Els boscos andorrans tenen una capacitat d’embornal de carboni del 40%. Aquesta és l’estimació més actualitzada, segons ha confirmat avui el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné. Ho ha fet en el marc de la presentació del primer inventari nacional forestal realitzat per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i l’Oficina del l’Energia i del Canvi Climàtic. I és que a més de l’inventari pròpiament dit, la secretaria d’Estat va encomanar a l’AR+I un estudi sobre l’estimació de l’estoc d’embornal de carboni dels boscos. Precisament els resultats d’aquest estudi s’inclouen ja en l’informe biennal de transparència reforçada a les Nacions Unides que es va lliurar recentment.

I si fins ara es pensava que la capacitat d’embornal de carboni del Principat era del 25%, ara, amb l’aplicació d’una nova metodologia i caracterització homologada internacionalment, s’estima que es pot arribar quasi a doblar. Així, s’ha passat d’una previsió de 120 gigagrams de CO2 l’any a 200 gigagrams. “Tenim més capacitat de la que créiem antigament”, ha reblat Forné. Concretament, s’estima que els boscos poden arribar a fixar 3,1 tones de carboni per hectària i any, tal com ha exposat l’enginyera forestal i investigadora de l’AR+I, Marta Domènech.
Segons Forné, Andorra té una línia estratègica ben clara que és assolir la neutralitat de carboni el 2050. Això vol dir que totes les emissions hauran de ser absorbides no només pels boscos, sinó per la capacitat d’embornal de tot el país. D’aquí que des del punt de vista de la secretaria d’Estat de Transició Energètica, “l’inventari forestal interessa per millorar el nostre inventari de gasos d’efecte invernacle”.

De fet, tal com ja va avançar el Bondia, l’inventari forestal es va publicar a mitjans de novembre del 2023 a partir del treball de camp que es va portar a terme durant l’estiu del 2022, liderat per Domènech. L’estudi, a més d’estimar el carboni estocat, serveix per veure el creixement dels boscos, quina és la seva densitat, els diàmetres, les altures, la fusta morta que hi ha. També permet avisar de la vulnerabilitat dels boscos davant del foc de capçades, per exemple, quins són els boscos més estressats i malalts i quina és la pèrdua de biodiversitat associada amb aquests factors, tenint en compte que hi ha menys aigua als rius i fonts. 

Vulnerabilitats
I com són els boscos del Principat? Doncs la investigadora de l’AR+I ha apuntat que són molt similars als de les comarques veïnes del Pallars i la Cerdanya. També ha alertat que els últims anys hi ha hagut un augment de la mortalitat. A més, s’han detectat indicis de decrepitud en algun bosc relacionat amb les sequeres i la introducció d’algunes malalties provocades per insectes. En relació amb la sequera, ha fet notar que els darrers 40 anys la superfície dels boscos ha augmentat un 40%, la qual cosa té unes implicacions. I és que si hi ha més densitat vol dir que a més sequera més estrès hídric. En aquest sentit, Domènech ha recordat que tot i que fa tres mesos que la situació s’ha anat recuperant, venim de 30 mesos de sequera. I si el sistema immunitari baixa, hi ha més risc d’incendis. Així, tot i que “hem sortit de l’època de sequera hem d’estar alerta perquè no hem recuperat els cabals òptims dels rius”. 

Polítiques forestals
Els resultats de l’inventari forestal han de servir perquè “qui ha de decidir sobre els boscos, que són els comuns, puguin prendre les millors decisions possibles, és un ajut a la governança forestal”, ha remarcat Domènech. I ha afegit que “s’ha de fer una gestió forestal que integri l’aigua, el carboni i la biodiversitat. I també s’ha de pensar en la bioeconomia”. En la mateixa línia s'ha pronunciat la investigadora del CTFC, Míriam Piqué, assenyalant l’inventari és un punt de partida per dissenyar un full de ruta per planificar una gestió forestal que permeti que aquesta fixació de carboni es mantingui i, en la mesura del possible, augmenti.