El servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere ha atès de gener a octubre d’aquest any 45 casos de maltractament vicari, el que s’exerceix als fills per fer mal a la mare i que inclou la violència física. No és que fins ara no n’hi hagués, sinó que fins a aquest any no s’han comptabilitzat expressament en les estadístiques que aquest servei presenta amb motiu del Dia mundial contra la violència de gènere que se celebra cada 25 de novembre. Així ho ha posat en relleu la cap àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, acompanyada per la secretària d’Estat d’Igualtat, Mariona Cadena. En aquest sentit, Porras ha explicat que es treballa amb les dones i els fills que pateixen aquest tipus de violència per posar límits respecte a la relació amb el maltractador.

Aquests 45 casos formen part del total de 261 que han acudit al servei d’atenció, 120 dels quals hi han anat per primera vegada, 82 són de prevalença i 59 són de retorn. Fins a finals d’any, però, la xifra podria augmentar fins als 300. Quant a les edats, la franja més comuna entre les dones que acudeixen al servei és la de 40 a 51 anys (33%) i de 28 a 39 anys (32%), seguida de 18 a 27 anys (16%). Des del servei només s’ha atès dues menors d’edat.

També enguany s’han inclòs en les estadístiques que hi ha dos casos de ciberviolència, un tipus de maltractament que “va a més”, ha subratllat la cap d’àrea. Una altra dada nova recollida té a veure amb les dones amb discapacitat. I és que un 5% de les dones adreçades al servei tenien algun tipus de discapacitat física, mental, intel·lectual i sensorial.

Pel que fa als altres tipus de violència, en tots els casos les dones que s’han tractat n’han patit de psicològica, seguida de la física (143), ambiental (120), social (67), econòmica (67) i sexual (56). En aquest últim cas, Porres ha indicat que generalment costa molt que les dones la identifiquin.

El que també costa molt és que les dones arribin a denunciar les agressions. Ho fan 4 de cada 10. I costa pels vincles afectius envers els agressors, que ho fan “molt dur”, i pel procés judicial, que és “llarg i feixuc”, ha constatat Porras. En relació amb això, ha posat l’accent en les accions formatives de la policia, Batllia i fiscalia “perquè la dona es trobi amb professionals motivats i no es recaigui en la revictimització”.

Precisament sobre les accions formatives que es porten a terme amb els joves a través de tallers a les escoles, Porras va reconegut que detecten “resistències” entre els adolescents perquè neguen l’existència de la violència de gènere o bé manifesten que es dona per igual a homes i dones. Es tracta d’“idees pròpies del masclisme”, ha assegurat, que es poden “rebatre fàcilment” amb dades i arguments, tot i que cal fer tota una feina de “picar pedra”. Cadena ha anat més enllà, tot destacant que aquesta tasca de prevenció i sensibilització s’ha de fer “a nivell de famílies i de societat en general”.

Finalment, Porras ha anunciat que s’han atorgat 156 prestacions econòmiques per un import total de 123.544,66 euros.

El parlament rebutja el suport a Mendoza
La junta de portaveus del Parlament de Catalunya ha frenat avui una declaració de suport a la presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa Mendoza, que s’enfronta a un judici al Principat per haver parlat a l’ONU sobre les conseqüències que té la prohibició de l’avortament a Andorra. Els vots de Junts i el PSC van aturar la proposta. Ho ha denunciat avui Esquerra Republicana, la CUP i En Comú Podem en una roda de premsa en la qual també ha participat l’activista. Així les coses, aquests grups han anunciat que transformaran el text en una proposta de resolució i que la portaran a la Comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament. Mendoza, que està acusada de difamació i s’exposa a dues sancions de 6.000 euros, ha tornat a qualificar el seu judici de “feudal” i ha assegurat que va en contra del feminisme, les dones i la llibertat d’expressió. Igualment ha fet una crida a donar-li suport el dia del judici, que se celebrarà el 4 de desembre vinent i a boicotejar la cadena de perfumeries vinculada al cap de Govern, Xavier Espot, pel que qualifica de manca de respecte del Principat en la garantia del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs.