“La llei actual és complicada”, ha afirmat l’experta de la Universitat de Tolosa, Danielle Cabanis, a l’hora d’exposar les conclusions de l’estudi que ha realitzat al llarg de dos anys amb l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes sobre la Llei del sòl. Hi ha una barreja de disposicions generals i particulars, i “sense modificar completament el fons”, perquè s’entén que cal actuar molt de pressa, “seria bo de redactar-la de manera més coherent i breu, i incloent objectius clars”. En aquest sentit, Cabanis afegeix que les competències del Govern i dels comuns s’han de precisar clarament.

Aquestes modificacions s’han d’orientar per respondre als reptes que cal afrontar i que es podrien resumir en la necessitat de “protegir l’entorn tot mantenint un equilibri entre els espais sense construir i el desenvolupament harmoniós de l’espai urbà”, afavorir la diversificació de l’activitat econòmica per mantenir una població activa i evitar l’escalfament global.

“No soc bruixa ni tinc una vareta màgica”, ha advertit la professora en la conferència que ha tingut lloc aquest dijous a la sala de la Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, tot proposant possibles solucions ja testades en altres territoris de muntanya. “Rarament tenim necessitat de reinventar-ho tot”, ha manifestat. Així, la solució que “millor ha funcionat combina una protecció de l’entorn amb regles estrictes limitant sense discussió possible la construcció, la qualitat de la qual s’ha de garantir, dins el respecte per l’entorn i controlant els costos energètics”. I per fer això, Cabanis proposa protegir el paisatge, que és el “principal atractiu des de la perspectiva tant del turisme d’estiu com d’hivern” de tal manera que generi oportunitats per al sector agrícola i ramader que en permetin la supervivència; mantenir un control de la població, que ha de ser andorrana “i no composta d’exiliats fiscals que marxaran quan trobaran un lloc millor”, establint condicions estrictes per a la concessió de permisos de construcció per afavorir els residents permanents; desenvolupar una “veritable política social en matèria d’habitatge”, amb una reglamentació clara per evitar abusos; gestionar l’espai per compensació: enderrocar les construccions “inútils” per retornar l’espai a l’agricultura i establir l’obligació de tornar a l’estat original els espais un cop acabades les activitats; i demanar, per a tots els projectes de construcció, un estudi d’impacte “preveient totes les infraestructures que serien necessàries”.

L’experta de la Universitat de Tolosa ha explicat que l’estudi s’ha realitzat en tres fases, una primera d’anàlisi de l’estat de la qüestió, una segona d’anàlisi comparativa, en què s’han examinat les solucions proposades en d’altres indrets, i la tercera, consistent a “proposar modestament, però de manera argumentada, després de verificar la viabilitat tant material com política, de pistes que podrien proporcionar solucions viables, raonables i acceptables per una gran majoria de la població”. Així mateix, Cabanis ha afirmat que el que la va portar a acceptar l’encàrrec de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes va ser el fet que la voluntat era, “davant de riscos percebuts com a reals i la possibilitat d’agreujar-se, alertar i a la vegada fer propostes dins el respecte a les institucions i a la diversitat de sensibilitats que coexisteixen a Andorra”.

Justament en aquesta línia, el president de l’entitat, Josep Duró, ha assegurat que l’objectiu era afavorir una reflexió per part de polítics i institucions per “avançar en alguna cosa que sigui més coherent i respecti totes les parts”. Així, ha aprofitat per demanar “un diàleg real” entre institucions i agents amb l’interès perquè el país prosperi, “perquè al final és el benestar de tots nosaltres”.

A la conferència hi han assistit diversos representants de l’Executiu, amb el cap de Govern, Xavier Espot, al capdavant; del Consell General, encapçalats per la subsíndica, Sandra Codina; així com membres de diverses organitzacions empresarials, com ara el president de la CEA, Gerard Cadena, i el de l’EFA, Daniel Armengol.