valoració (Conava); ara mateix hi ha persones d’aquest col·lectiu que no poden exercir els seus drets per la manca del requisitde la valoració i el reconeixement del seu grau de menyscabament. 

Per Cañada, “la distància entre el reconeixement del dret i l’exercici efectiu d’aquest dret és una qüestió que vull desenvolupar, com també passa en relació amb el funcionament de l’educació dels nens i nenes amb discapacitat a l’escola ordinària allà on he pogut constatar alguna disfunció”. Aquesta és que el pic d’aquests alumnes es troba en la primera ensenyança, però a mesura que vagin superant cursos arribaran a la segona ensenyança i, posteriorment, a la formació professional i al batxillerat. D’aquesta manera s’adverteix que “convé anar preveient aquesta evolució per quan arribi el moment poder-hi esmerçar els recursos necessaris, aspecte que torna a posar en relleu la necessitat de ser extremament eficients en l’ús d’aquests recursos”.

Una altra disfunció que constata l’informe la provoca la manca de nomenament d’un nou director o gerent de la Fundació Privada Tutelar.
Aquesta circumstància, en opinió de Cañada. “No és única; la pròpia denominació de la fundació no s’avé a la normativa vigent en matèria de mesures de suport (de fet, fins i tot el nom ha esdevingut obsolet en la mesura que ‘tutela’ és un concepte superat en favor de ‘mesures de suport’ o similars,d’acord amb la normativa vigent)”.

L’informe dedica un bloc al sistema penitenciari. Malgrat que Andorra té una població penitenciària relativament petita, aquesta va creixent, i el raonador alerta que la gestió de persones amb malalties mentals ha de millorar de manera urgent. De fet, afegeix “tot el model mostra mancances que poden dificultar la reinserció posterior dels interns”.Cañada, que va jurar el càrrec el febrer de l’any passat, vol donar més valor a l’informe de la institució amb la possibilitat d’aplicar tècniques d’anàlisi a la informació que es recull. L’objectiu és treballar no només pel benestar present del conjunt de la ciutadania, sinó també pel benestar futur, i per això el raonador demana anar una mica més enllà de la mera tramitació de les dades numèriques dels expedients.


Descens justificat dels expedients d’habitatge 

Els expedients tramitats per la institució del Raonador del Ciutadà relatius a habitatge han experimentat durant l’any 2024 una disminució dràstica per dos motius: l’aprovació de la Llei 24/2023, del 28 de novembre, de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges, i la derivació per part d’aquesta institució de les consultes relatives a l’habitatge al departament d’Habitatge o de Consum del Govern, o a l’Institut Nacional de l’Habitatge, segons esqueia. Malgrat aquestes derivacions, des de la institució s’han atès 35 expedients sobre aquesta matèria quan l’any 2023 van arribar als 219. El raonador és conscient que és prou evident que això només és com un temps mort i que encara queda feina per fer en el tema de fons.