Després que una quinzena dels vint treballadors peruans acomiadats per una empresa de la construcció haguessin d’abandonar precipitadament el país, el raonador del ciutadà, Xavier Cañada, va avançar ahir al Bondia que aquesta setmana portarà el cas a la fiscalia, tal com havia anunciat –sense precisar data– el dia de la presentació dels objectius davant els mitjans de comunicació. Cañada va precisar que no interposarà una denúncia, ja que la llei no li ho permet, sinó que adreçarà uns fets en coneixement del ministeri fiscal. “Espero que amb la informació que aporti, l’òrgan competent judicial pugui tirar endavant i fer alguna cosa més del que ja estan fent, ja que entenc que s’estan fent coses, i per tant si podem aportar més dades i més consistents, millor que millor”, va afirmar.
Sobre el fet que quinze empleats fossin obligats a deixar el país, el raonador va valorar que “no deixa de ser una evidència més del que crec que no s’està fent bé, i és que hi ha alguna empresa, que no totes, que intermedia entre els constructors i les persones en origen, que tenen por que els facin alguna inspecció i per això els van fer marxar, així que alguna cosa passa”.
Pel que fa a la llei òmnibus que va exposar el Govern per acabar amb la modalitat contractual per a extracomunitaris que permet aquest tipus de situacions, Cañada va demanar que es faci “més d’una” modificació legislativa en l’àmbit legal i en l’àmbit reglamentari, per exemple en el cas de la llei de relacions laborals. D’aquesta manera, “el primer pas” seria fer aquest canvi legislatiu i, a més, aquestes empreses haurien de rebre sancions, a parer del raonador. Ara bé, va afegir, “hem de tenir en compte que el cas dels peruans fa més de dos anys que dura”, ja que “si agaféssim l’hemeroteca ens trobaríem amb la mateixa situació”, de manera que “alguna cosa no fem bé o alguna cosa hem de canviar per fer-ho millor”.
A més, cal tenir en compte que aquest problema no fa referència només a qüestions laborals, ja que segons Cañada, “en el moment que hi ha empreses que s’aprofiten de la situació socioeconòmica en zones pobres i vulnerables, que els porten aquí amb un contracte laboral signat en origen, amb unes promeses, després venen i veuen que cobren x, i que aquest x, una part va cap als intermediaris, no s’acaba de complir ben bé allò pactat i no tenen totes les garanties ni els llocs adients per viure, per mi estem parlant de drets humans”, va destacar.