Dia de retrobaments, records, homenatges, emocions i de tornar a engegar màquines. Aquesta era la impressió dels qui ens vam colar ahir en la celebració del Dia mundial del Treball Social que organitzava l’associació que aplega els professionals. Feia cinc anys que no commemoraven aquesta jornada perquè en aquest cas, com en d’altres que han estat més mediàtics, la pandèmia els va deixar molt tocats. “Va suposar un abans i un després” a nivell associatiu. Fins al punt que tot i que de socis n’hi ha una cinquantena, se’ls feia difícil de dir a Clàudia Garcia i Jorge Peréz, membres de la junta actual, quants n’hi ha a tot el país. De fet, la presidenta, Rosa Baena, parlava sense embuts de “l’esgotament intens personal i professional” dels professionals durant tot aquest temps.
Els reptes de país des del seu punt de vista són molts. Naturalment, la problemàtica de l’habitatge n’és un, i el benestar emocional i la salut mental, un altre. Però Pérez demanava posar el focus en els reptes que tenen com a associació posant èmfasi en la necessitat de fer pedagogia de la professió i alhora esmerçant esforços en el suport dels companys que treballen al peu del canó atenent la població en el seu dia a dia.
Pérez compartia també que el col·lectiu de treballadors socials està enfocat ara a lluitar per tornar a unir-se. I el que volen és “tornar a ser motor del canvi o una part del motor del canvi a nivell de la societat andorrana”. En la xerrada compartida que feien, Pérez i Garcia reivindicaven una perspectiva intergeneracional en les polítiques públiques que va més enllà de “fer coses junts”. I ho feien perquè el lema del Dia del treball social era precisament aquest, Enfortir la solidaritat intergeneracional per a un benestar durador. També demanaven més recursos econòmics i humans per evitar l’aïllament de les persones grans allunyades dels nuclis urbans o per treballar pel benestar emocional dels joves,
I els records van marxar més enllà de la sala d’actes de La Llacuna i del país. Clàudia Garcia recordava l’educadora social assassinada fa just 15 dies a Espanya. I ho feia tot apuntant que la seva és una professió de risc i que per aquest motiu les seves condicions laborals han de ser dignes i segures.
