Els suïcidis i autolesions són la primera causa de mortalitat prematura en els homes a Andorra. La segona són les malalties isquèmiques del cor i la tercera, els accidents de trànsit de vehicles de motor. En les dones, la primera causa de mort prematura és el tumor de mama, la segona és el tumor de tràquea, bronquis i pulmó, i la tercera, els suïcidis i autolesions. Va ser així en el quinquenni que va des del 2017 al 2021. Es tracta de les dades públiques més actualitzades de les quals es disposa i que el ministeri de Salut va fer servir encara no fa 15 dies per respondre a les preguntes del grup parlamentari socialdemòcrata sobre el nombre de suïcidis consumats i conductes autolítiques.

Convé tenir present que quan es parla de mortalitat prematura es fa referència als anys potencials de vida perduts per les persones que han mort a conseqüència d’aquestes causes. En concret, pel que fa als suïcidis i autolesions, en els cinc anys esmentats n’hi va haver 16 en homes. Això suposa potencialment la pèrdua de 450 anys de vida, cosa per la qual la taxa per cada mil homes se situa en 2,5. També per la Covid, setena causa de mort prematura, es comptabilitzen 16 homes morts, però els anys potencials de vida perduts sumen 150. En relació amb les malalties isquèmiques del cor, els traspassats prematurament van ser 38 homes, cosa que representa que es van perdre potencialment 422,5 anys de vida i la taxa se situa en 2,4 per cada 1.000 habitants. Els morts per accidents de trànsit de vehicles de motor van ser 14, la qual cosa representa 380 anys de vida potencialment perduts i una taxa de 2,1 cada 1.000 habitants.

Quant a les dones, del 2017 al 2021 en van morir 9 per suïcidis, cosa que representa una pèrdua potencial de 175 anys de vida i una taxa d’1 per cada 1.000 dones. Per tumor de mama van traspassar 20, amb 300 anys de vida potencialment perduts i una taxa d’1,8 per cada 1.000 dones. Les dones mortes prematurament per tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó van ser 21, el que representa 205 anys de vida potencialment perduts i una taxa d’1,2 per cada 1.000 dones.

Segons l’OMS, el suïcidi és una de les 10 primeres causes de mortalitat prematura en diverses àrees d’Europa, Àsia central, Australàsia, Sud Amèrica, noel Carib i Amèrica del Nord, representant el 2,2% del total d’anys potencials de vida perduts en el món. El Principat no se n’escapa.

El PS insta el Govern a redactar el pla de prevenció del suïcidi

El setembre del 2022 Govern i associacions de salut mental i addiccions es conjuraven per posar fil a l’agulla en l’elaboració de l’estratègia nacional de lluita contra el suïcidi, una de les accions recollides al Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma) i que ja hauria d’estar en marxa.  Ho recordava divendres passat el grup parlamentari socialdemòcrata en la moció que va entrar a Sindicatura i que s’insta al Govern a redactar i aprovar un pla estratègic nacional de prevenció i lluita contra el suïcidi (2024-2028) en un termini màxim de tres mesos.

L’objectiu és reduir la prevalença i l’impacte de la conducta suïcida amb un sistema integral i eficient de prevenció, intervenció i seguiment tenint en compte la perspectiva de gènere i amb prioritat pels grups de més risc en les seves accions i plantejaments. Els socialdemòcrates també encomanen a l’executiu crear i posar en marxa un Observatori de salut mental i addiccions en un període màxim de quatre mesos. Una petició aquesta darrera que des de Projecte Vida s’ha reivindicat en diverses ocasions.

El text presentat pels socialdemòcrates també fa èmfasi en la falta de recursos a l’Àrea de Salut Mental del SAAS i les llargues esperes que pateixen els pacients entre demanar cita i la primera visita, la sobrecàrrega de les associacions i dels professionals perquè des dels ministeris de Salut i Afers Socials. En aquest sentit, es destaca que des del març del 2022 s’està dissenyant el pla especial de prevenció i abordatge de la conducta suïcida que havia d’organitzar un equip de salut mental comunitària per fer el seguiment dels pacients.

També hauria d’estar ja en funcionament un telèfon d’atenció a la conducta suïcida que fa temps que demanen les associacions i no acaba d’arribar per més que hi ha una entitat social que està disposada a fer-se’n càrrec.