El projecte de llei d’accessibilitat universal continua la tramitació parlamentària, amb el 25 de març com a data límit per presentar esmenes. Mentrestant, la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha comparegut avui en comissió al Consell General, acompanyada de la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós. Un cop s’aprovi la llei, s’haurà d’elaborar el reglament i els plans d’accessibilitat. Amb aquest objectiu, el ministeri vol tirar endavant un procés participatiu per afegir a les entitats els sectors professionals implicats, com ara els arquitectes, els constructors i les asseguradores. Pel que fa als terminis, està previst un any per fer el reglament i dos més que tenir enllestits els plans. “És una llei de gran transcendència, perquè volem arribar a tothom, més enllà dels discapacitats”, ha afirmat Marín.

La ministra d’Afers Socials i Funció Pública no ha volgut precisar quin sector econòmic té més deures per fer i ha explicat que l’Administració pública ja s’havia posat les piles de fa temps. “Encara falta, però ja ens anem mentalitzant, hi ha edificis antics que a poc a poc han anat fent petits retocs perquè siguin més accessibles, així que, tot i que no en som conscients, la voluntat hi és”, ha destacat Marín.

Una de les novetats més destacades de la norma és la introducció de la persona de suport de la comunicació o interacció. En l’àmbit judicial i policial, les persones que presentin dificultats podran designar una persona del seu cercle de confiança que els ajudi a expressar-se.

En l’àmbit del transport públic, els proveïdors del servei urbà i interurbà de viatgers hauran de garantir l’accessibilitat a tots els espais i elements que integren els mitjans de transport. Així, els nous vehicles hauran d’incorporar sistemes d’accés, senyalització i informació alternativa.

A més, la llei crearà el distintiu de qualitat, que permetrà identificar els establiments o locals que assoleixin condicions d’accessibilitat notables, amb un compliment superior del que exigeix la norma, pel que fa a la supressió de barreres, l’adequació dels serveis i dels continguts, i la formació del personal.

Per últim, la nova legislació contempla solucions alternatives, en cas que es donin circumstàncies específiques com limitacions geogràfiques o estructurals. Sense que comporti una càrrega desproporcionada, la Comissió per al foment de l’accessibilitat emetrà un informe preceptiu sobre la idoneïtat de la solució.